Perquè ho dic jo

Perquè ho dic jo
Because I Said So
Fitxa
Direcció	Michael Lehmann
Protagonistes	Diane Keaton; Mandy Moore; Gabriel Macht; Tom Everett Scott; Lauren Graham; Piper Perabo; Stephen Collins; Colin Ferguson; Tony Hale; Zachary Gordon; Steve Little; John Ross Bowie; Gerald Downey; Garett Maggart; Sophina Brown; Ty Panitz; Michael Q. Schmidt
Producció	Paul Brooks
Guió	Karen Leigh Hopkins i Jessie Nelson
Música	David Kitay
Fotografia	Julio Macat
Muntatge	Paul Seydor
Vestuari	Shay Cunliffe
Productora	Gold Circle Films
Distribuïdor	Universal Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	2007
Durada	102 minuts
Idioma original	anglès
Rodatge	Long Beach
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia romàntica
Tema	família disfuncional
Lloc web	becauseisaidsomovie.com

Perquè ho dic jo^[1] (títol original en anglès, Because I Said So) és una comèdia dramàtica estatunidenca dirigida per Michael Lehmann i estrenada el 2007.

Argument

Daphne Wilder (Diane Keaton) és una mare sobreprotectora que ha criat sola a les seves tres filles: l'assenyada psicòloga Maggie (Lauren Graham), la sexy i irreverent Mae (Piper Perabo), i la insegura i adorable Milly (Mandy Moore). Una vegada casades les seves dues filles grans, Daphne es proposa ajudar a la seva filla Milly, que és la petita, a trobar a l'home perfecte amb el qual compartir la seva vida. Para això posarà un anunci a internet buscant candidats sense que la seva filla en sàpiga res. Allí coneixerà a l'home que per a ella seria perfecte per a la seva filla petita, un arquitecte anomenat Jason (Tom Everett Scott), i també al tipus d'home amb el qual no vol que acabi, Johnny (Gabriel Macht), un músic que té un fill. Així, Milly acabarà coneixent als dos inesperadament, tenint relacions sexuals amb tots dos i més tard descobrint més tard el que la seva mare havia planejat a l'esquena i havent de triar entre un dels dos nois o a cap.^[2]

Repartiment

Diane Keaton: Daphne Wilder
Mandy Moore: Milly
Tom Everett Scott: Jason
Stephen Collins: Joe
Tony Hale: Stuart
Piper Perabo

Crítica

"Res no aconsegueix evitar que continuem tenint la imatge d'una versió ampliada, i poc inspirada, d'una sitcom de sobretaula. El millor: Mandy Moore, encantadora i mesurada. El pitjor: Diane Keaton, absolutament insuportable." ^[3]
"Es desenvolupa cautelosament segons les regles de les comèdies romàntiques. (...) Un suau exercici de deliberada mediocritat, amb somriures i moments commovedors repartits acuradament." ^[4]
"El que els seus responsables intenten que sigui divertit -una mare i les seves filles parlant sobre orgasmes mentre compren sabates- no és divertit: és horrible." ^[5]
"Un exercici de cursileria enllaunada que empeny a les seves atractives estrelles Diane Keaton i Mandy Moore a punt de la histèria en telecomèdia." ^[6]

Referències

↑ Títol en català
↑ «[http://mobile.nytimes.com/2007/02/02/ movies/02beca.html?_r=0&referer=http://www.nytimes.com/gst/movies/msearch.html?query=Because+I+said+so&x=-346&y=-155 Because I said so]». The New York Times.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Broc, David «Because I Said So». Fotogramas.
↑ Scott, A. O. «Because I Said So». The New York Times.
↑ Hornaday, Ann «Because I Said So». The Washington Post.
↑ Harvey, Dennis «Because I Said So». Variety.

Enllaços externs

Perquè ho dic jo - Lloc web oficial

[1] Títol en català

[2] «[http://mobile.nytimes.com/2007/02/02/ movies/02beca.html?_r=0&referer=http://www.nytimes.com/gst/movies/msearch.html?query=Because+I+said+so&x=-346&y=-155 Because I said so]». The New York Times.^{[Enllaç no actiu]}

[3] Broc, David «Because I Said So». Fotogramas.

[4] Scott, A. O. «Because I Said So». The New York Times.

[5] Hornaday, Ann «Because I Said So». The Washington Post.

[6] Harvey, Dennis «Because I Said So». Variety.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]