Piano de taula
Tipus | piano |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 314.122 |
Un piano de taula, piano quadrat o piano rectangular, és un tipus de piano que té les cordes horitzontals disposades en diagonal al llarg de la caixa de ressonància rectangular per sobre dels martells i amb el teclat fixat en el costat llarg.[1]
La seva invenció s'atribueix tant a Gottfried Silbermann com a Frederici i va ser millorat per Guillaume-Lebrecht Petzold i Alpheus Babcock. Va ser fabricat en quantitat a partir de la dècada de 1890 (als Estats Units). Els cèlebres marcs de ferro colat de Steinway & Sons tenien una mida més de dues vegades i mitja superior als marcs de fusta dels instruments de Johannes Zumpe, que tant èxit havien tingut un segle abans. La seva immensa popularitat es va deure a la construcció de baix preu, amb un rendiment i sonoritat sovint limitats pel mecanisme simple i cordes dobles.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ El piano de taula Zumpe & Buntebart del Museu de la Música de Barcelona = El piano de mesa Zumpe & Buntebart del Museu de la Música de Barcelona = The Zumpe & Buntebart square piano of the Museu de la Música de Barcelona. Girona: Documenta Universitaria, [2019]. ISBN 978-84-9984-473-2.
- ↑ Martha Novak Clinkscale. Makers of the Piano: 1820-1860. Oxford University Press, 1999, p. 471–. ISBN 9780198166252 [Consulta: 2 maig 2011].
Enllaços externs
[modifica]- The Square Piano (Virtual Piano Museum) Arxivat 2008-10-15 a Wayback Machine. (en anglès)