Rixon le-Tsiyyon
Tipus | ciutat, gran ciutat, assentament humà i Zionist settlement (en) | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Israel | |||
Districte | districte Central | |||
Subdistricte | Sub-districte de Rehovot | |||
Població humana | ||||
Població | 249.860 (2017) (4.234,92 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 59 km² | |||
Altitud | 40 m | |||
Limita amb | ||||
Creació | 1882 | |||
Organització política | ||||
• Cap de govern | Raz Kinstlich (2018–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 75001–75199 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | Khàrkiv (2007–) | |||
Lloc web | rishonlezion.muni.il |
Rixon le-Tsiyyon o Rishon leTsiyyon[1] (en hebreu: רִאשׁוֹן לְצִיּוֹן) és la quarta ciutat d'Israel. Va ser fundada el 1882.
Història
[modifica]La ciutat la fundaren, el 31 de juliol del 1882, 10 membres del grup sionista Hovevé Tsiyyon (els amants de Sió) oriünds de Khàrkiv, a l'actual Ucraïna. Compraren 3,4 km² de terres al sud-est de l'actual Tel-Aviv, a prop del poble àrab d'Eyun Kara. Es tracta, amb Pétah Tiqvà, de la primera implantació sionista a Palestina. Els seus fundadors formaven part de la primera aliyyà. Els nouvinguts es trobaren amb nombroses dificultats: terres arenoses, escassetat d'aigua i falta d'experiència en l'agricultura. Així que visqueren en la pobresa. La implantació començà a desenvolupar-se després d'haver cavat el Gran Pou i amb l'arribada d'una nova onada d'immigrants, els Biluïm, membres d'un altre grup sionista, el Bilu. Però és sobretot gràcies al baró Edmond de Rothschild que es va desenvolupar, mitjançant l'agricultura: cultiu de la llimona i, a partir del 1886, viticultura. En la vessant cultural, Rixon le-Tsiyyon també fou pionera, puix que s'hi fundà la primera escola hebraica el 1886, i la primera llar d'infants hebraica el 1899. El 1890, la comunitat tenia 359 habitants. El 1900, la població era de 526 habitants.
El nom de la ciutat, Rixon le-Tsiyyon, que es pot traduir "El primer cap a Sió", prové d'un versicle de la Bíblia:
« | ראשון לציון הנה הינם, ולירושלים מבשר אתן - Primer que ningú, jo dic a Sió: "Ja són aquí." Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves. | » |
— (Isaïes, 41,27. Traducció: Bíblia interconfessional) |
Ciutats agermanades
[modifica]- Brașov (Romania)
- Heerenveen (Països Baixos)
- Lublin (Polònia)
- Münster (Alemanya)
- Nimes (França)
- Teramo (Itàlia)
- Tianjin (República Popular de la Xina)
- Comtat de Prince George, Maryland (Estats Units)
- Comtat d'Essex, Nova Jersey (Estats Units)
Referències
[modifica]- ↑ «Criteris de transcripció simplificada de l'Acadèmia de la Llengua Hebrea». Arxivat de l'original el 2012-03-08. [Consulta: 2 octubre 2010].