Ria d'Arousa
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | ria  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Atlàntic | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de la Corunya (Galícia) i Pontevedra (Galícia) | |||
| ||||
| Afluents | ||||
La Ria d'Arousa és la més gran de les ries de Galícia. Forma part de les Rías Baixas i està situada entre la ria de Muros i Noia i la ria de Pontevedra. Limita al nord amb la península d'A Barbanza (província de la Corunya) i al sud amb la península d'O Salnés (província de Pontevedra). És famosa per la seva riquesa marina i les seves platges.
Geografia
[modifica]Els llocs més destacats d'aquesta ria són l'Illa d'Arousa, amb el parc natural de Carreirón, les illes de Cortegada i Sálvora, que són part del Parc nacional de les Illes Atlàntiques i O Grove amb l'illa d'A Toxa.
Hi arriben els rius Ulla i Umia. Les poblacions més importants són Ribeira, A Pobra do Caramiñal, Boiro i Rianxo al nord i Vilagarcía, Vilanova, Cambados i O Grove al sud.
La fondària oscil·la entre els 70 m en la boca de la ria i els 20 metres a l'entrada a l'ancó (ensenada) de Vilagarcía. És la més profunda i més ampla de les ries gallegues, i només la ria de Vigo la supera en llargada.
La penetració de la ria és de 26 km i l'amplada és molt variable, oscil·lant des dels 15 km entre Ribeira i Cambados, i els 3 km entre la punta de Cabío i l'Illa d'Arousa.
La principal característica, a banda del seu litoral sinuós i retallat, és la infinitat d'illes, illotes i roques que sobresurten per tota la ria.
La ria i l'Apòstol Sant Jaume
[modifica]La ruta marítimo-fluvial per la ria d'Arousa i el riu Ulla commemora l'arribada a Galícia, per mar, segons la tradició, del cos de l'apòstol Sant Jaume el Major (Santiago), després del seu martiri a Jerusalem en l'any 44.
Les despulles de l'apòstol Sant Jaume haurien entrat a Galícia per la ria d'Arousa i remontaren el riu Ulla, arribant a la ciutat romana d'Iria Flavia (prop de Padrón). El text més conegut que narra aquest trasllat del cos (“Traslatio”) des de la ciutat palestina de Jaffa a Iria i des d'allí al seu lloc de sepultura a Compostel·la, és el cèlebre Còdex calixtí (del segle XII), en el seu llibre III, capítol 1.
La “Traslatio”, a través de la ruta marítima de l'apòstol Sant Jaume, segueix essent un esdeveniment viu que es rememora anualment a Arousa i Ulla. A finals de juliol o principi d'agost s'organitza una processó marítimo-fluvial que arriba a Pontecesures i Padrón on té lloc un acte religiós.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Vista de la part central de la ria des d'A Curota (A Pobra do Caramiñal) -
Vista de la part nord de la ria des d'A Curota (A Pobra do Caramiñal) -
Vista de la part sud de la ria des d'A Curota (A Pobra do Caramiñal) -
.jpg)
