Mòllera roquera
Phycis phycis | |
---|---|
Exemplar fotografiat a Portugal. | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 198604 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Ordre | Gadiformes |
Família | Phycidae |
Gènere | Phycis |
Espècie | Phycis phycis Linnaeus, 1766 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòllera[2] (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.[3]
Descripció
[modifica]- Fa 65 cm de llargària màxima (3.635 g), tot i que, normalment, en fa 25.
- Cos una mica alt, esvelt, lleugerament comprimit i allargat.
- Cap relativament petit.
- Ulls relativament grossos.
- Té un barbelló al mentó amb un gran nombre de cèl·lules gustatives, les quals li ajuden a detectar preses que s'amaguen als fons tous.
- Dues aletes dorsals toves: la primera és curta i arrodonida, mentre que la segona és més llarga. El tercer radi de la primera aleta dorsal no és pas més llarg que la resta.
- Aletes pectorals arrodonides.
- Aletes ventrals formades per dos radis molt allargats que s'estenen fins a l'origen de l'aleta anal.
- Cua arrodonida.
- Té al voltant de 120-140 escates a la línia lateral i 11-12 entre la base de la primera aleta dorsal i la línia lateral.
- És d'aspecte semblant a la bròtola de fang, té un color marró negrós o marró vermellós al dors, més clar en els flancs i el ventre.[4][5][6][7][8][9]
Espècies semblants
[modifica]Es pot confondre amb Raniceps raninus (de distribució más nòrdica) i amb la mòllera de fang (Phycis blennoides) (tot i que aquesta té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal que la mòllera roquera no té).[8]
Reproducció
[modifica]A les illes Canàries té lloc entre l'octubre i el gener, la fresa s'esdevé a l'hivern i els ous són planctònics. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 37 cm de llargària.[4][10]
Alimentació
[modifica]Menja peixos i invertebrats.[4][11][12]
Depredadors
[modifica]És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el congre (Conger conger) i el caçó (Galeorhinus galeus).[13][14][15]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, bentopelàgic, de clima subtropical (45°N-13°N, 32°W-36°E), el qual viu sobre substrats durs i de fang i sorra propers a roques, i entre 13-614 m de fondària (normalment, entre 100 i 200). També és present a coves.[4][7]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la Mediterrània[16] i l'Atlàntic nord-oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Marroc, Cap Verd i les illes Açores).[7]
Costums
[modifica]Presenta activitat nocturna (s'amaga entre les roques durant el dia) i no és migratori.[4][11][7]
Ús comercial
[modifica]La talles comercials per a ésser pescada (amb soltes, palangres i bous d'arrossegament) es troben entre 20 cm (90 g) i 40 cm (780 g). Té una carn blanca, suau, delicada, molt poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.[4][17][18][9]
Observacions
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 PescaBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Fishbase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Club d'Immersió Biologia (català)
- ↑ 9,0 9,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 59.
- ↑ DORIS (francès)
- ↑ 11,0 11,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
- ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
- ↑ MareaViva (castellà)
- ↑ MasMar (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- BioLib (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- AQUATAB