Noia de calendari

Una noia de calendari (pin-up, en el terme original anglès) és una persona cèlebre la imatge de la qual apareix reproduïda massivament en diversos formats que la fan arribar a tots els públics. L'expressió anglesa pin-up significa el que es penja a la pared, com ara un pòster. Les noies de calendari poden ser actrius porno, models de moda o actrius, entre altres.

Tot i que l'ús massiu d'imatges de dones es troba documentada almenys des de la dècada del 1890, i que es va fer força popular des de la dècada del 1920, el terme anglès pin-up va aparèixer per primer cop el 1941.^[1] També es pot referir a dibuixos o pintures basades en fotos o que representaven l'ideal de la bellesa femenina de l'època. Un exemple primerenc d'aquesta modalitat és la representació d'una noia en vestit de bany victorià creada per Charles Dana Gibson el 1887. Molts altres artistes gràfics s'hi van dedicar, i algunes d'aquestes creacions van arribar a publicar-se fins i tot a l'època inicial de la revista Playboy. Fundada el 1953, el primer número d'aquesta revista reproduí una foto de Marilyn Monroe nua que havia il·lustrat el calendari d'aquell any.

Les imatges de dones per decorar parets es treien inicialment de les revistes i els diaris, o bé eren postals o litografies, per exemple. Posteriorment, les fotos van començar a aparèixer en calendaris, pensats directament per ser penjats a la paret i, més endavant, els pòsters de noies es van produir massivament i van aconseguir grans èxits de vendes.

Molts d'aquests pòsters eren fotos de famoses (les celebritats), que hom considerava sex symbols. Algunes de les noies de calendari més famoses dels primers temps foren Betty Grable i Jane Russell, de les que es podien trobar pòsters a qualsevol lloc on hi hagués soldats nord-americans durant la Segona Guerra Mundial. En canvi, això ja no era tan habitual a la Guerra de Vietnam, i s'ha anat perdent al llarg de les darreres dècades. A la Dècada del 1960, en la plenitud del Swinging London, encara podem trobar pòsters de la model Twiggy, per exemple, mentre que al final de la dècada de 1970 i principis dels vuitanta, es van posar de moda els pòsters d'actrius de televisió estatunidenques, com Farrah Fawcett i Cheryl Tiegs.

A partir de la dècada del 1960, el feminisme, la revolució sexual i l'alliberament de la dona van fer decaure substantivament la moda de les noies de calendari. No és que ja no hi hagi calendaris amb fotos suggerents a tots els tallers i a totes les cabines de camió, però sí que han desaparegut dels calendaris i dels pòsters les dones famoses, i hi resten tan sols les models porno.

En els darrers temps, a més, han començat a popularitzar-se les fotos sexys d'homes, començant pels bombers i els esportistes. Si de les noies de calendari se n'havia dit en anglès cheesecake ("pastís de formatge"), ara s'anomenen beefcake ("pastís de carn") aquests models masculins, tant si són professionals com si no ho són. Però aquesta nova moda no es deu tant a la nova posició de la dona a la societat com a l'alliberament homosexual.

• Buszek, Maria Elena. Pin-up grrrls: feminism, sexuality, popular culture. Duke University Press, 2006. ISBN 0822337460. (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noia de calendari

• 50 anys de pin-ups americanes Arxivat 2010-09-25 a Wayback Machine. Galeria d'imatges de The First Post.(anglès)