Rialb

Per a altres significats, vegeu «Rialb (desambiguació)».

Rialb

Bandera
Localització
42° 26′ 45″ N, 1° 08′ 07″ E / 42.445833333333°N,1.1352777777778°E / 42.445833333333; 1.1352777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Capital de	Rialb
Capital	Rialp
Població humana
Població	669 (2023) (10,57 hab./km²)
Llars	86 (1553)
Geografia
Superfície	63,3 km²
Banyat per	Noguera Pallaresa
Altitud	725 m
Limita amb	la Guingueta d'Àneu Sort Soriguera Llavorsí Espot
Organització política
• Alcalde	Gerard Sabarich Fernández-Coto (2007–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25594
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25183
Codi IDESCAT	251832
Lloc web	rialp.cat

Rialb,^[1][2] oficialment i impròpia Rialp,^{[cal citació]} és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Està situada just al sud de la meitat nord de la comarca, o bé al nord de la zona central, a prop i al nord de Sort. La vila és a la dreta de la Noguera Pallaresa, mentre que el terme comprèn la major part de la vall.^{[cal citació]}

El 1969 fou unit al terme antic de Rialb el de Surp, per tal de formar el municipi actual, molt més extens que el primigeni.^{[cal citació]}

L'església parroquial de Rialp, dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, és actualment seu d'una agrupació de parròquies; és una de les quatre localitats de la comarca amb capellà resident, i des d'on s'organitzen els serveis religiosos catòlics de les localitats dels entorns. D'aquesta parròquia depenen també les altres esglésies i capelles de la vila: la de Sant Cosme i Sant Damià, la de Santa Caterina, ara en ruïnes, i la de Sant Francesc de Paula.^{[cal citació]}

El torrent de Sant Antoni desguassa per la dreta a la Noguera Pallaresa a la vila de Rialp. Actualment a Rialp hi han tres ponts sobre la Noguera Pallaresa. Al sud, el pont de les Vernedes (davant de la benzinera), al mig del carrer del Raval, a mà dreta, la passarel·la de vianants o pont de Santa Caterina i al nord, fora del nucli de Rialp i abans d'arribar a l'encreuament de la carretera de Beraní, Roní i Port Ainé, hi ha el pont de Pedra de l'antiga carretera C-147 i el de l'actual (ja no pont de pedra) de la C-13. Al barranc o torrent de Sant Antoni hi ha el pont de Sant Antoni (per on passa l'actual C-13, just a l'inici de l'avinguda Flora Cadena i al costat de l'hotel Condes del Pallars) i uns metres més amunt, el pont de Sant Isidre, que porta a Roca Roia i a la Vall d'Àssua. A primers de segle xx hi havia damunt de la Noguera Pallaresa l'anomenat pont de l'Horta que les fortes avingudes d'aigua (riuades) es van endur i mai més es tornà a refer. Així passà també amb el pont de Santa Caterina, fins que finalment i aprofitant unes pilastres de pedra i formigó ja construïdes a inicis del segle xx (1915-1920) per poder-hi fer un pont definitiu i què, amb l'arribada de la carretera mai es va acabar, es va poder bastir una passarel·la de fusta per a vianants ja en el segle xxi.^{[cal citació]}

Tal com estableixen tots els estudis filològics sobre el tema, Rialb, amb b final, és l'única forma justificable etimològicament, atès que Rialb ve del llatí Rivo Albo, que dona Riu Alb (riu blanc). Així ho demostren, per exemple, Joan Coromines,^[3] Josep Moran i Joan Anton Rabella^[4] o el mateix Institut d'Estudis Catalans.^[5]

Tanmateix, la insistència dels pobladors i dirigents d'aquesta vila ha fet prevaldre les raons de caràcter subjectiu, i volen mantenir el nom de la vila de la manera que era anomenat oficialment^[6] en les èpoques històriques en què la llengua catalana era exclosa de l'ús oficial, com, per exemple, tot el segle xviii després del Decret de Nova Planta o les dues dictadures del segle xx. Entre 1980 i 1989, tanmateix, fou acceptat el nom correcte, acabat amb b.^{[cal citació]}

• Llista de topònims de Rialb (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Rialb es troba al centre de la comarca del Pallars Sobirà, sobretot a la vall principal de la Noguera Pallaresa, tot i que també ocupa una part de la Vall d'Àssua i, sobretot, la vall del Riu de Caregue, subsidiària de la Vall d'Àssua. També el vessant septentrional de la Torreta de l'Orri i les valls dels barrancs que s'hi formen, on hi ha l'Estació d'esquí de Port Ainé.

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Àneu	Llavorsí	Llavorsí
Sort		Llavorsí
Sort	Soriguera	Soriguera

La vila de Rialp té el seu origen en el castell enclavat en una eminència situada a la dreta del Noguera Pallaresa, des d'on es controlava el pas cap a la Vall d'Àssua i les valls de l'Alt Pallars. En un principi, era una torre o una avançada del castell de Surp, el terme del qual arribava fins a la Noguera i al riu de Sant Antoni.

La població, que havia estat closa, encara avui dia conserva l'arcada gòtica del Portal del Torrent de Sant Antoni, per on passava el camí ral de la Ribera (avui carrer del Mig) i una de les torres de defensa, la Torre de Virós, avui dia convertida en habitatge. El Carrer Major, seu d'un mercat comarcal d'importància, conserva cases porticades semblants a les existents en moltes poblacions catalanes que havien tingut mercat.

Pertanyent al Vescomtat de Castellbò, la vila de Rialb fou cap d'un dels seus cinc quarters, el de Rialb i Àssua. A finals del segle xv fou cap d'aquest quarter el capitost Joan Xiberri, el Marxicot, que s'havia distingit al servei del Comte de Foix en totes les conteses en què intervingué. Més tard, ja en època moderna, passà a lloc reial, com totes les possessions del Vescomtat de Castellbò.

Rialb havia estat també seu d'un priorat de l'orde dels Hospitalers, que depenia de la Comanda de Susterris.

Abans Rialb era un poble de menestrals (gent d'ofici): cadiraires, sastres, llauners, músics, basters, pagesos, fusters... Ha estat, al llarg de moltes dècades, la segona població de la comarca i, per tant, la quantitat de serveis que oferia era gran; per això existien tants oficis menestrals a la vila.

En el fogatge del 1553, Rialb declara 2 focs eclesiàstics i 40 de laics,^[8] uns 210 habitants.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[9] a Rialb (Rialp). Hi diu que és una vila amb ajuntament que comprèn els pobles de Roní i Beraní, a més del terme rural de San Poni. Està situada en un petit pla a la dreta de la Noguera Pallaresa, dominat de muntanyes molt altes. El clima hi és temperat, però domina sobretot el vent del nord; s'hi pateixen inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 50 cases, incloses les de la Casa de la Vila i la presó. Té escola de nens, concorreguda per uns 40 alumnes. L'església parroquial de Santa Maria del Valle de Flores té com a annexos les de Vilamur i Embonui, i està servida per un rector ordinari de la diòcesi i un vicari, que resideix a Vilamur. A prop del poble hi ha diverses fonts, i té una ermita, dedicada a Sant Joan Ante-Portam-Latinam, situada en el cim d'una muntanya. Les terres són en general fluixes, pedregoses i la major part muntanyoses. S'hi collia sègol, blat, ordi, fenc, nous, patates, ametlles, pomes, peres, prunes, cireres i algunes figues. S'hi criaven vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius i s'hi pescaven truites. Hi havia una mica d'indústria: un teler, una serradors i alguns batans. Comptava amb 45 veïns de cadastre (caps de casa) i 391 ànimes (habitants).

Avui dia, l'activitat principal és el turisme, tant a l'hivern (Estació d'esquí Port Ainé) com a la resta de l'any amb diverses activitats, com per exemple les activitats d'aigües braves a la Noguera Pallaresa I el senderisme. Això ha portat una gran transformació a Rialb i a la comarca en general.

• Josep Tomàs Castellarnau (1972 - 1979)

• Josep Mesegué i Utgé (1979 - 1980)
• Francisco Vidal Baró (1980 - 1980)
• Josep Maria Galí i Vidal (1980 - 1983)
• Josep Mesegué i Utgé (1983 - 2003)
• Maria Pilar Tomàs i Chavalí (2003 - 2007)
• Gerard Sabarich i Fernández-Coto (2007 - actualitat)

Legislatura 2023 - 2028

Junts: 6 regidors (73,9% dels vots)

Fem-ERC: 1 regidor (19,88% dels vots)

Participació del 67,5%.

Antigament, l'economia de Rialp es basava en l'agricultura i la ramaderia, inclosa l'explotació de la fusta dels nombrosos boscos del terme. En l'actualitat, sense abandonar la cria de bestiar, sobretot boví i porcí, una part important se sustenta en el turisme. D'una banda, les pistes de l'Estació d'esquí de Port Ainé i tots els serveis que comporta. D'altra banda, l'acreditat Hotel Comtes del Pallars. Com a indústries d'arrel més tradicional es pot esmentar la Central hidroelèctrica de Sant Antoni i la serradora Sebastià, indústries de la Fusta, que, de fet, continua una de les activitats més tradicionals de la vila.

'Cal visitar' el 'carrer del Mig' amb les seves porxades, el Raval, el 'castell' des d'on es té una vista general de la vila closa (actualment en fase de consolidació i adequació), l'Església de Ntra. Senyora de Valldeflors, la petita església dels 'Sants Patrons Cosme i Damià'. A més, es pot gaudir d'uns fabulosos itineraris de senderisme pels antics camins del municipi, com poden ser els camins que ens porten a la Vall d'Àssua, al Parc Nacional d'AigüesTortes i Estany de Sant Maurici i els camins que ens porten al Parc Natural de l'Alt Prineu, (com pot ser el camí de la Canerilla).

S'ha de destacar l'Església de Surp (St. Iscle i Sta. Victòria) d'estil romànic llombard. El retaule, les imatges i les pintures de l'església es troben al Museu Diocesà d'Urgell (La Seu d'Urgell), al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a l'Art Museum de la ciutat de Toledo (Ohio) (EUA). Actualment es troba en fase de recuperació i manteniment.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 29 53 86 597 843 1.273 1.123 1.065 890 801

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.035 929 740 595 754 656 375 466 452 452

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 527 535 517 554 612 649 656 654 680 667

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 669 663 641 675 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Beraní i Roní; i el 1970, Surp, al qual s'havia unit el 1857 Caregue, Escàs i Rodés.

• Ramon Bertran i Nat (1855-1936): mestre i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Joan Lluís i Pallarès (1912 - 1999), pastor i escriptor, folclorista.
• Joan Xiberri, conegut com a "Matxicot". Capità, procurador general de Marquesado i veguer del Vescomtat de Castellbó.
• Flora Cadena Senallé, empresària catalana

• Terrissa de Rialp

• Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1858. ISBN No en té. 
• Coromines, Joan. «Re- oi- noms fluvials». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-852-0. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rialb

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine.
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà Arxivat 2009-07-27 a Wayback Machine.
• Rialb en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya