Revolta Forana
| ||||
| Tipus | revolta  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1450 - 1453 | |||
| Localització | Mallorca (Balears) | |||
| Estat | Regne de Mallorca | |||
La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453[1] quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.
Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne. El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet, ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren Simó Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascaró pels menestrals.[1]
Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451. Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament.
Finalment el rei envià els saccomani,[2] (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats l'agost de 1452 a la Batalla de Rafal Garcés. La repressió posterior del lloctinent Francí d'Erill va suposar l'execució dels caps i l'obligació de pagar una multa als pobles de Mallorca.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Revolta dels Forans». GEC. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ Agüera, Antoni. «El 'Tort' más famoso de Mallorca» (en castellà). Manacor: Ultima Hora, 22-10-2003. [Consulta: 28 maig 2023].