Pere Lacavalleria
 Marca d'impressor dels Lacavalleria  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut Aquitània (França) |
| Mort | 1645 Barcelona |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, tipògraf, impressor |
| Família | |
| Fills | Joan Lacavalleria i Dulach |
| Germans | Antoni Lacavalleria |
Pere Lacavalleria (Aquitània (?) - Barcelona 1645) fou un tipògraf i impressor barceloní, d'origen occità.[1]
Cap al 1628 es traslladà a Perpinyà per imprimir el llibre d'Andreu Bosch, jurista d'aquesta ciutat, Summari, índex o epitome dels admirables y nobilíssims títols d'honor de Cathalunya, Rosselló i Cerdanya, publicat aquell any, que constitueix una de les obres històriques més remarcables del regnat de Felip IV. Un cop complert aquest encàrrec, s'establí definitivament a Barcelona, al carrer d'Arlet, prop del de la Llibreteria.
Dins la seva obra personal destaca la seva publicació, el 1642, durant la Guerra dels Segadors, del Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala, un manual de conversa amb vocabulari trilingüe.
El seu germà Antoni Lacavalleria continuà el negoci, traslladat al carrer de la Llibreteria. Joan Lacavalleria i Dulach, autor del Gazophylacium catalano-latinum, és fill seu i d'Isabel o Elisabet Dulach.[2]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més de 100 obres publicades per Lacavalleria,[3] així com diversos exemples de les seves marques d'impressor que el que van identificar al llarg de la seva trajectòria professional.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Delgado Casado, Juan. Diccionario de impresores españoles, siglos XV-XVII. vol. 1. Madrid: Arco-Libros, 1996, p. 363-364. ISBN 84-7635-198-4.
- ↑ Chevauché, Sylvain «Confiscations et malaise social - La place des veuves: Isabel Lacavalleria et les autres» (en francès). Catalunya segle XVII [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 14 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Marques d'impressors: Lacavalleria, Pere». [Consulta: 14 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Colón i Domènech, Germà; Soberanas, Amadeu J. Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.
- Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 2005.
- LLanas i Pont, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
- Ferrando Francès, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2005.
- Sáez Rivera, Daniel Moisés «El "Diccionario castellano, francés y catalán" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una política lingüística en el siglo XVII». Revista de Filología Románica, 22, 2005, pàg. 7-27 [Consulta: 2 abril 2015].
- Sáez Rivera, Daniel Moisés «La lengua de las gramáticas y métodos de español como lengua extranjera en Europa (1640-1726)» (en castellà). (tesi doctoral) [Madrid], 2007, pàg. 207 i ss. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2014 [Consulta: 2 abril 2015].
- Comas, Mercè «Un apunt sobre la literatura impresa a Perpinyà al primer terç del segle XVII». Randa [Barcelona], 57, 2006, pàg. 55-74 [Consulta: 2 abril 2015].
- Montsalvatje y Fossas, Francisco. Noticias históricas: Monasterios del antiguo condado de Besalú (en castellà). Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1895, p. 145. OL24953086M. OCLC 802778511 [Consulta: 26 agost 2012].