Rata (peix)

Infotaula d'ésser viuRata
Uranoscopus scaber Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198722 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaUranoscopidae
GènereUranoscopus
EspècieUranoscopus scaber Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims

La rata,[2] rata de mar[3] (Uranoscopus scaber), rata de fons o saltabardissa[4] és un peix de la família dels uranoscòpids.[5] present a l'Atlàntic oriental, la mar Negra i la mar Mediterrània, incloent-hi Albània, Algèria, Bulgària, França, Irlanda, Itàlia, el Líban, Malta, Mauritània, el Marroc, Portugal (incloent-hi Madeira), Eslovènia, Espanya, Tunísia, Turquia i la Gran Bretanya.[6][7]

Morfologia

[modifica]
Vista frontal

Fa entre 20 i 40 centímetres de llargada màxima, encara que, el més normal, és que en faci 22. Pot assolir 940 grams de pes. Té el cos no comprimit i el cap més voluminós que el de les aranyes. El dors i els costats són de color marró grisenc amb línies longitudinals més o menys marcades. Ventre blanc groguenc i aletes ventrals i pectorals rosades. La primera aleta dorsal és negra com la de les aranyes —tot i que inofensiva— i sense espines. El cap és gros, cuboide i proveït d'espines. Té plaques dèrmiques grosses i fortes, els ulls situats a la cara superior del cap i quasi dorsals, la boca ampla, oberta cap a dalt i més obliqua que la de les aranyes. Presenta un fort fibló, sense glàndules verinoses, a la part superior de cada opercle. Té les aletes pectorals grosses. Té un aparell acústic que genera tant impulsos acústics com elèctrics de fins a 50 volts. Té un tentacle que mou per atreure les preses de la mateixa manera que ho fan els raps.[8][6][9]

Les espines de la part superior poden infligir picades doloroses.[6]

Ecologia

[modifica]

El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[10] És un peix marí, bentònic i de clima subtropical, el qual viu entre 15 i 400 metres de fondària a la plataforma continental i el talús continental enterrat als fons de sorra i fang.[11][9] En treu només els ulls i la boca, d'on surt un apèndix cutani que servei per atreure les possibles preses, les quals són engolides en dècimes de segon.[12] És d'hàbits bentònics i viu normalment colgat a la sorra o el fang (emergint-ne només els seus ulls mòbils) a l'espera de les seues preses.[13] Es nodreix de petits crustacis i peixos.[14] A Itàlia és depredat per la círvia (Seriola dumerili).[15][16] És ovípar i la fresa s'esdevé entre l'abril i l'agost. Els ous (d'uns 2 mil·límetres de diàmetre), larves i juvenils són pelàgics.[17][18][9][12]

Pesca, ús comercial i valor nutricional

[modifica]

És capturat amb bous d'arrossegament, soltes, tresmalls, palangres de fons, nanses i canya.[12] i es comercialitza fresc. Té la carn blanca, comestible i, en general, per cada 100 g de porció comestible, presenta 1,5% de greixos, 21,9% de proteïnes, 101 quilocalories i 0,3 mil·ligrams d'àcids grassos omega 3. A l'octubre, el seu valor nutricional és lleugerament diferent: 1,2% de greixos, 17,5% de proteïnes, 1,7% de minerals i 81 quilocalories per cada 100 grams de porció comestible.[19][7]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 24 febrer 2023].
  3. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  4. Club d'Immersió Biologia (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 «Uranoscopus scaber» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. 7,0 7,1 PescaBase Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (castellà)
  8. «Rata (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. 9,0 9,1 9,2 Marine Species Identification Portal (anglès)
  10. Carpenter, K.E; Smith-Vaniz, W.F; de Bruyne, G.; de Morais, L. (2015). "Uranoscopus scaber." 2015 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2015. [Consulta: 13 abril 2023]
  11. Hureau, J.-C., 1986.
  12. 12,0 12,1 12,2 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàg. 105. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  13. Escala Hanníbalis (català)
  14. Boundka, B. i M.H. Ktari, 1996. Contribution a l'etude du regime alimentaire de l'uranoscope (Uranoscopus scaber, Linnaeus, 1758) poisson teleosteen des cotes tunisiennes. Bull. INSTM 23(2):150-160
  15. Pipitone, C. i F. Andaloro, 1995. Food and feeding habits of juvenile greater amberjack, Seriola dumerili (Osteichthyes, Carangidae) in inshore waters of the central Mediterranean Sea. Cybium 19(3):305-310.
  16. FishBase (anglès)
  17. Boundka, B., M.H. Katari i J.-P. Quignard, 1998. Sexuality, sexual cycle and reproduction of uranoscope (Uranoscopus scaber) of Tunisia. Vie et Milieu 48(1):63-69.
  18. Hureau, J.-C., 1986. Uranoscopidae. p. 955-956. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  19. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.

Enllaços externs

[modifica]