Premi Joan Maragall
Tipus | premi literari | ||
---|---|---|---|
Epònim | Joan Maragall i Gorina | ||
Vigència | 1990 - | ||
Freqüència | biennal | ||
Estat | Espanya | ||
Guanys en premis | 6.000 € | ||
Conferit per | Fundació Joan Maragall | ||
El Premi Joan Maragall és un premi literari que premia obres originals inèdites d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura.[1] Actualment, la dotació econòmica del premi és de 6.000 euros.[2]
Història
[modifica]L'any 1936 es creà el primer premi Joan Maragall d'assaig que guanyà Agustí Esclasans, amb l'obra La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer.[3] El premi, un dels primers en llengua catalana,[4] fou abolit a causa de l'esclat de la guerra civil espanyola el mateix any.
Des de l'any 1990 la Fundació Joan Maragall convoca aquest premi sobre cristianisme i cultura. Recull molts del originals premiats en col·lecció de llibres que coedità amb l'Editorial Cruïlla fins a l'any 2016.[5] Des de gener de 2017, però, la coedició de la col·lecció «Cristianisme i Cultura» es fa amb l'editorial Viena Edicions. A partir de l'any 2012 la Fundació Joan Maragall va decidir convocar el premi cada dos anys, a diferència de com s'havia anat fent fins aleshores.
Llista de premiats
[modifica]Edició | Any | Obra guanyadora | Autor |
---|---|---|---|
1a | 1990 | No concedit | |
2a | 1991 | L'evangeli (re)humanitzador | Joan Llopis |
3a | 1992 | Ètica del perdó | Francesc Torralba |
4a | 1993 | D'Europa als homes | Josep M. Esquirol |
5a | 1994 | Emmanuel Lévinas. L’ètica com a sentit | Clara Gomis |
6a | 1995 | La gratuïtat, clau de l'ètica bíblica | Antoni Bentué |
7a | 1996 | La marginació: mirall, dolor i repte | Gaspar Mora |
8a | 1997 | No concedit | |
9a | 1998 | La novel·la catòlica a Catalunya | Carles Lluch Fernández |
10a | 1999 | L'esperança que no mor | Josep Gil |
11a | 2000 | El llenguatge cristià en la cultura de masses | Albert Sáez i Casas |
12a | 2001 | Sobreviure a la contamporaneïtat | Lluís Roda |
13a | 2002 | Compromís i escriptura. Lectura d'"Incerta glòria" de Joan Sales | Carme Arnau |
14a | 2003 | Camins efímers ca a l'etern | Inês Castel-Branco |
15a | 2004 | Una literatura entre el dogma i l’heretgia. Les influències dantesques en l’obra de Joan Maragall | Francesco Ardolino |
16a | 2005 | Mística i vida quotidiana. El testimoni d'Egied von Broeckhoven | Adeilaide Barracco |
17a | 2006 | No concedit | |
18a | 2007 | La política dels cristians | Josep Lligades Vendrell |
19a | 2008 | Idea de l'home, idea de Déu | Joan Ordi |
20a | 2009 | Música sacra: nou audicions i un pròleg | Joan Grimalt |
21a | 2010 | Arnau de Vilanova i les teories medievals de l'amor | Jaume Mensa |
22a | 2011 | El reencarnament postmodern | Josep Otón |
23a | 2012 | Escatologia i modernitat. El pensament d’Odo Marquard | Carles Llinàs |
24a | 2014 | Graham Greene i els escriptors catòlics francesos | Salvador Bruna |
25a | 2016 | Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica | Jordi Pigem |
26a | 2018 | Vostè i George Orwell. Sobre l’humanisme orwellià i la condició de l’home corrent | Oriol Quintana Rubio |
Referències
[modifica]- ↑ Cavaller, Roser. «XXV Premi Joan Maragall 2016». [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Bases del XXV premi Joan Maragall d'assaig». Fundació Joan Maragall. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2017. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Agustí Esclasans i Folch». [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «premi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ gestio «Premi Joan Maragall». Òmnium Cultural, 01-09-2013. Arxivat de l'original el 2017-04-04 [Consulta: 4 abril 2017].