Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia:

• 1043-1046: Guillem El Braç de Ferro
• 1046-1051: Drago I
• 1051-1057: Umfred I
• 1057-1059: Robert Guiscard

• 1071-1101: Roger I, germà de Robert Guiscard
• 1101-1105: Simó de Sicília, fill de l'anterior
• 1105-1130: Roger II, germà de l'anterior

el 1130 Roger II és investit rei per l'antipapa Anaclet II

• 1130-1154: Roger II
• 1154-1166: Guillem I el dolent, fill de l'anterior
• 1166-1189: Guillem II el Bo, fill de l'anterior
• 1189-1194: Tancred, fill bastard d'un fill de Roger II

associat als seus fills

• 1193-1194: Roger III
• 1194: Guillem III

• 1194-1198: Constança I de Sicília, filla de Roger II, casada amb Enric VI que, en virtut dels drets adquirits per matrimoni, reivindica el regne iniciant la dinastia Hohenstaufen.

• 1194-1197: Enric I, emperador Enric VI, associat a la seva esposa Constança I de Sicília
• 1198-1250: Frederic I stupor mundi, fill de l'anterior, emperador Frederic II

associat al seu fill

• 1212-1217: Enric II, fill de l'anterior, rei dels Romans amb el nom d'Enric VII

• 1250-1254: Conrad I, fill de l'anterior
• 1254-1258: Conradí de Sicília, fill de l'anterior
• 1258-1266: Manfred I, fill bastard de Frederic I

El papa Climent IV investeix el 1265 Carles I d'Anjou, germà del rei de França Lluís IX, com a rei de Sicília, usurpant el tron a la seva hereva legítima Constança de Sicília

• 1266-1282: Carles I, duc d'Anjou

el 1282, a causa de les Vespres Sicilianes passa a governar només la part peninsular del regne

Regne de Sicília, insular [modifica] Capital : Palerm Casal de Barcelona [modifica] 1282-1285: Pere I, comte de Barcelona i rei d'Aragó casat amb Constança II, filla de Manfred I i reina de Sicília 1282-1302 1285-1295: Jaume II, fill de l'anterior, comte de Barcelona i rei d'Aragó en ser investit rei d'Aragó cedeix el regne de Sicília al seu germà petit 1291-1337: Frederic II, germà de l'anterior 1337-1342: Pere II, fill de l'anterior regència 1338-1348: Joan de Sicília, germà de l'anterior 1342-1355: Lluís I de Sicília, fill de l'anterior regència 1352-1354: Constança de Sicília, germana de l'anterior 1355-1377: Frederic III, germà de l'anterior regència 1355-1357: Eufèmia de Sicília, germana de l'anterior 1377-1402: Maria I, filla de l'anterior casada el 1392 amb : 1402-1409: Martí I el Jove 1409-1410: Martí II l'Humà, pare de l'anterior, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Dinastia Trastàmara [modifica] 1412-1416: Ferran I, comte de Barcelona i rei d'Aragó, nebot de l'anterior i fill de Joan I de Castella i d'Elionor d'Aragó 1416-1458: Alfons I el Magnànim, fill de l'anterior el 1442 conquereix el Regne de Nàpols

Regne de Sicília, peninsular - Regne de Nàpols [modifica] Capital : Nàpols Primera dinastia d'Anjou [modifica] 1266-1285: Carles I 1285-1309: Carles II el coix, fill de l'anterior, comte de Provença 1309-1343: Robert I el Prudent, fill de l'anterior, comte de Provença 1343-1381: Joana I, neta de l'anterior, a la mort de Joana, una guerra per la successió esclata entre el seu cosí Carles, duc de Durazzo i el fill adoptiu de Joana, Lluís II. Durant 50 anys hi haurà dues cases regnants: Branca d'Anjou-Durazzo [modifica] 1381-1386: Carles III el Breu, rei d'Hongria, besnet de Carles II 1386-1414: Ladislau el Magnànim, rei d'Hongria, fill de l'anterior 1414-1435: Joana II, germana de l'anterior el 1423 adopta Lluís III d'Anjou Segona dinastia d'Anjou [modifica] 1382-1384: Lluís I, comte de Provença, rei titular, fill adoptiu de Joana I i rebesnet de Carles II 1384-1417: Lluís II, comte de Provença, rei titular, fill de l'anterior 1390-1399: Lluís II, rei de Nàpols 1417-1434: Lluís III, comte de Provença, rei titular, fill de l'anterior 1434-1435: Renat I, rei titular, germà de l'anterior 1435-1442: Renat I, rei de Nàpols el reialme és conquerit per la Corona d'Aragó, però els drets de la Dinastia d'Anjou es mantenen i passen el 1480 als reis de França, hereus dels ducs d'Anjou. Per afirmar els seus drets, es realitzaran les guerres d'Itàlia

• 1442-1458: Alfons I el Magnànim, comte de Barcelona i rei d'Aragó

a la seva mort, la part peninsular (el regne de Nàpols) passa al seu fill bastard Ferran, mentre que la part insular (regne de Sicília) passa al seu germà Joan II d'Aragó.

• 1504-1516: Ferran III el Catòlic, comte de Barcelona i rei d'Aragó

Ferran II adopta una nova numerologia (III) en conquerir les dues parts del Reialme

• 1516-1555: Joana I de Castella, filla de l'anterior
• 1516-1556: Carles IV (emperador Carles V), fill de l'anterior
• 1556-1598: Felip II d'Espanya, fill de l'anterior
• 1598-1621: Felip III d'Espanya, fill de l'anterior
• 1621-1665: Felip IV d'Espanya, fill de l'anterior
• 1665-1700: Carles II d'Espanya, fill de l'anterior

• 1700-1713: Felip V d'Espanya, besnet de Felip IV, net de Lluís XIV de França i de Maria Teresa d'Àustria, germana de Carles II d'Espanya.

la seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Sicílies, que se separà de nou

unificació del Regne el 1720

• 1720-1735: Carles III

ocupació espanyola a partir de 1735

• 1735-1759: Carles IV, fill de Felip V, rei d'Espanya amb el nom de Carles III a partir de 1759

• 1759-1825: Ferran I
• 1825-1830: Francesc I, fill de l'anterior
• 1830-1859: Ferran II, fill de l'anterior
• 1859-1860: Francesc II, fill de l'anterior

El 1860, el regne és conquerit per Giuseppe Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis de Sicília i Nàpols