Plaça de la Vila de Madrid
| ||||
| Tipus | plaça  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Madrid | |||
| Part de | Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Maja madrilenya | ||||
| Identificador | 1807-1 | |||
.jpg)
La plaça de la Vila de Madrid està situada entre els carrers de la Canuda, d'en Bot i de Francesc Pujols, al barri Gòtic de Barcelona.
Història i descripció
[modifica]El Convent de Santa Teresa de monges carmelites es va fundar el 1588 i les obres van finalitzar el primer decenni del segle xvii. Situat al carrer de la Canuda, es tractava d'un temple d'una sola nau, amb l'altar major situat a llevant. Al costat sud-est de l'església hi havia una cripta de planta rectangular, amb un ossari i una graella de 16 nínxols numerats i disposats en 4 fileres de 4 tombes cadascuna, tot i que no es conserva la totalitat de l'última filada. A excepció de dos, tots els nínxols eren buits.[1] El conjunt de la cripta data del 1852 i era el lloc on eren enterrades les monges. L'estructura és de planta rectangular de 14 m de llarg per 4,20 m d'amplada i, originalment, assoliria els 3,50 m d'alçada. Entre l'església i la cripta hi havia el claustre. A la part sud de l'actual plaça s'hi van trobar estructures que formaven part del gran hort conventual.[1]
Durant la Guerra Civil es construí un refugi antiaeri tot aprofitant unes galeries subterrànies del convent,[2] que es va enderrocar.[1] El 1944 es decidí la urbanització d'aquest solar i l'illa de cases entre l'antic carrer de la Mare de Déu (avui en dia desaparegut) i el d'en Bot, on hi havia alguns edificis afectats pels bombardejos.[1][2] El 1946, i per encàrrec de la Caixa de Pensions, els arquitectes Adolf Florensa i Ferrer i Manuel Cases Lamolla van projectar una promoció d'habitatges al costat sud de la plaça.[3][4] El 1954, durant la construcció d'un dels edificis es va descobrir una necròpoli romana, i l'arquitecte municipal Adolf Florensa, que també ho era de l'obra, va disposar l'urbanisme de la plaça integrant la via sepulcral a l'espai públic.[2]
El 1958 s'hi va instal·lar una font, obra de Lluís Montané i Mollfulleda, decorada amb els escuts de Barcelona i Madrid i quatre peixos d'on raja l'aigua, i està coronada per una escultura de marbre representant una dona vestida de maja madrilenya.[5][6]
A principis de la dècada del 1960, el conjunt de la plaça es va completar amb un bloc d'habitatges promogut per la immobiliària Urbana de Edificios SA (URDESA) i projectat per l'arquitecte Albert Argimon,[7] que substituí el palau del Marquès de Camps.
Entre 2000 i 2003 es va reurbanitzar la plaça, que va incloure una nova museïtzació de la via sepulcral i la construcció d'un centre d'interpretació.[8] A diferència del que s'havia fet l'any 1958, l'arranjament no inclou gespa a l'àrea arqueològica, ja que l'efecte de la vegetació (combinat amb l'aigua de reg i els adobs) estava resultant perjudicial per a la conservació de les tombes.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Plaça de la Vila de Madrid». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Plaça de la Vila de Madrid i via sepulcral romana (plafó informatiu). Barcelona: Ajuntament de Barcelona [Consulta: 10 novembre 2013].
- ↑ Adolf Florensa. COAC, maig 1998, p. 78-79.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2931/1951.
- ↑ «Maja madrilenya». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Plaça de la Vila de Madrid». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «IGNACIO SOLER DE LA RIVA. CANUDA 14-20». Q127 Obres majors 72188/1958. AMCB, 24-04-1958.
- ↑ 8,0 8,1 Bertrán de Heredia Bercero, Júlia «El proyecto de museización de la necrópolis de la plaza Villa de Madríd (Barcelona) y su centro de interpretación». II Congrés Internacional sobre Museïtzació d'Espais Arqueològics, 7, 8 i 9 octubre 2002.
