Pres de consciència

Protesta davant l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Londres el 13 de gener de 2017 reclamant la llibertat de l'activista i pres de consciència Raif Badawi.

Pres de consciència (referit internacionalment com a POC per les sigles de l'original anglès prisoner of conscience) és un terme referit a qualsevol persona empresonada per la seva raça, religió, ètnia, idioma, orientació sexual o creences. La principal diferència amb el concepte més ampli de pres polític és que en queden explícitament excloses les persones que hagin defensat o practicat la violència per a l'assoliment dels seus objectius.

Fou creat a principis dels anys seixanta pel grup de pressió pels drets humans Amnistia Internacional. Actualment l'ús del concepte s'ha estès més enllà d'aquesta organització i sovint s'utilitza com a sinònim de pres polític, per oposició a pres comú. Atès que cap Estat, incloent-hi les dictadures o els estats semidemocràtics o autoritaris, no reconeix l'existència d'aquesta mena de discriminacions, la figura és absent de totes les legislacions i de tots els codis penals.[1]

Origen

[modifica]

L'article The Forgotten Prisoners[2] de l'advocat anglès Peter Benenson, aparegut el 28 de maig de 1961 al dominical britànic The Observer, va suposar el llançament de la campanya «Appeal for Amnesty 1961» i va definir per primera vegada el concepte pres de consciència com a

«Qualsevol persona que és físicament restringida (per empresonament o altres causes) d'expressar (en qualsevol manera de paraules o símbols) qualsevol opinió que honestament manté i que no defensa ni perdona la violència personal.»[2]

L'article també exclou les persones que han conspirat amb una potència estrangera per derrocar el govern propi.

El principal objectiu d'aquesta campanya encapçalada per Benenson i un petit grup d'escriptors, acadèmics i advocats —d'entre els quals destaca l'activista pacifista i quàquer Eric Baker— va ser identificar presos de consciència arreu del món i fer pressió pel seu alliberament. A principis de 1962 la campanya havia rebut tant de suport públic que es va convertir en una organització permanent i va canviar el seu nom a Amnistia Internacional,[3] que per poder rebre donacions lliures d'impostos creà el Fund for the Persecuted, més tard reanomenat Prisoners of Conscience i esdevingut una entitat separada.[4]

D'ençà dels anys seixanta Amnistia Internacional ha pressionat governs d'arreu del món per tal que alliberessin les persones que considera presoners de consciència.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Pres de consciència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Benenson, Peter «The Forgotten Prisoners» (en anglès). The Observer, 28-05-1961.
  3. Buchanan, Tom «'The Truth Will Set You Free': The Making of Amnesty International». Journal of Contemporary History, 37, núm. 4, 10-2002, pàg. 575-597.
  4. «About us» (en anglès). Prisoners of Conscience. [Consulta: 29 març 2020].
  5. «About AI - Timeline» (en anglès). Amnesty International. Arxivat de l'original el 2003-09-04. [Consulta: 29 març 2020].
  6. «Preso de conciencia (etiqueta de cerca)» (en castellà). Centro de Documentación. Amnistía Internacional España. [Consulta: 29 març 2020].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Amnistia Internacional sobre els presoners de consciència (anglès)
  • Prisoners of Conscience. Pàgina web de l'organització britànica. (anglès)