Kabardino-Balkària

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de Kabardino-Balkària
Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ (kbd) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusrepública de Rússia Modifica el valor a Wikidata

Himnehimne de Kabardino-Balkària Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 35′ N, 43° 24′ E / 43.58°N,43.4°E / 43.58; 43.4
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalNàltxik Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població905.464 (2024) Modifica el valor a Wikidata (72,44 hab./km²)
Idioma oficialrus
kabardí
karatxai-balkar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície12.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació5 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuParliament of the Kabardino-Balkar Republic (en) Tradueix , Modifica el valor a Wikidata
• Head of the Kabardino-Balkar Republic (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataKazbek Kokov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KB Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO83000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO83 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webglava.kbr.ru Modifica el valor a Wikidata

Kabardino-Balkària (rus: Кабарди́но-Балка́рия), oficialment la República de Kabardino-Balkària,[nota 1][1][2][3][4] és una república de Rússia situada al nord del Caucas. Segons el cens del 2021, la seva població és de 904.200 habitants. La seva capital és Nàltxik. La zona conté la muntanya més alta d'Europa, el mont Elbrús, amb 5,642 m (18,510 ft). El mont Elbrús té 22 glaceres que alimenten tres rius: el Baksan, Malka i Kuban. La muntanya està coberta de neu durant tot l'any.

Geografia

[modifica]
Congost de Txerek-Balkarskaia

La república està situada a les muntanyes del Caucas del Nord, amb planes a la part nord. La república comparteix frontera internacional amb Geòrgia.

Rius

[modifica]

Els principals rius inclouen:

Llacs

[modifica]
Mapa de la República
Mont Dikh-Tau
Prielbrusie
Congost de Tizil

A la República hi ha uns 100 llacs, cap dels quals és gran. Poc més de la meitat (55) es troben entre els rius Baksan i Malka. Alguns dels llacs són:

Muntanyes

[modifica]

Altres muntanyes importants inclouen:

Recursos naturals

[modifica]

Els recursos naturals de Kabardino-Balkària inclouen molibdè, tungstè i carbó.

Clima

[modifica]

La república té un clima de tipus continental.

  • Temperatura mitjana del gener: −12 °C (10 °F) (muntanyes) a −4 °C (25 °F) (planes)
  • Temperatura mitjana del juliol: +4 °C (39 °F) (muntanyes) a +23 °C (73 °F) (planes)
  • Precipitació mitjana anual: 500–2.000 mm.

Història

[modifica]

Se sap que els circassians actuals també anomenats kassocs estaven habitant Kabardino-Balkària des d'almenys el segle VI aC, llavors conegut com a Zikia.[5] L'1 de juliol de 1994, Kabardino-Balkària es va convertir en la segona república després de Tatarstan a signar un acord de repartiment del poder amb el govern federal, que li atorgava autonomia.[6]

Política

[modifica]

El cap de govern a Kabardino-Balkària és el Cap. El cap actual és Kazbek Kokov.[7] L'òrgan legislatiu de la República és el Parlament format per 72 diputats elegits per a un mandat de cinc anys.[8]

La república va adoptar una nova constitució el 2001 que impedeix que la república existeixi independentment de la Federació Russa.[9]

Demografia

[modifica]

Població

[modifica]

Població: 904,200 habitants (cens de 2021)

Esperança de vida: [10][11]

2019 2021
Mitjana: 76,5 anys 73,8 anys
Home: 72,6 anys 69,9 anys
Dona: 79,9 anys 77,3 anys
Balcars el 1936
El lluitador kabardià Beslan Mudrànov va guanyar la primera medalla d'or de Rússia als Jocs Olímpics de Rio 2016

Estadístiques vitals

[modifica]
Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia Arxivat April 12, 2008, a Wayback Machine.[12]
Població mitjana (x 1000) Naixements Defuncions Canvi natural Taxa bruta de natalitat (per 1000) Taxa bruta de mortalitat (per 1000) Canvi natural (per 1000) Taxa de fertilitat
1970 592 11,683 3,913 7,770 19.7 6.6 13.1
1975 634 12,315 4,717 7,598 19.4 7.4 12.0
1980 680 14,098 5,457 8,641 20.7 8.0 12.7
1985 725 15,941 5,854 10,087 22.0 8.1 13.9
1990 772 15,412 6,573 8,839 20.0 8.5 11.5 2.45
1991 788 14,952 6,995 7,957 19.0 8.9 10.1 2.35
1992 799 13,728 7,093 6,635 17.2 8.9 8.3 2.16
1993 807 11,781 7,864 3,917 14.6 9.7 4.9 1.86
1994 816 11,407 8,052 3,355 14.0 9.9 4.1 1.79
1995 828 10,844 8,236 2,608 13.1 9.9 3.2 1.67
1996 840 10,293 8,199 2,094 12.2 9.8 2.5 1.56
1997 853 10,016 7,985 2,031 11.7 9.4 2.4 1.47
1998 866 9,997 8,201 1,796 11.5 9.5 2.1 1.44
1999 875 9,221 8,292 929 10.5 9.5 1.1 1.30
2000 883 9,207 8,792 415 10.4 10.0 0.5 1.26
2001 891 8,892 8,778 114 10.0 9.9 0.1 1.19
2002 897 9,119 8,954 165 10.2 10.0 0.2 1.20
2003 896 9,294 9,202 92 10.4 10.3 0.1 1.20
2004 889 9,414 8,695 719 10.6 9.8 0.8 1.22
2005 882 8,991 9,034 - 43 10.2 10.2 -0.0 1.13
2006 875 9,308 8,764 544 10.6 10.0 0.6 1.16
2007 870 11,397 8,441 2,956 13.1 9.7 3.4 1.41
2008 866 12,052 8,095 3,957 13.9 9.3 4.6 1.49
2009 863 12,143 8,406 3,737 14.1 9.7 4.3 1.62
2010 860 12,576 8,080 4,496 14.6 9.4 5.2 1.66
2011 860 12,848 8,136 4,712 14.9 9.4 5.5 1.70
2012 859 13,786 7,709 6,077 16.0 9.0 7.0 1.83
2013 859 13,365 7,712 5,653 15.6 9.0 6.6 1.80
2014 860 13,397 7,571 5,826 15.6 8.8 6.8 1.83
2015 861 12,627 7,582 5,045 14.6 8.8 5.8 1.75
2016 863 12,191 7,386 4,805 14.1 8.5 5.6 1.72
2017 865 11,092 7,391 3,701 12.8 8.5 4.3 1.61
2018 865 10,881 7,044 3,837 12.5 8.1 4.4 1.61
2019 866 9,973 7,142 2,831 11.5 8.2 3.3 1.51
2020 10,604 8,624 1,980 12.2 9.9 2.3 1.64
2021 10,462 9,436 1,026 12.0 10.8 1.2 1.67
2022 10,049 8,010 2,039 11.5 9.2 2.3 1.51

Nota: font TFR 2009, 2010, 2011, 2012.[13]

Grups ètnics

[modifica]

Kabardino-Balkària inclou dues grans comunitats ètniques, els kabardins (circassians), que parlen una llengua caucàsica del nord-oest, i els balkars que parlen una llengua turquesa. Segons el cens de 2021,[14] els kabardins representen el 57,1% de la població de la república, seguits pels russos (19,8%) i els balkars (13,7%). Altres grups inclouen els circassians (3,0%), els turcs (1,9%), els ossetes (0,8%), els gitanos (0,5%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.

Grups Ètnics Cens de 19261 Cens de 1939 Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 2010 Cens de 20213
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Kabardins 122,237 54.2% 152,237 42.4% 190,284 45.3% 264,675 45.0% 303,604 45.5% 364,494 48.2% 498,7022 55.3% 490,453 57.2% 502,615 57.1%
Balkars 33,197 14.7% 40,747 11.3% 34,088 8.1% 51,356 8.7% 59,710 9.0% 70,793 9.4% 104,951 11.6% 108,577 12.7% 120,898 13.7%
Russos 32,622 14.5% 129,067 35.9% 162,586 38.7% 218,595 37.2% 234,137 35.1% 240,750 31.9% 226,620 25.1% 193,155 22.5% 174,768 19.8%
Ossetes 3,839 1.7% 4,608 1.3% 6,442 1.5% 9,167 1.6% 9,710 1.5% 9,996 1.3% 9,845 1.1% 9,129 1.1% 6,877 0.8%
Ucraïnesos 24,723 11.0% 11,142 3.1% 8,400 2.0% 10,620 1.8% 12,139 1.8% 12,826 1.7% 7,592 0.8% 4,800 0.6% 1,461 0.2%
Circassians 8,803 3.9% 21,328 5.9% 18,315 4.4% 33,790 5.7% 47,246 7.1% 614 0.1% 725 0.1% 2,475 0.3% 26,544 3.0%
Altres 55,058 7.3% 53,059 5.9% 49,081 5.7% 47,748 5.7%
1 Els resultats del cens de 1926 es refereixen al territori actual, que és una combinació de l'OA de Kabardino-Balkària i una part del districte de Terek. Aquesta darrera zona estava habitada principalment per russos i ucraïnesos.[15]

2 A la vista dels resultats del cens de 1989 i del 2010, el nombre de Kabardins el 2002 sembla poc probable que sigui elevat.

3 23.289 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[16]

Religió

[modifica]
Mesquita de Kabardino-Balkària
Església catòlica a Kabardino-Balkària (Diòcesi de Saràtov, Blagoveshchenka)

Segons una enquesta de 2012 que va entrevistar a 56.900 persones, el 70,8% de la població de Kabardino-Balkària s'adhereix a l'Islam, l'11,6% a l'Església ortodoxa russa, l'1,8% a la religió popular adigué (kabardiana) i altres religions indígenes, el 3,8% són cristians genèrics no afiliats. A més, el 12% de la població declara ser «espiritual però no religiosa», el 5,6% és atea o segueix altres religions, inclosos els testimonis de Jehovà.

Notes

[modifica]
  1. rus: Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика

Referències

[modifica]
  1. «Head of Kabardino-Balkarian Republic reported to the President on the situation in Mount Elbrus region» (en anglès). President of Russia, 02-09-2017. [Consulta: 17 febrer 2020].
  2. «Russia's federal constituent entities» (en anglès). Federation Council of the Federal Assembly of the Russian Federation. [Consulta: 17 febrer 2020].
  3. Skutsch, Carl. Encyclopedia of the World's Minorities (en anglès). Routledge, 2013-11-07. ISBN 978-1-135-19388-1. 
  4. «Territorial divisions of the MIA of Russia». en.mvd.ru. Arxivat de l'original el 1 gener 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
  5. The Oxford dictionary of Byzantium. Nova York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8. OCLC 22733550. 
  6. Solnick, Steven The National Council for Soviet and East European Research, 29-05-1996, pàg. 12.
  7. (en rus) Meduza [Consulta: 26 setembre 2018].
  8. Constitution, Article 94.
  9. Bell, 2003, p. 78.
  10. «Демографический ежегодник России» (en rus). Federal State Statistics Service of Russia (Rosstat). [Consulta: 28 juny 2022].
  11. «Ожидаемая продолжительность жизни при рождении» (en rus). Unified Interdepartmental Information and Statistical System of Russia. Arxivat de l'original el 20 febrer 2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  12. «Официальные статистические показатели». Arxivat de l'original el 2022-08-03. [Consulta: 1r setembre 2023].
  13. «Каталог публикаций::Федеральная служба государственной статистики». Arxivat de l'original el 24 març 2013.
  14. «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
  15. «население кабардино-балкарии».
  16. «ВПН-2010». Arxivat de l'original el 25 desembre 2018. [Consulta: 22 desembre 2011].