Pierre Favre

Plantilla:Infotaula personaPierre Favre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1506 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Jean-de-Sixt (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1546 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAltar de l'església de Sant'Ignazio in Campo Marzio (Roma) 
Apòstol
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollège Sainte-Barbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCristianisme, teologia i història del cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, sacerdot, teòleg, religiós cristià Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat1r d'agost Modifica el valor a Wikidata
IconografiaCom a prevere


Find a Grave: 184328347 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Favre, llatinitzat com a Petrus Faber i citat sovint amb el nom italià Pietro Fabbro (Villaret, Ducat de Savoia, 13 d'abril de 1506 - Roma, 1 d'agost de 1546) fou un prevere francès, company d'Ignasi de Loiola i primer prevere de la Companyia de Jesús. És venerat com a sant a l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]
Gravat del s. XIX
Altar major de S. Ignasi (Roma), amb les relíquies del beat.

Pierre Favre havia nascut a una família humil de la Savoia. El 1525, per mitjà d'un oncle seu que era monjo cartoixà, fou enviat a París a estudiar filosofia a la Sorbona: al col·legi de Santa Bàrbara va tenir com a companys de residència Ignasi de Loiola i Francesc Xavier. S'hi va doctorar i va participar en uns exercicis espirituals dirigits per Ignasi de Loiola. El 1534 fou ordenat sacerdot i el 15 d'agost d'aquell mateix any fou un dels fundadors, a l'església de Saint-Denis de Montmartre i amb Ignasi i altres companys, de la Companyia de Jesús.

El 1536, amb alguns companys, anà a Venècia per embarcar cap a Terra Santa, però hi renuncià arran de la guerra entre turcs i venecians i anà a Roma, on es posà a disposició del papa Pau III, qui l'encarregà la càtedra de teologia de la Universitat de la Sapienza, compartint-la amb Diego Laínez. Viatjà a Alemanya, Espanya i Portugal per assumptes de l'orde.

El 1546 fou cridat pel papa a Roma perquè participés en el Concili de Trent com a teòleg, però malalt, va morir pocs dies després d'arribar-hi.

Veneració

[modifica]

Des de la seva mort va ésser venerat com a beat, culte que confirmà el papa Pius IX el 5 de setembre de 1872, fixant-ne la festivitat el 2 d'agost. El 17 de desembre de 2013 el papa Francesc anuncià la seva canonització pel procediment de canonització equivalent, sense els tràmits i processos habitualsl. La missa d'agraïment de la canonització tingué lloc a l'església del Gesù de Roma el 3 de gener de 2014.

Les seves restes són a un altar de l'església de Sant'Ignazio al Campo Marzio de Roma.

Bibliografia

[modifica]
  • C. de Dalmases, Bibliotheca Sanctorum. Roma, 1964. Vol. 5, col. 501-503.

Enllaços externs

[modifica]