Mòllera roquera

Infotaula d'ésser viuMòllera roquera
Phycis phycis Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Portugal. Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198604 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaPhycidae
GènerePhycis
EspèciePhycis phycis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius phycis (Linnaeus, 1766)
  • Phycis limbatus (Valenciennes, 1838)
  • Phycis mediterraneus (Delaroche, 1809)
  • Tinca marina (Walbaum, 1792)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòllera[2] (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.[3]

Descripció

[modifica]
  • Fa 65 cm de llargària màxima (3.635 g), tot i que, normalment, en fa 25.
  • Cos una mica alt, esvelt, lleugerament comprimit i allargat.
  • Cap relativament petit.
  • Ulls relativament grossos.
  • Té un barbelló al mentó amb un gran nombre de cèl·lules gustatives, les quals li ajuden a detectar preses que s'amaguen als fons tous.
  • Dues aletes dorsals toves: la primera és curta i arrodonida, mentre que la segona és més llarga. El tercer radi de la primera aleta dorsal no és pas més llarg que la resta.
  • Aletes pectorals arrodonides.
  • Aletes ventrals formades per dos radis molt allargats que s'estenen fins a l'origen de l'aleta anal.
  • Cua arrodonida.
  • Té al voltant de 120-140 escates a la línia lateral i 11-12 entre la base de la primera aleta dorsal i la línia lateral.
  • És d'aspecte semblant a la bròtola de fang, té un color marró negrós o marró vermellós al dors, més clar en els flancs i el ventre.[4][5][6][7][8][9]

Espècies semblants

[modifica]

Es pot confondre amb Raniceps raninus (de distribució más nòrdica) i amb la mòllera de fang (Phycis blennoides) (tot i que aquesta té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal que la mòllera roquera no té).[8]

Reproducció

[modifica]

A les illes Canàries té lloc entre l'octubre i el gener, la fresa s'esdevé a l'hivern i els ous són planctònics. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 37 cm de llargària.[4][10]

Alimentació

[modifica]

Menja peixos i invertebrats.[4][11][12]

Depredadors

[modifica]

És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el congre (Conger conger) i el caçó (Galeorhinus galeus).[13][14][15]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic, de clima subtropical (45°N-13°N, 32°W-36°E), el qual viu sobre substrats durs i de fang i sorra propers a roques, i entre 13-614 m de fondària (normalment, entre 100 i 200). També és present a coves.[4][7]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la Mediterrània[16] i l'Atlàntic nord-oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Marroc, Cap Verd i les illes Açores).[7]

Costums

[modifica]

Presenta activitat nocturna (s'amaga entre les roques durant el dia) i no és migratori.[4][11][7]

Ús comercial

[modifica]

La talles comercials per a ésser pescada (amb soltes, palangres i bous d'arrossegament) es troben entre 20 cm (90 g) i 40 cm (780 g). Té una carn blanca, suau, delicada, molt poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.[4][17][18][9]

Observacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 PescaBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
  5. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  6. Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Fishbase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Club d'Immersió Biologia (català)
  9. 9,0 9,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 59.
  10. DORIS (francès)
  11. 11,0 11,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  12. Encyclopedia of Life (anglès)
  13. Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
  14. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  15. FishBase (anglès)
  16. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  17. MareaViva (castellà)
  18. MasMar (castellà)

Enllaços externs

[modifica]