Premis Magritte
Els Premis Magritte són uns guardons cinematogràfics creats el 2011 per a reconèixer les produccions en francès del cinema belga. El nom triat per a aquest premi és un homenatge al pintor René Magritte.[1]
Història
[modifica]En 2010, es va fundar l'Acadèmia André Delvaux per a escenificar la unió del sector de la producció cinematogràfica representat per Patrick Quinet, Marion Hänsel, Olivier Bronckart, Philippe Kauffmann, Luc Jabon, André Buytaers, Benoît Coppée i Alok Nandi.
L'Acadèmia André Delvaux va tenir, des del principi, la vocació de recompensar els èxits i les obres artístiques més notables del cinema per a tenir un equivalent belga als Césars francesos o als Oscars estatunidencs, alhora que omplís el buit deixat per la desapaparició dels premis Joseph Plateau el 2007.
Perquè una pel·lícula sigui nominada ha de ser una producció belga i haver-se estrenat l'any cinematogràfic (del 16 d'octubre de l'any anterior al 15 d'octubre de l'any següent) a Bèlgica i projectada durant almenys set dies consecutius.[2]
Edicions
[modifica]Any | Data | Pel·lícula guanyadora | Presidència del jurat | Presentador/a |
---|---|---|---|---|
2011 | 5 de febrer de 2011 | Mr. Nobody | Jaco Van Dormael | Helena Noguerra |
2012 | 4 de febrer de 2012 | Les Géants | Bertrand Tavernier | |
2013 | 2 de febrer de 2013 | À perdre la raison | Yolande Moreau | Fabrizio Rongione |
2014 | 1 de febrer de 2014 | Ernest & Celestine | Émilie Dequenne | |
2015 | 7 de febrer de 2015 | Dos dies, una nit | François Damiens | Charlie Dupont |
2016 | 6 de febrer de 2016 | Le Tout Nouveau Testament | Marie Gillain | |
2017 | 4 de febrer de 2017 | Les Premiers, les Derniers | Virginie Efira | Anne-Pascale Clairembourg |
2018 | 3 de febrer de 2018 | Une famille syrienne | Natacha Régnier | Fabrizio Rongione |
2019 | 2 de febrer de 2017 | Nos batailles | Vincent Patar i Stéphane Aubier | Alex Vizorek |
2020 | 1 de febrer de 2020[3] | Duelles | Pascal Duquenne | Kody |
2022 | 12 de febrer de 2020[4] | Una vie démente | Thierry Michel | Laurence Bibot, Dena, Achille Ridolfi, Ingrid Heiderscheidt i Bwanga Pilipili |
Referències
[modifica]- ↑ «Revivez la cérémonie des Magritte du cinéma belge en direct commenté» (en francés). Le Soir, 04-02-2015 [Consulta: enero 2016]. Arxivat 2015-10-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ «Règlement des Magritte du Cinéma». Académie André Delvaux. Arxivat de l'original el 9 de enero de 2016. [Consulta: 16 enero 2016].
- ↑ «"Instinto maternal" arrasa en los premios Magritte del cine belga» (en castellà). [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ «Loca por la vida y Un pequeño mundo dominan los Magritte del cine belga» (en castellà). [Consulta: 24 març 2022].