Polipodials
Polypodiales  | |
|---|---|
 Polypodium californicum | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales Link, 1833 |
| Subordres | |
.svg){kind=icon}
Les polipodials (Polypodiales) són un ordre que comprèn els principals llinatges de les falgueres (abasta 8.485 espècies,[1] un 80% de les espècies de falgueres). Es troben en moltes parts del món incloent-hi zones subtropicals i temperades. Caracteritza aquest grup el fet de tenir esporangis amb un “annulus” vertical interromput per la tija i l'“stomium”; indusis units lateralment o centralment (o sense); gametòfits verds.[2]
Les polypodials són un dels ordres evolutivament més avançats dins les falgueres monilòfites. Van sorgir i es van diversificar fa uns 100 milions d'anys, probablement després de la diversificació de les angiospermes.[3]
Taxonomia
[modifica]La classificació de l'ordre Polypodiales ha estat intensament estudiada els darrers anys; fruit d'aquests estudis han estat diverses classificacions,[4][5][6] essent la més recent i la que té més consens entre els especialistes la proposada l'any 2016 pel Pteridophyte Phylogeny Group;[7] en aquesta taxonomia, es reconeixen 6 subordres, 26 famílies i 253 gèneres:
- Subordre Saccolomatineae Hovenkamp (1 família, 1 gènere)
- Família Saccolomataceae Doweld (1 gènere)
- Subordre Lindsaeineae Lehtonen & Tuomist (3 famílies, 9 gèneres)
- Família Cystodiaceae J.R.Croft (1 gènere)
- Família Lonchitidaceae Doweld (1 gènere)
- Família Lindsaeaceae C.Presl ex M.R.Schomb. (7 gèneres)
- Subordre Pteridineae J.Prado & Schuettp (1 família, 53 gèneres)
- Família Pteridaceae E.D.M.Kirchn. (53 gèneres)
- Subfamília Parkerioideae Burnett (2 gèneres)
- Subfamília Cryptogrammoideae S.Lindsay (3 gèneres)
- Subfamília Pteridoideae Link (13 gèneres)
- Subfamília Vittarioideae Link (12 gèneres)
- Subfamília Cheilanthoideae Horvat (23 gèneres)
- Subordre Dennstaedtiineae Schwartsb. & Hovenkamp (1 família, 10 gèneres)
- Família Dennstaedtiaceae Lotsy (10 gèneres)
- Subordre Aspleniineae H.Schneid. & C.J.Rothf (11 famílies, 72 gèneres)
- Família Cystopteridaceae Shmakov (3 gèneres)
- Família Rhachidosoraceae X.C.Zhang (1 gènere)
- Família Diplaziopsidaceae X.C.Zhang & Christenh. (2 gèneres)
- Família Desmophlebiaceae Mynssen (1 gènere)
- Família Hemidictyaceae Christenh. & H.Schneid. (1 gènere)
- Família Aspleniaceae Newman (2 gèneres)
- Família Woodsiaceae Herter (1 gènere)
- Família Onocleaceae Pic.Serm. (4 gèneres)
- Família Blechnaceae Newman (24 gèneres)
- Subfamília Stenochlaenoideae (Ching) J.P.Roux (3 gèneres)
- Subfamília Woodwardioideae Gasper (3 gèneres)
- Subfamília Blechnoideae Gasper, V.A.O.Dittrich & Salino (18 gèneres)
- Família Athyriaceae Alston (3 gèneres)
- Família Thelypteridaceae Ching ex Pic.Serm. (30 gèneres)
- Subfamília Phegopteridoideae Salino, A.R.Sm. & T.E.Almeid (3 gèneres)
- Subfamília Thelypteridoideae C.F.Reed (27 gèneres)
- Subordre Polypodiineae Dumort. (9 famílies, 108 gèneres)
- Família Didymochlaenaceae Ching ex Li Bing Zhang & Liang Zhang (1 gènere)
- Família Hypodematiaceae Ching (2 gèneres)
- Família Dryopteridaceae Herter (26 gèneres)
- Subfamília Polybotryoideae H.M.Liu & X.C.Zhang (7 gèneres)
- Subfamília Elaphoglossoideae (Pic.Serm.) Crabbe, Jermy & Mickel (11 gèneres)
- Subfamília Dryopteridoideae Link (6 gèneres)
- Família Nephrolepidaceae Pic.Serm. (1 gènere)
- Família Lomariopsidaceae Alston (4 gèneres)
- Família Tectariaceae Panigrahi (7 gèneres)
- Família Oleandraceae Ching ex Pic.Serm. (1 gènere)
- Família Davalliaceae M.R.Schomb. (1 gènere)
- Família Polypodiaceae J.Presl & C.Presl (65 gèneres)
- Subfamília Loxogrammoideae H.Schneid. (2 gèneres)
- Subfamília Platycerioideae B.K.Nayar (2 gèneres)
- Subfamília Drynarioideae Crabbe, Jermy & Mickel (6 gèneres)
- Subfamília Microsoroideae B.K.Nayar (12 gèneres)
- Subfamília Polypodioideae Sweet (9 gèneres)
- Subfamília Grammitidoideae Parris & Sundue (33 gèneres)
Relacions filogenètiques
[modifica]Al 2016, el Pteridophyte Phylogeny Group va publicar un cladograma consensuat, basat en "nombrosos estudis filogenètics" entre 2001 i 2015. La part corresponent a l'ordre Polypodiales es la següent:[7]
| Polypodiales |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Famílies obsoletes
[modifica]Les famílies actualment obsoletes de l'ordre Polypodiales inclouen:
- Drynariaceae – actualment dins Polypodiaceae
- Grammitidaceae - actualment dins Polypodiaceae
- Gymnogrammitidaceae - actualment dins Polypodiaceae
- Loxogrammaceae actualment dins Polypodiaceae
- Nephrolepidaceae actualment dins Lomariopsidaceae
- Platyceriaceae - actualment dins Polypodiaceae
- Pleursoriopsidaceae - actualment dins Polypodiaceae
- Vittariaceae - actualment dins Pteridaceae
Referències
[modifica]
- ↑ «The number of known plants species in the world and its annual increase». Phytotaxa. Magnolia Press, 261, 3, 2016, p. 201–217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1.
- ↑ Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider & Paul G. Wolf «A classification for extant ferns». Taxon, 55, 3, 2006, pàg. 705–731. DOI: 10.2307/25065646.
- ↑ Harald Schneider, Eric Schuettpelz, Kathleen M. Pryer, Raymond Cranfill, Susana Magallón, Richard Lupia «Ferns diversified in the shadow of angiosperms». Nature, 428, 6982, 2004, p. 553–557. DOI: 10.1038/nature02361.
- ↑ Samuli Lehtonen «Towards Resolving the Complete Fern Tree of Life». PLoS ONE, 6, 10, 2011, pàg. e24851. Arxivat de l'original el 2012-08-08. DOI: 10.1371/journal.pone.0024851. PMC: 3192703. PMID: 22022365 [Consulta: 8 agost 2012].
- ↑ Maarten J. M. Christenhusz, Xian-Chun Zhang & Harald Schneider «A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 19, 2011, pàg. 7–54.
- ↑ Maarten J. M. Christenhusz & Harald Schneider «Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 28, 2011, pàg. 50-52.
- ↑ 7,0 7,1 PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
Fonts
[modifica]- Eric Schuettpelz. THE EVOLUTION AND DIVERSIFICATION OF EPIPHYTIC FERNS. PhD Thesis Duke University 2007 Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine.
- Michael Hassler and Brian Swale. Checklist of Ferns and Fern Allies 2001 Arxivat 2006-04-27 a Wayback Machine.
- Australian National Botanic Gardens. A classification of the ferns and their allies Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.