Pholis laeta
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Pholidae |
Gènere | Pholis |
Espècie | Pholis laeta (Cope, 1873)[1][2] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Pholis laeta és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[3]
Descripció
[modifica]- Fa 25 cm de llargària màxima (tot i que, normalment, en mesura la meitat al sud-est d'Alaska),[4] té un cos allargat i anguil·liforme i la seua coloració va del groc-verd al taronja-marró amb taques de color marró o negrós en forma de mitja lluna, les quals s'estenen al llarg de la superfície dorsal. Els mascles immadurs i les femelles presenten una coloració pàl·lida al ventre, mentre que els mascles adults són de color taronja o vermellós a les galtes, la gola, les aletes pectorals i l'abdomen.
- 74-80 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal.
- 2 espines i 35-37 radis tous a l'aleta anal.
- Aleta caudal arrodonida i pèlviques petites.
- Les aletes dorsal i anal són llargues i conflueixen amb l'aleta caudal.
- Aletes pectorals ben desenvolupades.[5]
Reproducció
[modifica]Els adults assoleixen la maduresa sexual en arribar al voltant dels 10 cm de longitud.[6][4] A l'illa de Vancouver, les femelles ponen entre 600 i 1.600 ous a mitjans del gener[6] o del gener al febrer a prop de Victoria (la Colúmbia Britànica, el Canadà).[4] Els ous són demersals, s'adhereixen entre si o al substrat i són custodiats per qualsevol dels pares o deixats sense vigilància. Les larves es desclouen després de dos mesos i són planctòniques.[6]
Alimentació
[modifica]Probablement es nodreix de crustacis petits i de cucs marins.[7]
Depredadors
[modifica]És depredat per aus marines[8] (com ara, el bernat americà -Ardea herodias-[9] i el somorgollaire columbí -Cepphus columba-),[10] grans peixos submareals[11] i mamífers (la llúdria del Canadà -Lontra canadensis- i el visó americà -Mustela vison-).[12]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, demersal (fins als 73 m de fondària)[13] i de clima temperat, el qual viu al Pacífic oriental: les zones de marees[14] des de les illes del Comandant i el sud-est de Kamtxatka[13] fins a les costes del mar de Bering a Alaska,[15] les illes Aleutianes i Crescent City (el nord de Califòrnia, els Estats Units), incloent-hi la Colúmbia Britànica (el Canadà).[5][16][17][18]
Estat de conservació
[modifica]Les seues principals amenaces són la pèrdua del seu hàbitat a causa de la contaminació produïda pels vessaments de petroli,[11][19] les aigües residuals i les explotacions forestals i mineres; la urbanització costanera; les pertorbacions naturals (com ara, els terratrèmols i les grans tempestes) i els possibles efectes del canvi climàtic.[17]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans,[5] la seua longevitat és de 6 anys[6][4] i pot romandre fora de l'aigua (sota les roques o algues), ja que és capaç de respirar aire.[20]
Referències
[modifica]- ↑ Cope, E. D., 1873. A contribution to the ichthyology of Alaska. Proceedings of the American Philosophical Society v. 13: 24-32.
- ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 O'Clair, R.M. i C.E. O'Clair, 1998. Southeast Alaska's rocky shores: animals. Plant Press, Auke Bay, Alaska.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hughes, G. W., 1986. Observations on the reproductive ecology of the Crescent Gunnel, Pholis laeta, from marine inshore waters of southern British Columbia. Canadian Field-Naturalist 100:367-370.
- ↑ Armstrong, R. H., 1996. Alaska's fish. A guide to selected species. Alaska Northwest Books. 94 p.
- ↑ Gillespie, G. E. i S. J. Westrheim, 1997. Synopsis of information on marine fishes utilized as prey by marine and shoreline birds of the Queen Charlotte Islands. Pp. 36-55. A: Vermeer, K. i K.H. Morgan (Eds.). The ecology, status, and conservation of marine and shoreline birds in the Queen Charlotte Islands. Can. Wildl. Serv. Occas. Pap. No. 93.
- ↑ Butler, R. W., 1995. The patient predator: foraging and population ecology of the Great Blue Heron (Ardea herodias) in British Columbia. Canadian Wildlife Service Occasional Paper No. 86.
- ↑ Golet, G. H., K. J. Kuletz, D. D. Roby i D. B. Irons, 2000. Adult prey choice affects chick growth and reproductive success in Pigeon Guillemots. The Auk 117:82-91.
- ↑ 11,0 11,1 Barber, W. E., L. L. McDonald, W. P. Erickson i M. Vallarino, 1995. Effect of the Exxon Valdez oil spill on intertidal fish: a field study. Transactions of the American Fisheries Society 124:461-476.
- ↑ Alaska Department of Fish and Game (anglès)
- ↑ 13,0 13,1 Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamtxatka and adjacent waters. 166 p.
- ↑ Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. [1]
- ↑ Robards, M. D., J. F. Piatt, A. B. Kettle i A. A. Abookire, 1999. Temporal and geographic variation in fish communities of lower Cook Inlet, Alaska. Fishery Bulletin 97:962-977.
- ↑ Catalog of Fishes Arxivat 2013-12-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 17,0 17,1 NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Jewett, S. C., T. A. Dean, B. R. Woodin, M. K. Hoberg i J. J. Stegeman, 2002. Exposure to hydrocarbons 10 years after the Exxon Valdez oil spill: evidence from cytochrome P4501A expression and biliary FACs in nearshore demersal fishes. Marine Environmental Research 54: 21-48.
- ↑ Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.