Petrus Dorlandus
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1454 (Gregorià)  |
| Mort | 25 agost 1507 (52/53 anys) ducat de Brabant (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Orde religiós | Orde de la Cartoixa |
Petrus Dorlandus (o també Dorlandus van Diest, Petrus Dorlant, Petrus van Doorland) (Waalhoven bij Velp (Guelre (avui Països Baixos), 1454 – Diest (ducat de Brabant, avui Bèlgica), 25 d'agost del 1507) fou un cartoixà brabançó.
Biografia
[modifica]Va ser vicari de la Cartoixa de Diest.
Se l'identifica amb l'escriptor Peter van Diest (en forma llatinitzada Petrus Diesthemius), a qui s'atribueix l'obra teatral neerlandesa moralitzant de finals del segle xv titulada Elckerlijc, que assolí un gran èxit, i en la qual es basa l'obra teatral anglesa Everyman, havent estat traduïda i adaptada a altres llengües. No obstant tal identificació no està exempta de dubtes.
Obra
[modifica]Petrus Dorlandus va escriure Corona Cartusiana una història de l'orde de la Cartoixa fins al 1468 i una Història de Santa Anna (1501).
També és autor del Viola animae,[1] un compendi del Liber creaturarum del filòsof català Ramon Sibiuda.[2]
Referències
[modifica]- ↑ De natura hominis seu Viola animae ad modum dialogi
- ↑ Segons Tomàs Carreras i Artau (Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV 2 vols (Madrid, 1939-43), volum II, pàg. 159): "El cartujo belga Pedro Dorland, con el ferviente propósito de divulgar la obra de Sibiuda [el Liber creaturarum], hace un compendio de la misma, redactado en latín elegante, y lo publica en Colonia, en 1499, con el título de De natura hominis seu Viola animae ad modum dialogi. La obra se desenvuelve, efectivamente, en seis diálogos habidos entre Raimundo y un dominico verboso (dominicum seminiverbium), a los cuales añadió más tarde el autor un séptimo diálogo. Este compendio alcanzó mayor difusión que la misma obra original. Fué reimpreso sucesivamente en 1500 (Toledo), en 1501 (Colonia), en 1517 (Milán), en 1533 (Anvers), en 1544 (Lyón), en 1550 (Milán y Lyón separadamente) y en 1568 (Lyón), sin contar las ediciones posteriores."