Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet

Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Estendard de la dinastia Tudor

Evolució dels títols reials britànics

[modifica]

Al voltant del segle ix van sorgir a Gran Bretanya dos grans regnes: Escòcia i Anglaterra, cadascun dels quals portava aparellat el títol de rei. Aquesta situació es va mantenir fins al segle xii, ja que al conquerir part d'Irlanda, el monarca anglès Enric II, creà la Senyoria d'Irlanda, que va passar al seu fill petit Joan "Sense Terra", mentre que la corona d'Anglaterra requeia en el seu fill gran Ricard Cor de Lleó; en morir aquest últim, Joan es va convertir en rei d'Anglaterra i Senyor d'Irlanda. El títol es va mantenir en el temps, fins que Enric VIII d'Anglaterra va convertir la senyoria en regne, passant a anomenar-se rei d'Anglaterra i Irlanda. Precisament en morir sense descendència l'última de les seves filles, Elisabet, les corones anglesa i escocesa s'uniren en la persona de Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, que va governar amb els títols de rei d'Escòcia, Anglaterra i Irlanda.

Aquest títol es va mantenir fins que Anna I va signar l'Acta d'Unió entre Anglaterra i Escòcia, passant a ser Reina de la Gran Bretanya i Irlanda. El successor d'Anna, Jordi I d'Anglaterra, va aportar l'electorat de Hannover a la llista de títols reals britànics. Posteriorment, una Llei d'Unió similar a la d'Anna, aquesta vegada entre Gran Bretanya i Irlanda, va ser signada per Jordi III del Regne Unit, que va passar a titular-se Rei del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. Posteriorment, aquest mateix monarca va aconseguir que el Congrés de Viena convertís l'electorat de Hannover en regne. El 1837, la seva neta Victòria no va poder conservar aquest títol a causa de la Llei Sàlica imperant a Hannover, cosa que va suposar, de fet, la fi del domini britànic sobre cap territori alemany. Victòria, però, va ser coronada posteriorment emperadriu de l'Índia, convertint-se per tant en Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i Emperadriu de l'Índia. La independència d'Irlanda el 1922 i de l'Índia el 1947, va reduir el títol al de Rei/Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que és l'usat pel monarca actual.

Tanmateix, cal afegir que la culminació definitiva dels processos d'independència de cada un dels dominis i altres dependències de l'Imperi Britànic ha portat a la paradoxa que el rei d'Anglaterra sigui també el sobirà de diversos països completament independents repartits per tot el món: Del Canadà des del 1867, d'Austràlia des del 1901, de Jamaica des del 1962, de Barbados des del 1966, de Grenada des del 1974, de Papua Nova Guinea des del 1975, de les Illes Salomó i de Tuvalu des del 1978, de Saint Lucia i de Saint Vincent i les Grenadines des del 1979, de Belize i d'Antigua i Barbuda des del 1981, de Saint Christopher i Nevis des del 1983 i finalment de Nova Zelanda des del 1987.

Llista de reis britànics

[modifica]
Reis d'Anglaterra Reis d'Escòcia
Nom Període
La dinastia saxona
Egbert 802-839
Ethelwulf, fill de l'anterior. 839-858
Ethelbald, fill de l'anterior. 858-860
Ethelbert, germà de l'anterior. 860-865
Etelred I, germà de l'anterior 865-871
Alfred el Gran 871-899
Eduard el Vell 899-924
Etelweard 924
Ethelstan 924-939
Edmund I el Magnífic 939-946
Edred 946-955
Eduí 955-959
Edgard 959-975
Sant Eduard II el Màrtir 975-978
Etelred II 978-1013
1014-1016
Edmund II 978-1013
1014-1016
La dinastia danesa
(Durant els primers anys hi hagué pretendents saxons al tron).
Svend 1013-1014
Canut I el Gran 1016-1035
Harold I 1035-1040
Canut II (Canut Hardecanut) 1040-1042
La dinastia saxona (restauració)
Sant Eduard III, el Confessor 1042-1066
Harold II 1066
Edgard Ætheling 1066
La dinastia de Normandia
Guillem I 1066-1087
Guillem II "Rufus" 1087-1100
Enric I 1100-1135
Esteve I 1135-1154
Matilde I (no arribà a governar)
La dinastia Plantagenet
Enric II "Plantagenêt", comte d'Anjou 1154-1189
Ricard I "Cor de Lleó" 1189-1199
Nom Període
La dinastia d'Alpin
Kenneth I 843-858
Donald I 858-862
Constantí I 862-877
Aedh 877-878
Eochaid 878-889
Giric 878-889
Donald II 889-900
Constantí II 900-943
Malcolm I 943-954
Indulf 954-962
Dubh 962-966
Culen 966-971
Kenneth II 971-995
Constantí III 995-997
Kenneth III 997-1005
Malcolm II 1005-1034
Duncan I 1034-1040
Macbeth 1040-1057
Lulach 1057-1058
La dinastia de Dunkeld
Malcolm III 1058-1093
Donald III 1093-1094
1094-1097
Duncan II 1094
Edgard 1097-1107
Alexandre I 1107-1124
David I 1124-1153
Malcolm IV 1153-1165
Guillem I 1165-1214
Reis d'Anglaterra i senyors d'Irlanda Reis d'Escòcia (continuació)
Nom Període
La dinastia Plantagenet (continuació)
Joan 1199-1216
Enric III 1216-1272
Eduard I "Cames llargues" 1272-1307
Eduard II 1307-1327
Eduard III 1327-1377
Ricard II 1377-1399
La dinastia de Lancaster
Enric IV, duc de Lancaster 1399-1413
Enric V 1413-1422
Enric VI 1422-1461
La dinastia de York
Eduard IV, duc de York 1461-1483
Eduard V 1483
Ricard III 1483-1485
La dinastia Tudor
Enric VII 1485-1509
Nom Període
La dinastia de Dunkeld (continuació)
Alexandre II 1214-1249
Alexandre III 1249-1286
Margarida I 1286-1290
La dinastía de Balliol
Joan Balliol 1292-1296
La dinastia de Bruce
Robert I 1306-1329
David II 1329-1371
La dinastia de Balliol
Eduard Balliol i David II lluitaren pel tron.
Eduard Balliol 1332-1338
La dinastia d'Estuard
Robert II 1371-1390
Robert III 1390-1406
Jaume I 1406-1437
Jaume II 1437-1460
Jaume III 1460-1488
Jaume IV 1488-1513
Reis d'Anglaterra i Irlanda Reis d'Escòcia (continuació)
Nom Període
La dinastia Tudor (continuació)
Enric VIII 1509-1547
Eduard VI 1547-1553
Lady Jane Grey 1553
Maria I 1553-1558
Elisabet I 1558-1603
Nom Període
La dinastia d'Estuard (continuació)
Jaume V 1513-1542
Maria I 1542-1567
Jaume VI d'Escòcia 1567-1625
Reis d'Escòcia, Anglaterra i Irlanda
Nom Període
La dinastia d'Estuard (continuació en el cas d'Escòcia)
Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia 1567 (Escòcia), 1603 (Anglaterra) –1625
Carles I 1625-1649
La República d'Anglaterra i el Protectorat
La república durà fins 1653, i la succeí el protectorat que acabà en 1659 i fou seguida d'anarquia fins a la restauració de 1660.
Oliver Cromwell 1653-1658
Richard Cromwell 1658-1659
La dinastia d'Estuard (Restauració anglesa)
Carles II "el monarca alegre" 1660-1685
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia 1685-1689
Maria II, Princesa d'Orange 1689-1694
Guillem III, Príncep d'Orange 1689-1702
Reis de la Gran Bretanya i Irlanda
Nom Període
La dinastia d'Estuard (continuació)
Anna I 1702-1714
Reis de la Gran Bretanya i Irlanda i electors de Hannover
Nom Període
La dinastia Hannover
Jordi I 1714-1727
Jordi II 1727-1760
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i del Regne de Hannover
Nom Període
La dinastia de Hannover (continuació)
Jordi III 1760-1820

(Rei de Hanover:1814-1820)

Jordi IV 1820-1830
Guillem IV 1830-1837
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i emperadors de l'Índia
Nom Període
La dinastia de Hannover (continuació)
Victòria I 1837-1901
La Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Eduard VII 1901-1910
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i emperadors de l'Índia
Nom Període
Saxònia-Coburg i Gotha / Casa de Windsor
Jordi V 1910-1936
Eduard VIII 1936
Jordi VI 1936-1952
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Nom Període
La Saxònia-Coburg i Gotha / Casa de Windsor (continuació)
Elisabet II 1952-2022
Carles III Des del 2022