Procomú

Els procomuns o béns i capacitats comuns (commons en anglès), també anomenats béns comunals o emprius, es defineixen com aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d'una comunitat. Aquests recursos poden ser de qualsevol tipus, des de recursos naturals i terres fins a programari.^[1] Els béns comuns s'orienten en favor de l'ús i la reutilització, més que no pas com un producte de bescanvi. Són béns que no poden ser assimilats a mercaderies i, per tant, el seu ús no es regeix pel funcionament propi dels mercats^[2].

El procomú fa referència tant als béns com a les capacitats o pràctiques, ja que sempre ens referim a elements sostinguts per col·lectius humans^[2][3]:

• El procomú com a béns fa referència a la noció de propietat compartida entre els membres de la comunitat, el conjunt de béns que aquesta crea, hereda o als que té accés (recursos naturals, culturals i socials, coneixement, diversitat biològica i genètica)^[3].
• El procomú com a pràctica i com a capacitats fa referència a l'escala de valors de la qual formen part els membres de la comunitat, a les relacions entre ells, amb l'entorn i amb els béns compartits, les maneres de fer i les estratègies exitoses per la seva sostenibilitat (les cures, la redistribució o repartiment, la reparació, reposició reproducció i reproducció, la justícia, equitat, empatia i consciència de l'altre).^[2]

La Viquipèdia, la Fundació Goteo o la infraestructura de Xarxa de Telecomunicacions guifi.net^[4] són exemples de procomuns base digital.

• Lafuente, Antonio «Los cuatro entornos del procomún» (en castellà). Cuadernos de Crítica de la Cultura. Archipiélago, 2007. ISSN: 0214-2686.
• Finidori, Helene «La lógica del procomún para construir una ciudadanía y una justicia globales a múltiples niveles y escalas». Guerrilla translation, 2013. Arxivat de l'original el 2016-03-14 [Consulta: 13 març 2016].

• El comú català