Rodolf de Zähringen
 Raúl a un relleu de Franz Anton Xaver Hauser (1739–1819) a la catedral de Friburg de Brisgòvia  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1130 |
| Mort | 5 agost 1191 (51/61 anys) Herdern (Alemanya) |
| Sepultura | Abadia de St. Peter auf dem Schwarzwald |
| Bisbe de Lieja | |
| 1167 – ← Alexandre de Lieja – Albert de Lovaina → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Arquebisbe de Magúncia | |
| 1160 (Gregorià) – 1160 ← Arnold von Selenhofen – Christian Ier von Buch → | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Família | |
| Pares | Conrad I de Zähringen i Clemència de Namur |
| Germans | Clementia de Zähringen Bertold IV de Zähringen Adalbert I |
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Era el fill de Conrad de Zähringen i de Clemència de Luxemburg-Namur. El 1160 el poble de Magúncia va elegir-lo com a successor d'Arnold de Selenhofen però l'emperador Frederic I no va reconèixer l'elecció, per causa de les tensions entre els Staufer i els Zähringen. Quan el Concili de Lodi del 1161 va anul·lar l'elecció de Rodolf i excomunicar-lo, Cristià de Magúncia va succeir-li.
El 1167 va proposar-se com a príncep-bisbe de Lieja, amb l'ajut de son germà Bertold, Balduí V d'Hainaut i Enric de Namur-Luxemburg. Durant el seu regne va transferir el crani de Lambert de Lieja com a relíquia a la Catedral de Friburg de Brisgòvia.[1] Com que els seus projectes polítics dins de Sacre Imperi no tenien èxit, va concentrar-se al seu bisbat que considerava com un mitjà per enriquir-se. Un monjo predicador, Lambert el Quec, va oposar-se a la simonia bisbal i la luxúria dels canonges. Rodolf va empresonar-lo però el papa va decidir el seu alliberament.
Rodolf va participar en la Tercera Croada el 1188 i acompanyà l'emperador, Frederic I fins al camp d'Acre, tot i que no hi ha esments dels seus gestes militars. Al retorn va fer escala a Herdern, un feu seu a Brisgòvia. Durant l'estada va morir. Segons Cartellieri no era un gran bisbe i no va realitzar coses destacables, sinó alentir o impedir un moviment de reformació en perseguir Lambert el Quec.[2]
Va ser sebollit a l'Abadia de Sant Pere de la Selva Negra.
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Alexander Cartellieri, Allgemeine Deutsche Biographie, Rudolf (Bischof von Lüttich)., Leipzig, Duncker i Humboldt, 1875, pàgina 217 ss., ISBN 3-7995-7041-1
- ↑ Alexander Cartellieri, ibídem
| Precedit per: Alexandre II | Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1167 - 1191 | Succeït per: Albert de Lovaina |