Perry Hoberman
Perry Hoberman | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1954 (69/70 anys) Cambridge (Massachusetts) |
Nacionalitat | |
Formació professional | Pennsylvania Academy of Art, Bennington College |
Activitat | |
Camp de treball | Art dels nous mitjans |
Ocupació | fotògraf, artista de performance, artista |
Membre de | |
Art | new media |
Obra | |
Obres destacables Bar Code Hotel | |
Premis | |
Gran Premi de la Biennal de Tòquio (1999), 1999 Prix Ars Electronica Award of Distinction (per System Maintenance) | |
Lloc web | www.perryhoberman.com |
Perry Hoberman (1954) és un artista multimèdia, d'instal·lació i performance dels Estats Units.[1] La seva carrera inclou col·laboracions amb Laurie Anderson i la divisió de nous mitjans de la University of Southern California.[2] Ha impartit docència a la Cooper Union School of Art, al San Francisco Art Institute i al departament d'art informàtic a l'escola d'arts visuals de Nova York. És professor associat a l'Interactive Media Division de l'escola de cinema i televisió de la University of Southern California, i també és artista visitant al California Institute of the Arts.
Obra
[modifica]El treball de Hoberman se centra en la naturalesa interactiva de la gent i la tecnologia. Bar Code Hotel i Systems Maintenance són dues exposicions que incideixen clarament en aquest aspecte.[3]
Bar Code Hotel
[modifica]Aquest projecte recicla els símbols que són omnipresents als productes de consum i crea una interfície multiusuari vers un entorn virtual rebel. El públic influencia i interacciona de manera simultània amb objectes creats per ordinador en una projecció en tres dimensions sobredimensionada, escanejant i transmetent de manera instantània al sistema informàtic tot d'informació en forma de codis de barres. Cada objecte correspon a un usuari diferent, i existeix com un agent semiautònom, que només està de manera parcial sota el control dels seus col·laboradors humans.[3]
Systems Maintenance
[modifica]Aquesta instal·lació consisteix en tres versions d'una habitació moblada. La primera la forma un conjunt de mobiliari a mida real instal·lat sobre una plataforma circular; la segona és una vista d'una habitació virtual a través del monitor d'un ordinador, i la tercera és una maqueta a 1/8 del natural, instal·lada sobre un pedestal. Cada versió de l'habitació és enregistrada per una càmera, i les tres imatges resultants es combinen en una projecció a gran escala, que el públic pot modificar tot canviant tant la disposició del mobiliari de la primera habitació com canviant l'orientació o la situació de les càmeres.[3]
Light tools o el ball del fanalet
[modifica]El 1998 juntament amb el grup Galeria Virtual —integrat pels germans Roc i Narcís Parés, vinculats a l'experimentació entre art i noves tecnologies a la Universitat Pompeu Fabra—, va dur a terme una instal·lació a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró que permetia la interacció en temps real entre l'espai i el públic a través d'uns fanalets. La mostra, força ambiciosa, es va haver de muntar a la primera de les sales d'exposicions temporals de la Fundació a causa dels requisits tècnics.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Perry Hoberman». People — Artists, researchers, developers, curators, writers and their relations to V2_. V2_ Institute for the Unstable Media, 12-05-2011. [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ «Perry Hoberman, B.A.». Faculty Directory. University of Southern California, School of Cinematic Arts. [Consulta: 14 octubre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Perry Hoberman - works».
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Enllaços externs
[modifica]- Tall de veu de Perry Hoberman, "Smaller Than Life" publicat a la Tellus Audio Cassette Magazine.