Plaça dels Països Catalans
 | Per a altres significats, vegeu «Plaça dels Països Catalans (desambiguació)». |
 La plaça dels Països Catalans, ocupada parcialment per les obres de l'AVE (maig de 2008)  | ||||
| Tipus | plaça i obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Països Catalans | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants (Barcelonès) | |||
Interseccions Carrer de Numància, Carrer de Tarragona, Avinguda de Roma | ||||
| Construcció | ||||
| Inauguració | 1983 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46109 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 3815-1 | |||
La plaça dels Països Catalans és una plaça de Barcelona situada davant de l'estació de Sants, al barri de Sants. Té accessos des dels carrers de Tarragona, Numància i el passeig de Sant Antoni. És una plaça restringida al pas de vianants, amb un servei de transport públic molt notable per la proximitat de l'estació de tren i d'autocars. Disposa d'una estació de metro anomenada Sants-Estació amb una entrada situada a la cantonada amb el carrer de Numància i una altra al vestíbul de l'estació de Sants.
Està construïda sobre el pati de vies de l'estació de Sants, i per això no té arbrat ni jardins. Fou inaugurada el juny de 1983, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana,[1] amb una urbanització, sense cap verd i amb abundor de formigó, marbre i granit, la va convertir en un model prototípic de plaça dura en el moment que a Barcelona se'n començaven a fer, i va suscitar grans crítiques tot i la concessió d'un premi FAD el 1984.[2]
La plaça és dominada per una gran coberta horitzontal de planxa de coure calat sostinguda sobre llarguíssims pilars, i una altra coberta més baixa i llarga de traçat ondulat, també de planxa de coure, sobre la qual hi ha un gat de teulada de mida natural, fet en silueta amb planxa metàl·lica. Destaquen també a la plaça una curta paret amb una obertura a manera de finestra i uns brolladors.[2]
Les característiques de la plaça, dura i oberta, a més de propiciar-hi la pràctica del monopatí, també la va fer apta per a concentracions de persones, com les celebracions del dia de la Hispanitat que organitzaven en aquest lloc grups d'ultradreta durant els anys 90 i principi dels anys 2000, i que solien acabar amb incidents per enfrontaments de manifestants antifeixistes amb la policia pels carrers de Sants. [3]
Referències
[modifica]- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 FAVÀ. M. Petits paisatges de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 2003. ISBN 84-7306-860-2
- ↑ Demanen 50 anys de presó per als joves detinguts en els incidents del Dia de la Hispanitat. Notícia a 3cat24.cat 9-11-2006