Ramaderia bovina
La ramaderia bovina consisteix en el conjunt de totes les activitats i tasques relacionades amb la ramaderia,[1] és a dir, la cria i comerç de bestiar, i concretament aquelles que tenen per objecte al bestiar boví, ja sigui de caràcter tranhumà o en estabulació, ja sigui total o lliure. És durant el neolític apareixen les primeres formes de ramaderia, que en el subgrup boví, es dona tant per l'obtenció d'aliment, com per a la seva explotació en tasques agrícoles i de transport (per exemple, els bous).[1]
Classificació segons punt de vist econòmic
[modifica]Segons l'aprofitament principal del que és objecte el bestiar boví, podem diferenciar tres grans grups:
- ramaderia bovina per a carn i llet: principalment, de les espècies bovines, la llet prové de la vaca i el búfal.
- ramaderia només per a carn
- ramaderia per a treball
Nombre de caps de bestiar boví
[modifica]Desglossament del nombre mundial de caps de bestiar, l'any 2011:
- Búfals: 173.858.000
- Bovins: 1.376.824.000
Principals espècies ramaderes bovines
[modifica]Mamífers bovins en la ramaderia
[modifica]Animal / Tipus | Estatus de domesticació | Antecessor silvestre | Època de la primera domesticació | Àrea de la primera captivitat | Primers usos comercials | Usos comercials actuals |
---|---|---|---|---|---|---|
Bisó americà | captiu | s/d | A finals del segle XIX | Amèrica del Nord | carn, cuir, | |
Boví | domèstic | Ur (extingit) | 6000 aC | Sud-oest d'Àsia, Índia, Àfrica del Nord (?) | Carn, llet cuir, animal de tir | |
Búfal d'aigua domesticat | domesticat | Búfal asiàtic silvestre | 4000 aC | Àsia del Sud | Per a muntar, de tir, carn, llet | |
Iac | domesticat | Iac salvatge | Tibet, Nepal | Carn, llet, llana, per a muntar, de càrrega, de tir |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ramaderia bovina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.