Pigment

Per a altres significats, vegeu «Pigment biològic».

Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color. Aquest procés físic és diferent a la fluorescència, la fosforescència i altres formes de luminescència, en les quals el mateix material emet llum. Els pigments tenen diversos usos, però la seva funció principal és aportar color.

Molts materials selectivament absorbeixen certes ones de llum, depenent de la seva longitud d'ona. Els materials que els éssers humans han triat i produït per a ser utilitzats com pigments en general tenen propietats especials que els tornen ideals per a acolorir altres materials. Un pigment ha de tenir una alta força tenyidora relativa als materials que acoloreix. A més ha de ser estable en forma sòlida a temperatura ambient.

Els pigments són utilitzats per a tenyir pintura, tinta, plàstic, tèxtils, cosmètics, aliments i altres productes.^[1][2]

La majoria dels pigments utilitzats en la manufactura i en les arts visuals són colorants secs, usualment en forma de pols fi. Aquesta pols és afegida a un vehicle o matriu, un material relativament neutre o incolor que actua com a aglutinant.

Per a aplicacions industrials, així com artístiques, la permanència i l'estabilitat són propietats desitjades. Els pigments que no són permanents són anomenats fugitius. Els pigments fugitius s'esvaeixen amb el temps, o amb l'exposició a la llum, mentre que d'altres acaben per ennegrir.^[3]

Generalment es fa distinció entre un pigment, el qual és insoluble en el vehicle (formant una suspensió), i un tint, el qual o és un líquid o és soluble en el vehicle (resultant en una solució).^[4] Un colorant pot ser un pigment o un tint depenent del vehicle en el que s'usa. Tot i que a vegades la distinció entre uns i altres resulta confusa.

Una laca és un pigment fet precipitant o fixant un colorant sobre una base inert, quan el pigment pur no té cos o té massa potència de tinció (normalment pigments orgànics).

• Pigments d'arsènic: verd de París
• Pigments de carboni: negre de carbó, negre d'ivori, negre de vinya, negre de fum
• Pigments de cadmi: verd de cadmi, vermell de cadmi, groc de cadmi, taronja de cadmi
• Pigments d'òxids de ferro: Caput Mortuum, òxid vermell, ocre vermell, vermell venecià
• Pigments de crom: òxid de crom verd, groc de crom
• Pigments de cobalt: blau de cobalt, blau ceruli, violeta de cobalt, groc de cobalt
• Pigments de plom: blanc de plom, groc de Nàpols, albaialde, tetraòxid de plom
• Pigments de coure: verd de París, blau egipci
• Pigments de titani: blanc de titani, groc de titani, negre de titani
• Pigments de mercuri: vermelló
• Pigments de zinc: blanc de zinc
• Pigments d'argila: siena natural, siena torrada, ombra natural, ombra torrada, ocre
• Pigments biològics: alitzarina, carmesí alitzarí, anyil, cotxinilla, porpra de Tir, ftalocianina

En la fabricació i ús de pintures se sol classificar els pigments segons el seu origen, ja que segons aquest solen tenir un comportament comú. Per exemple, els procedents de terres naturals solen tenir molt bona resistència a la llum, al contrari que els d'origen animal.

• Inorgànics
  • Terres naturals
  • Terres naturals calcinades
  • Colors minerals de preparació artificial

• Orgànics
  • Vegetals
  • Animals
  • Pigments orgànics sintètics

Quan parlem de pintura, anomenem pigment a qualsevol substància que doni el seu color a un altre material quan es barregen o quan s'aplica en una capa superficial fina. Els pigments no es dissolen mai en el medi líquid on es barregen, la pintura. Si es dessolessin no estaríem parlant de pintura i pigment, sinó de colorant o tint.

Tots els tipus de pintura (oli, aquarel·la, ...) utilitzen els mateixos pigments, només canvia el medi -material- on es barreja el color i la manera d'aplicar-lo (brotxa, pinzell, espàtula, aerògraf, ...). Algun pigment pot ser més adequat barrejat en algun medi que en un altre, per exemple, algun pigment que és opac barrejat amb aigua pot ser gairebé transparent amb oli i en aquest cas només servirà per veladures (transparències).

Requisits dels pigments:

• Han de ser una pols fina i suau.
• Han de ser insolubles en el medi emprat.
• Han d'aguantar la llum sense canviar de color.
• Han de ser químicament inactiu i no alterar-se al contacte amb altres materials o l'aire.
• Han de tenir un grau d'opacitat o transparència adequat al seu propòsit.
• Han de complir aquestes propietats per si sols, sense ingredients adulterants.

També és important que tingui una procedència acreditada, on comprovin la qualitat dels seus colors, utilitzin matèries primeres de qualitat i puguin donar informació del seu origen i detalls de la composició i qualitat. El pintor, a l'hora de treballar, ha de saber si els pigments utilitzats en cada color són compatibles entre ells o si hi haurà reaccions químiques que puguin afectar el resultat.^[5]

Els pigments purs reflecteixen la llum d'una forma molt específica que no pot ser imitada amb precisió pels emissors de llum d'un monitor d'ordinador. No obstant això, en fer acurades mesures de pigments, es poden fer aproximacions. El sistema de Munsell proveeix una bona explicació conceptual del que manca. Munsell va elaborar un sistema que proporciona una mida de color objectiva en tres dimensions: tint, valor (o lluminositat) i saturació. Les visualitzacions en ordinador en general són incapaces de mostrar la veritable saturació de molts pigments, però el tint i la lluminositat poden ser reproduïts amb relativa precisió. No obstant això, quan la gamma d'una visualització a l'ordinador es desvia del valor de referència, la mesura de tint també queda sistemàticament esbiaixada.

Les aproximacions següents assumeixen un aparell reproductor a gamma 2.2, usant l'espai de color sRGB. Com més un aparell es desvia d'aquests estàndards, menys precises seran aquestes reproduccions,^[6] i no pot reproduir perfectament les intricades combinacions espectrals vistes originalment. En molts casos el color percebut d'un pigment cau fora del gamut de la visualització de l'ordinador i un mètode anomenat localització del gamut és utilitzat per aproximar la veritable aparença. La localització del gamut compensa la lluminositat, tint o saturació per produir el color a la pantalla, depenent de la prioritat escollida en l'intent de conversió.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pigment

• Art rupestre
• Síntesi subtractiva de color

Viccionari