Pere I d'Alençon

Pere I d'Alençon

Nom original	(fr) Pierre Ier d'Alençon
Biografia
Naixement	29 juny 1251 Atlit
Mort	6 abril 1284 (32 anys) Salern (Itàlia)
Sepultura	Convent dels Cordeliers
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comte
Família	Dinastia Capet
Cònjuge	Jeanne de Blois-Châtillon (1272 (Gregorià)–)
Pares	Lluís IX de França   i Margarida de Provença
Germans	Agnès de França i de Provença Isabel de França i de Provença Blanca de França i de Provença Margarida de França Blanca de França Felip III de França Robert de França i de Provença Lluís de França Joan de França Joan Tristany de França

Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283^[1] a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.

Va néixer durant la setena croada a la fortalesa templera de Castell-Pelegrí, on la seva mare Margarida de Provença es va quedar al marge dels combats, després d'haver donat a llum un primer fill a Egipte. Va viure a París, fins al 1268, any on el març^[3] el seu pare li va donar en assignació i com a paria el comtat d'Alençon i el de Perche, així com les senyories de Mortagne-au-Perche i de Bellême.

Va acompanyar al seu pare a Tunis en el moment de la vuitena croada (1270), però aquesta expedició va esdevenir un fiasco, basant-se en l'epidèmia de disenteria que delma l'exèrcit dels croats. El seu pare, així com el seu germà gran Joan Tristà sucumbiren a la malaltia.

De tornada a França, es va casar el 1272 amb Joana de Châtillon (vers 1254-† 1291) (amb la que s'havia promès el febrer de 1263), qui li va aportar les terres de Blois, Chartres i Guisa. La parella va tenir dos fills que moriren a curta edat:

• Lluís (1276-1277);
• Felip (1278-1279).

El 1282, després de les Vespres Sicilianes, va anar al Regne de Nàpols per portar socors al seu oncle patern Carles I d'Anjou. Va combatre per compte de Carles, però va morir a Salern el 6 d'abril de 1283. El seu cos fou portat als Franciscans de París, on fou inhumat, i el seu cor portat a l'església dels dominicans (Convent dels Jacobins). Després de la seva mort, sense fills supervivents, la seva herència d'Alençon va tornar a la corona; la seva vídua no es va tornar a casar i va vendre el 1286 el comtat de Chartres a Felip IV de França. Blois i Guisa van passar llavors a un cosí, de la família de Châtillon.

• Veure a propòsit del seu naixement, P.-V. Claverie, « Un nouvel éclairage sur le financement de la première croisade de saint Louis », Mélanges de l'École Française de Rome. Moyen Âge, CXIII (2001), pàgs. 621-635

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I d'Alençon

• Gravat de Pere, comte d'Alençon Vestits històrics de França Per Paul Lacroix - Regnats de Lluís IX a Felip VI (dit de Valois), 1860 - Pàgina 34