Ramon Romaní i Puigdengolas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1846  Capellades (Anoia) |
| Mort | 1898 (51/52 anys) |
| President de Foment del Treball Nacional | |
| 1893 – 1893 | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
Ramon Romaní i Puigdengolas (Capellades, 1846 - 1898) va ser un empresari català, introductor de noves tecnologies en el sector de la fabricació de paper, i un dels protagonistes de la Revolució Industrial de Catalunya.[1]
Fou membre de la nissaga Romaní, una família procedent de terres gironines que s'establí a Capellades en la dècada de 1620.[2] Els Romaní van ser pioners en la creació de molins paperers,[2] i en el segle xviii van afegir a la seva producció una filigrana amb el dibuix de la planta de romaní.[3]
Biografia
[modifica]Ramon Romaní i Puigdengolas va néixer a Capellades el 1846, fill d'Antoni Romaní i Tarrés i net de d'Antoni Romaní i Tort, empresaris paperers.[2] La seva empresa Hijos de Romaní y Tarrés fou una de les primeres 4 a introduir la màquina Picardo, italiana, que suposava una tecnologia intermèdia entre la fabricació manual i la fabricació continua de paper.[2] La màquina va ser importada gràcies a un privilegi emès el 24 d'agost de 1877. Aquesta màquina elaborava mecànicament les fulles una a una i eliminava la mà d'obra especialitzada.[2]
Tant ell com el seu pare també van fer inversions en la producció de cotó.[4] Ramon Romaní va fabricar cartró per a la indústria tèxtil que fins aleshores es comprava a l'estranger.[3] Va ser un dels defensors del traçat ferroviari de via estreta entre Igualada i Martorell, que finalment s'imposà al traçat entre Igualada i Sant Sadurní d'Anoia, posant-se en funcionament el 1893.[2]
A finals del segle xix va ocupar la presidència del Foment del Treball Nacional i de la Liga Nacional de Productores.[2]
En el sostre d'una sala de la seva fàbrica hi va fer pintar 4 personalitats catalanes que representaven la Música, la Pintura, el Teatre i la Literatura. Aquesta darrera era representada per una efígie del seu amic Jacint Verdaguer.[5] Ell i Verdaguer van formar part de la Junta de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[5] L'escultor Eusebi Arnau fou autor de retrats de tots dos.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 MIQUEL GUTIÉRREZ I POCH, Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán: el caso de Capellades (siglo XIX) Arxivat 2011-04-09 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 «Biografies anoienques». Arxivat de l'original el 2016-02-04. [Consulta: 4 abril 2011].
- ↑ Miscellanea Aqualatensia, Miquel Gutiérrez i Poch, El perill de l'oblit: la indústria tèxtil a Capellades (1800-1913)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 ANTONI BOADA, Verdaguer i els seus amics de la comarca de l'Anoia
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Sert i Rius | President de Foment del Treball Nacional 1893-1897 | Succeït per: Joan Sallarés i Pla |