Rahotep (príncep)

Plantilla:Infotaula personaRahotep

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XXVI aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XXVI aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XXVI aC Modifica el valor a Wikidata)
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia IV d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNofret Modifica el valor a Wikidata
FillsMereret, Príncep Djedi, Nedjemib, Neferkau Modifica el valor a Wikidata
PareSnefru Modifica el valor a Wikidata
GermansHetepheres
Henutsen
Nefertkau I
Kheops
Ankhaf
Nefermaat
Ranefer
Kanefer Modifica el valor a Wikidata


Rahotep va ser un príncep egipci de la IV Dinastia. Probablement era fill del faraó Snefru i de la seva esposa principal,[1] tot i que Zahi Hawass suggereix que el seu pare podria haver estat Huni.[2]

Rahotep
en jeroglífic
D21
D36
R4
X1 Q3

Rahotep (R 'htp) significa "Ra està satisfet". Altres significats serien "Ra-pacífic", "Ra-contingut".

Els títols de Rahotep van ser inscrits en una magnífica estàtua que el representa a ell i a la seva esposa excavada de la seva mastaba a Meidum el 1871 per Auguste Mariette. Aquestes inscripcions el descriuen com a Gran Sacerdot de Ra a Heliòpolis (amb el títol afegit exclusiu a Heliòpolis, la ciutat de Ra, de "El més gran dels vidents"), Director d'Expedicions i Supervisor d'Obres.[3] També duia un títol atorgat a l'alta noblesa, "Fill del Rei, engendrat del seu cos".[4]

El germà gran de Rahotep era Nefermaat I, i el seu germà petit era Ranefer. Rahotep va morir quan era jove, de manera que el seu germanastre Khufu es va convertir en faraó després de la mort de Snefru.[1]

L'esposa de Rahotep era Nofret, els pares de la qual no es coneixen.

Nofret i Rahotep van tenir tres fills: Djedi, Itu i Neferkau, i tres filles: Mereret, Nedjemib i Sethtet. Tots ells apareixen representats a la tomba de Rahotep.[5]

Imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Rahotep and Nofret» (en anglès). The Ancient Egypt Site. [Consulta: 24 desembre 2020].
  2. Hawass, 2006, p. 22.
  3. Rice, 2001, p. 164.
  4. El-Shahawy, 2005, p. 71.
  5. Dodson i Hilton, 2004.

Bibliografia

[modifica]