Pretty Woman

Pretty Woman
Fitxa
Direcció	Garry Marshall
Protagonistes	Richard Gere; Julia Roberts; Ralph Bellamy; Jason Alexander; Laura San Giacomo; Héctor Elizondo; Amy Yasbeck; Hank Azaria; Andrea Parker; Elinor Donahue; Larry Miller; Alex Hyde-White; Larry Hankin; Dey Young; Garry Marshall; Scott Marshall; Al Sapienza; Charles Minsky; James Patrick Stuart; Lynda Goodfriend; Frank Campanella
Producció	Arnon Milchan, Steven Reuther i Gary W. Goldstein
Dissenyador de producció	Albert Brenner
Guió	J. F. Lawton
Música	James Newton Howard
Fotografia	Charles Minsky
Muntatge	Raja Gosnell i Priscilla Nedd-Friendly
Productora	Touchstone Pictures i Silver Screen Partners IV
Distribuïdor	InterCom, Buena Vista Distribution, Disney+, Ivi.ru i Xfinity Streampix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	23 març 1990
Durada	119 min
Idioma original	anglès
Rodatge	San Francisco, Pittsburgh i Hotel Ambassador
Color	en color
Pressupost	14.000.000 $
Recaptació	463.406.268 $
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i novel·la sentimental
Tema	prostitució
Lloc de la narració	Los Angeles
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1991) ;

Pretty Woman és una comèdia romàntica feta als Estats Units, que va aconseguir ésser una de les pel·lícules amb més recaptació del 1990. La protagonista principal és Vivian Ward, interpretada per Julia Roberts, qui va rebre un Globus d'Or per aquest paper i la seva primera nominació als Oscars en la categoria d'actriu principal.^[1] El principal paper masculí s'anomena Edward Lewis i és interpretat per Richard Gere. La pel·lícula, que es podria titllar de "versió moderna de La Ventafocs", és una barreja entre la passió romàntica i la guerra de classes socials dels seus personatges: una prostituta de Los Angeles i un home de negocis sense escrúpols.

Argument^{[cal citació]}

El Sr. Lewis, un important home de negocis que es dedica a comprar empreses en crisi a baix preu per vendre-les en petites parts, coneix buscant el seu hotel a una prostituta anomenada Vivian, qui respon a l'estereotip de persona de baixa classe social amb greus problemes econòmics i en una situació de desesperació, envoltada en un món marcat pel consum de drogues, tot i no ser-ne consumidora.

A causa de la seva situació, ella és crítica i distant amb les altes classes socials i els multimilionaris, qui en principi no han de ser res més que clients. En contra però de tots els estereotips, ella és intel·ligent i amb classe quan en té l'oportunitat, i ell pot sentir escrúpols i ser romàntic quant en té l'ocasió.

El món de tots dos trontolla quan l'amor apareix entre ells i fa aparèixer la tensió i les desavinences que comporta una relació entre persones tan semblant però que els diners fan tan diferents.

Repartiment

Richard Gere…. Edward Lewis
Julia Roberts.... Vivian Ward
Ralph Bellamy.... James Morse
Jason Alexander.... Philip Stuckey
Laura San Giacomo.... Kit De Luca
Hector Elizondo .... Barney Thompson
Hank Azaria .... Detective (Hollywood Blvd.)
Alex Hyde-White .... David Morse
Amy Yasbeck .... Elizabeth Stuckey
Elinor Donahue .... Bridget
Bill Applebaum .... Howard
Billy Gallo .... Carlos

Música^{[cal citació]}

La banda sonora del film inclou temes com "Oh, Pretty Woman" de Roy Orbison i que dona nom a la pel·lícula, o l'èxit dels 90 de Roxette "It Must Have Been Love". Altres cançons que apareixen són "The King of Wishful Thinking" de Go West i "Wild Women Do" Natalie Cole.

Anecdotari^{[cal citació]}

El rodatge original descrivia a Vivian com una persona amb una alta activitat sexual, i gran consumidora de drogues. Finalment, aquests trets van passar a la companya de pis de Vivian, Kit, mentre que Vivian es va quedar amb el sobrenom de la "prostituta amb cor d'or"
Aquestes escenes tallades van ser estrenades en públic, i algunes varen ser incloses en la versió DVD especial del 15è aniversari. En una d'aquestes escena es mostrava clarament el desinterès de Vivian per mantenir converses al llit o una altra com s'enfronta a un traficant de drogues al club The Blue Banana i és rescatada per Edgard.
Julia Roberts va reconèixer que el cos de la portada de la pel·lícula no era el seu sinó el de l'actriu Shelley Michelle qui també ha doblat a Kim Basinger i Barbra Streisand. Es tractava d'un muntatge amb el seu cap i el cos de Michelle qui també apareix a la seqüència que obre la pel·lícula.

Localitzacions

La pel·lícula està rodada a Los Angeles, i inclou localitzacions com l'Hotel Regent Beverly Wilshire, el Passeig de la Fama de Hollywood, el Voltaire French Restaurant, Rodeo Drive i Eldorado Polo Club.^[1]

Premis

Guanyats

Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per a Julia Roberts^[1]

Nominacions

BAFTA a la millor pel·lícula^[1]
BAFTA al millor guió^[1]
BAFTA al millor vestuari^[1]
BAFTA a la millor actriu per a Julia Roberts^[1]
Oscar a la millor actriu per a Julia Roberts^[1]
Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica^{[cal citació]}
Globus d'Or al millor actor dramàtic per a Richard Gere^{[cal citació]}
Globus d'Or al millor actor secundari per a Hector Elizondo^{[cal citació]}
Premi de la Writers Guild of America pel millor drama escrit per cinema J.F. Lawton^{[cal citació]}
César a la millor pel·lícula estrangera^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 Dalmau, Rafael; Galera, Albert. Ciudades del Cine (en castellà). 1a edició. Moià: Raima Edicions, octubre 2007, p. 15. ISBN 978-84-96700-05-5 [Consulta: 3 juliol 2023].

[Raima-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 Dalmau, Rafael; Galera, Albert. Ciudades del Cine (en castellà). 1a edició. Moià: Raima Edicions, octubre 2007, p. 15. ISBN 978-84-96700-05-5 [Consulta: 3 juliol 2023].

[1]