Arruga
Les arrugues,[1] - sovint citat amb l'anglicisme ripple - són estructures sedimentàries que es formen per l'acció d'un corrent d'aigua o vent sobre un substrat de sorra solta. Les de mida més gran es denominen dunes, especialment les d'origen eòlic. La forma i laminació interna depenen de la velocitat del corrent i de si aquesta és unidireccional o oscil·latòria. Així, pel tipus de corrent, es divideixen en arrugues de corrent i arrugues d'oscil·lació.
L'aire i els corrents d'aigua produeixen arrugues asimètriques, en tant que les oscil·lacions de l'onatge en formen d'altres que són simètriques. La bifurcació de les crestes es produeix únicament en les ripple-marks d'origen eòlic. La distància entre dues crestes d'aquestes ondulacions pot variar entre una fracció de centímetre i diversos decímetres. La seva altura o amplitud és de 5 a 10 vegades menor. Les arrugues poden formar-se des del litoral fins a profunditats molt grans. Les seves formes, dimensions i disposició general depenen de les condicions en les quals s'han format (la força de l'onatge, per exemple). El seu estudi és valuós perquè revela les condicions en les quals s'efectua la sedimentació. Per això els geòlegs s'interessen per les arrugues conservades a les roques sedimentàries, majorment abundants en gresos, quarsites, limolites o calcàries detrítiques.
Les arrugues presenten criteris per indicar direccions de paleocorrents, d'interès en paleogeografia, i criteris de polaritat vertical, d'interès en l'estudi de sèries plegades, doncs assenyalen mur i sostre de l'estratificació geològica (què era a dalt i què a baix quan es va produir la sedimentació).
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Monroe, James S., and Reed Wicander. The Changing Earth: Exploring Geology and Evolution, 2ª ed. Belmont: West Publishing Company, 1997. ISBN 0-314-09577-2 pp. 114-15, 352.
