Barranc de Pamano
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 2.230 m | |||
| Entitat territorial administrativa | la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Montsent de Pallars | |||
| Final | ||||
| Cota final | 988 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Pallars Sobirà (Catalunya) | |||
| Localització | Sort | |||
| Desembocadura | Barranc d'Altron | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 8,5 ( ) km | |||
El Barranc de Pamano o de Bernui és un corrent fluvial del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al Pirineu català.
Neix en un circ estret i allargassat de nord a sud del vessant sud del Montsent de Pallars, flanquejat a l'oest pel Serrat de la Mainera i al nord-est pel Serrat del Collet i el Serrat del Solà, que són continuïtat un de l'altre, de nord-oest a sud-oest. A la conca alta del Pamano encara constitueix el seu límit nord-est un tercer serrat continuació dels anteriors: el Serrat de Comamenre. Marcadament encaixat per aquests serrats, el Pamano va davallant de primer cap al sud, però fent moltes giragonses, deixant a la dreta tot el paratge de Pamano i els Clot del Congester i a l'esquerra, la Pala del Bonyente. En aquest tram l'únic element que denota la presència humana és la Cabaneta, situada a ponent del Clot de Fontalada i al nord del paratge de Pamano.
Quan el barranc arriba sota i al nord-est del Tossal de Pamano, rep per la dreta el Barranc de la Solaneta des Guineus i al cap de poc, també per la dreta, el Barranc de la Font des Vistes. Aleshores el Pamano comença a girar cap al sud-est, sempre amb un curs molt sinuós, i aviat rep per la dreta el Barranc del Triador, just després d'haver deixat a l'esquerra la Borda del Roi i els Corrals del Bonyente, al lloc on aflueix per l'esquerra el Barranc del Bonyente. Al costat nord-est de l'aiguabarreig d'aquests dos barrancs hi ha la Borda de Móra, a sota i a migdia del Serrat del Bonyente. En aquell moment el barranc emprèn cap a llevant, deixant al nord la Fenera i al sud Terres Llargues i deixa a l'esquerra el Tossalet de Figantano, on rep per aquell costat el Barranc de Comamaire.
Tot seguit, torna a girar cap al sud-est, passant pels nuclis de Llessui, Saurí, Bernui i Altron, a la vall d'Àssua, fins a unir-se amb el Rialbó a la cota 830 per afluir al torrent de Sant Antoni per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d'Altron.
El riu, juntament amb els paisatges que l'envolten i els pobles que travessa, va servir de font d'inspiració a Jaume Cabré per a escriure la coneguda novel·la Les veus del Pamano (Proa, 2004).
| « | "(...) – Li diuen lo riu dels mil noms –va fer el Ventura per estripar el tel que s'havia estès entre tots dos. – Per què, de mil noms? El Ventura va fer una pipada profunda. Era lluny. Mirava endavant, cap a la Torreta de l'Orri, però estava pescant a la riba del Pamano. | » |
| — Jaume Cabré, fragment de Les veus del Pamano (2004) | ||
Enllaços externs
[modifica]
- «Barranc de Pamano». Gran Enciclopèdia Catalana en línia.
- «Mapa Topogràfic de Catalunya». Institut Cartogràfic de Catalunya.
- «Les veus del Pamano, de Jaume Cabré».