Pithiviers
| |||||
| Tipus | comuna de França  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Centre-Vall del Loira | ||||
| Departament | Loiret | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.094 (2021) (1.310,37 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Pithiviers unitat urbana de Pithiviers | ||||
| Superfície | 6,94 km² | ||||
| Altitud | 97 m-130 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 45300 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | pithiviers.fr | ||||
.svg)
Pithiviers és un municipi francès situat al departament de Loiret i la regió de Centre - Vall del Loira. El 2018 tenia 8.935 habitants. Es troba a la riba del riu Œuf.
El castell de Pithiviers, construït cap a l'any 1000, incloïa la col·legiata de Saint-Georges i la torre encarregada per Héloïse de Pithiviers al mestre d'obres Lanfred, que també va treballar al castell d'Ivry-la-Bataille.[1]
Aquesta torre de 33 metres va dominar la ciutat durant gairebé 840 anys abans de la seva demolició el 1837.[2] Avui el Théâtre du Donjon evoca la seva memòria a prop.
Durant la Vuitena Guerra de Religió, la ciutat va ser presa pels dos Enrics (el rei de França Enric III i Enric de Navarra) el 1589 .
Entre el 29 de gener i el 8 de febrer de 1939, més de 2800 refugiats que fugien de l'enfonsament de la Segona República Espanyola davant les tropes de Franco, van arribar al Loiret. Davant la insuficiència d'estructures d'acollida a Orléans, s'obren 46 centres rurals d'acollida,[3] inclòs un a Pithiviers.[4] Els refugiats, principalment dones i nens (els homes estan desarmats i retinguts al sud de França), foren subjectes a una quarantena estricta, vacunats, amb el correu limitat i els subministraments, encara que no són gaires, variats i cuinats a l'estil francès; no obstant això, estaven segurs.[5] Alguns d'aquests refugiats tornen a Espanya, encoratjats pel govern francès que facilita les condicions de retorn, els que prefereixen quedar-se s'agrupen al camp de la cristalleria d'Aydes, a Fleury-les-Aubrais.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Stéphane William Gondoin «Les châteaux forts au temps de Guillaume le Conquérant». Patrimoine normand, 94, juillet-août-septembre 2015, pàg. 45. ISSN: 1271-6006..
- ↑ «« Inventaire général du patrimoine culturel », sur culture.gouv.fr»..
- ↑ Jeanine Sodigné-Loustau, « L'accueil des réfugiés civils espagnols de 1936 à 1940. Un exemple : la région Centre », Matériaux pour l'histoire de notre temps. 1996, no 44. p. 43.
- ↑ 4,0 4,1 Jeanine Sodigné-Loustau, Plantilla:Opcit, p. 47.
- ↑ Jeanine Sodigné-Loustau, Plantilla:Opcit, p. 43-44.
