Premis Oscar de 1952

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremis Oscar de 1952
Map
 34° 06′ 07″ N, 118° 19′ 34″ O / 34.1019°N,118.326°O / 34.1019; -118.326
Tipuscerimònia dels Oscars Modifica el valor a Wikidata
Data19 març 1953 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició25 Modifica el valor a Wikidata (1952 Modifica el valor a Wikidata)
1951 Modifica el valor a Wikidata
1953 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPantages Theatre (Califòrnia)
Majestic Theatre (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
PresentadorBob Hope
Conrad Nagel
Fredric March Modifica el valor a Wikidata
Retransmès per

Lloc weboscars.org… Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Els Premis Oscar de 1952 (en anglès: 25th Academy Awards) foren presentats el 19 de març de 1953 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al NBC International Theatre de Nova York.

La cerimònia fou presentada per l'actor Bob Hope (Los Angeles) i Fredric March (Nova York) amb Conrad Nagel com a mestre de cerimònies. Hi foren presents 2800 convidats, entre ells el governador Earl Warren i l'alcalde Fletcher Bowron.[1]

Curiositats

[modifica]

Aquesta fou la primera cerimònia dels Premis Oscar que fou televisada completament, i la primera a tenir dues celebracions simultànies, una a Los Angeles i una altra a Nova York.[2]

La pel·lícula amb més nominacions de la nit foren Sol davant el perill de Fred Zinnemann, Moulin Rouge de John Huston i The Quiet Man de John Ford, amb 7 nominacions cada una. Ara bé, cap d'elles guanyà el premi de Millor pel·lícula, que recaigué en L'espectacle més gran del món de Cecil B. DeMille, considerada una de les pitjors pel·lícules en rebre aquest guardó.[3][4] John Ford aconseguí el guardó de millor director, el quart, convertint-lo amb el director amb més premis.

La victòria de Shirley Booth com a millor actriu la converteix en l'última actriu nascuda al segle xix en aconseguir aquest guardó, un guardó que acceptà des de Nova York. El pintor català Antoni Clavé rebé dues nominacions pel disseny dels decorats i vestuari d'El fabulós Andersen, convertint-se aen el primer català a rebre una nominació als Oscar.

The Bad and the Beautiful de Vincente Minnelli aconseguí cinc guardons, convertint-se en la pel·lícula més premiada de la història sense aconseguir la nominació a millor pel·lícula, i comparteix el rècord de més premis sense estar nominada a millor pel·lícula en una nit juntament amb El lladre de Bagdad (1940), que aquella nit aconseguí 3 guardons.

Des de la introducció dels premis a millor actor i actriu secundària l'any 1936, els guardons de millor pel·lícula, director i les quatre categories d'actors anaren a parar a sis pel·lícules diferents, un fet que només ha passat tres vegades més les edicions de 1956, 2005 i 2012.

Premis

[modifica]
Millor pel·lícula Millor director
Millor actor Millor actriu
Millor actor secundari Millor actriu secundària
Millor guió original Millor guió adaptat
Millor història Millor curtmetratge d'animació
  • Johann Mouse de Fred Quimby
    • Little Johnny Jet de Fred Quimby
    • Madeline de Stephen Bosustow
    • Pink and Blue Blues de Stephen Bosustow
    • The Romance of Transportation in Canada de Tom Daly
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica Millor banda sonora - Musical
Millor cançó original Millor so
Millor direcció artística - Blanc i Negre Millor direcció artística - Color
Millor fotografia - Blanc i Negre Millor fotografia - Color
Millor vestuari - Blanc i Negre Millor vestuari - Color
Millor muntatge Millors efectes especials
Millor documental Millor curtmetratge documental
  • Neighbours de Norman McLaren
    • Devil Take Us de Herbert Morgan
    • Epeira Diadema de Alberto Ancilotto
    • Man Alive! de Stephen Bosustow
Millor curtmetratge, un carret Millor curtmetratge, dos carrets
  • Light in the Window de Boris Vermont
    • Athletes of the Saddle de Jack Eaton
    • Desert Killer de Gordon Hollingshead
    • Neighbours de Norman McLaren
    • Royal Scotland (Crown Film Unit)

Oscar Honorífic

[modifica]
Harold Lloyd vers l'any 1922.
  • Harold Lloyd - per ser un mestre comediant i bon ciutadà. [estatueta]
  • Merian C. Cooper - per les seves nombroses innovacions i contribucions a l'art del cinema. [estatueta]
  • Bob Hope - per la seva contribució a la rialla del món, el seu servei a la indústria cinematogràfica, i la seva dedicació a la premissa d'Amèrica. [estatueta]
  • George Alfred Mitchell - pel disseny i el desenvolupament de la càmera que porta el seu nom i per la seva presència dominant en el camp de la cinematografia. [estatueta]
  • Joseph M. Schenck - per molts i distingits serveis a la indústria cinematogràfica. [estatueta]
  • Jocs prohibits de René Clement (França) - votat per la Junta de Governadors com la pel·lícula en llengua estrangera més destacada als Estats Units el 1952. [estatueta. Premi Especial]

Premi Irving G. Thalberg

[modifica]

Presentadors

[modifica]
Nom Paper
Ronald Reagan Presentador del 25è Aniversari dels Premis
Charles Brackett (president AMPAS) Benvinguda
Ginger Rogers millor vestuari
Jean Hersholt millor documentals
Frank Capra millor muntatge
Joan Fontaine
James Stewart
millor direcció artística
Claire Trevor millor so
Ray Milland
Jane Wyman
millor curtmetratges
Teresa Wright millor fotografia
Walt Disney millor música i cançó
Charles Brackett
Olivia de Havilland
millor director
Dore Schary millor guió original, adaptat i història
Greer Garson millor actor secundari
Edmund Gwenn millor actriu secundària
Janet Gaynor millor actor
Fredric March millor actriu
Mary Pickford millor pel·lícula
Luise Rainer Premi Honorífic a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Loretta Young millors efectes especials
Anne Baxter Premis Científics i Tècnics

Actuacions

[modifica]
Nom Paper
Adolph Deutsch Arranjador musical
Conductor
orquestra
Celeste Holm cantant "Thumbelina" de El fabulós Andersen
Billy Daniels cantant "Because You're Mine" de Because You're Mine
Peggy Lee
Johnny Mercer
cantants "Zing a Little Zong" de Just for You
Tex Ritter cantant "Do Not Forsake Me, Oh My Darlin'" de Sol davant el perill
Bob Hope
Marilyn Maxwell
cantants "Am I in Love?" de Son of Paleface

Múltiples nominacions i premis

[modifica]

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

  • 7 nominacions: Sol davant el perill, Moulin Rouge i The Quiet Man
  • 6 nominacions: The Bad and the Beautiful i El fabulós Andersen
  • 5 nominacions: L'espectacle més gran del món, Viva Zapata! i With a Song in My Heart
  • 4 nominacions: My Cousin Rachel i Sudden Fear
  • 3 nominacions: Come Back, Little Sheba i Ivanhoe
  • 2 nominacions:The Big Sky, Breaking the Sound Barrier, Cantant sota la pluja, Carrie, Devil Take Us, Five Fingers, The Lavender Hill Mob i The Merry Widdow, Navajo, Neighbours i The Snows of Kilimanjaro


Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

  • 5 premis: The Bad and the Beautiful
  • 4 premis: Sol davant el perill
  • 2 premis: L'espectacle més gran del món, Moulin Rouge i The Quiet Man


Notes

[modifica]
  1. Movie 'Oscar' won by 'GREATEST SHOW'
  2. Bacon, James «TV Will Carry Film Awards Show Tonight». The Fresno Bee. Associated Press, 19-03-1953.
  3. «'Chicago' and 'Oliver!' Among "Worst" Oscar Winners». Imdb.com. Arxivat de l'original el 2017-05-23. [Consulta: 28 juliol 2012].
  4. «The worst Oscar winners! - Rediff.com movies». In.rediff.com, 01-03-2005. [Consulta: 28 juliol 2012].

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Academy Awards Database
  • (anglès) IMDB