Premi Jaume Camp de Sociolingüística
| |||
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Motius del premi | Millor treball d'investigació sobre sociolingüística dels Països Catalans | ||
| Data | 2001 | ||
| Localització | Vallès Oriental | ||
| Estat | Catalunya | ||
| Organitzador | Òmnium Cultural del Vallès Oriental Institut d'Estudis Catalans | ||
| Lloc web | http://www.jaumecamp.cat | ||
El Premi Jaume Camp de Sociolingüística és un premi literari d'àmbit nacional i en llengua catalana que convoca anualment i des de l'any 2001 la secció comarcal d'Òmnium Cultural del Vallès Oriental, i amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2009. S'atorga al millor treball d'investigació sobre sociolingüística—ja sigui des d'una perspectiva sincrònica o històrica, teòrica o aplicada, demolingüística, lingüística o etnogràfica— referida a qualsevol àmbit geogràfic dels Països Catalans. Els treballs aspirants al premi han d'ésser inèdits i redactats en català.[1][2]
El guardó ret homenatge a la figura de Jaume Camp i Lloreda, polític i activista cultural del segle XX que va promoure el català durant el franquisme. S'entrega en el marc de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental i té una dotació de 6000 euros aportats per la seva germana, Esther Camp i Lloreda.[2]
Guanyadors
[modifica]- 2001 – ex aequo Jordi Solé Camardons, per Les idees i les propostes[3] i Albert Fabà, Olga Gàlvez, Joan Manrubia, Anna Simó i Noemí Ubach, per Entre l'esperança[4]
- 2002 – Desert
- 2003 – Oriol Ramon i Mimó, per La diversitat lingüística en la regulació internacional
- 2004 – Jordi Bañeres Barril, per Llatinitat, l'estratègia catalana davant la globalització[5]
- 2005 – Desert
- 2006 – Mireia Galindo, per Les llengües en joc i el joc entre les llengües[6]
- 2007 – Emili Boix i Fuster, per Català o castellà amb els fills? La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona[7]
- 2008 – Desert
- 2009 – Desert
- 2010 – Makiko Fukuda, per Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: comunitat, llengües i ideologies[8]
- 2011 – Carles de Rosselló i Peralta, per Aprendre a triar. L'adquisició de les normes d'ús i alternança de codis en l'educació infantil[9]
- 2012 – Enric Saurí i Saula, Jordi Solà i Ferrer, Montserrat Tresserra Pijuan i Marta Rovira i Martínez, per Camins cap a la llengua. Models d'incorporació a l'ús del català de les persones d'origen castellanoparlant[10]
- 2013 – Francesc Xavier Vila i Moreno, per Entre la cohesió i el plurilingüisme socials. Algunes lliçons internacionals per a polítiques lingüistiques educatives catalanes[11]
- 2014 – Vanessa Bretxa i Riera, per Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa[12]
- 2015 – Eugeni Casanova i Solanes, per Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris[13]
- 2016 – Natxo Sorolla Vidal, per Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l'anàlisi de xarxes socials[14][15]
- 2017 – Avel·lí Flors-Mas, per Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Òmnium Cultural del Vallès Oriental convoca els Premis literaris 2016». Generalitat de Catalunya, 26-07-2016. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «XXIII Festa de les Lletres Catalanes XII Premi Jaume Camp de Sociolingüística Catalana Esther Camp Lloreda». Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 26-01-2015. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Conferencia «El Diccionari de sociolingüística i la sociolingüística catalana» en la UIB» (en castellà). Universia España, 15-04-2002. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «H. Sra. Anna Simó i Castelló». Parlament de Catalunya, 05-11-2015. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Llatinitat (Manuscrit): l'estratègia catalana davant la globalització / Jordi Bañeres». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Bases de dades de ressenyes - Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ Comajoan Colomé, Llorenç «Boix-Fuster, Emili (2009). Català o castellà amb els fills?: La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona. Barcelona: Rourich. 180 p.» (PDF). Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 2012, pàg. 289-293. ISSN: 2013-9136.
- ↑ «La professora de la FTI Makiko Fukuda guanya el Premi Jaume Camp de Sociolingüística». Universitat Autònoma de Barcelona, 08-04-2010. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «L'Institut d'Estudis Catalans premia a Alexander Fidora» (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 18-05-2011. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «NacióGranollers guanya el Premi de Comunicació Eugeni Xammar 2012». Nació Granollers, 01-12-2012 [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Premi Jaume Camp de Sociolingüística | Estudis de Filologia Catalana». Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona, 24-04-2013. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ Vilageliu, Marta «La sociolingüista Vanessa Bretxa guanya el premi Jaume Camp». Nació Granollers [Granollers], 29-11-2014 [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Presentació del llibre "Masies i vida rural a Collserola"». Ajuntament de Molins de Rei. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2017. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ Mas, Josep «Òmnium Cultural del Vallès Oriental lliura premis en la festa de les lletres catalanes». El9Nou.cat [Granollers], 26-11-2016 [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ Sorolla, Natxo. Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l'anàlisi de xarxes socials. Universitat de Barcelona, 14/1/2016.
- ↑ «L'AraGranollers rep el premi de periodisme Eugeni Xammar d'Òmnium». araGranollers, 21-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 28 novembre 2017]. «Finalment, el premi Jaume Camp de sociolingüística ha estat per la tesi Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians d'Avel·lí Flors-Mas, qui precisament destacava el model d'escola catalana com a peça "fonamental en la consolidació de l'ús públic de la llengua. Una situació malauradament molt diferent és la del País Valencià, on es viu un procés de substitució lingüística"»