Rata comuna

Rata comuna

Rattus norvegicus
Exemplar als Estats Units
Dades
Longevitat màxima	3,8 anys
Hàbitat	massa de terra i matollar
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	19353
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Muridae
Tribu	Rattini
Gènere	Rattus
Espècie	Rattus norvegicus (Berkenh., 1769)
Nomenclatura
Protònim	Mus norvegicus
Distribució

La rata,^[1] rata comuna,^[2] rata de claveguera,^[2] rata albellonera al País Valencià,^[3] i a les Balears, rata traginera o rata de prat^[4][5] (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s'ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció. La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l'ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes. La seva varietat albina s'empra com a organisme model en l'experimentació als laboratoris.

És una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull. La cua, anellada i recoberta de pèls curts i rígids esparsos, no supera la longitud del cap més el cos. Amb el cap i el cos fa entre 17-26 cm i cua la cua fa entre 15 i 22 cm. Pesa entre 180 i 415 g. La coloració dorsal és grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars més vells, grisa vermellosa. El ventre és gris clar o blanquinós i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloració grisa fosca, més clara pel ventre.

Si bé s'ha adaptat a una gran diversitat d'hàbitats, necessita la presència humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen instal·lar-se a l'exterior. A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. També són molt freqüents als ports. A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.

Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna. Quan es desplaça a poca velocitat adopta una posició característica, amb la meitat posterior del cos bombada i més aixecada que l'anterior. Busseja amb facilitat, però no s'enfila als arbres amb tanta agilitat com la rata negra. Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seves cries. Diposita uns excrements negres i fusiformes, molt semblants als de la rata negra.

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 140-141. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4

• Illa de la Rata, a les Aleutianes, anomenada així per la població invasora de rata comuna.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies