Roberto Bellarmino

Per a altres significats, vegeu «Sant Robert».

Doctor de l'Església
Robert Bellarmino

Nom original	(it) Roberto Bellarmino
Biografia
Naixement	Roberto Francesco Romolo Bellarmino 4 octubre 1542 Montepulciano (Itàlia)
Mort	17 setembre 1621 (78 anys) Roma
Sepultura	Església de Sant Ignasi (Roma)
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1617 – 1618 ← Domenico Toschi – Domenico Ginnasi →
Arquebisbe de Càpua
21 abril 1602 – agost 1605 ← Cesare Costa – Antonio Caetani → Diòcesi: arquebisbat de Càpua
Cardenal
3 març 1599 –
Rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat de Pàdua Antiga Universitat de Lovaina
Es coneix per	Bisbe de Càpua i Montepulciano
Activitat
Camp de treball	Administració i gestió de l'Església, teologia, Contrareforma, filologia i estudi de l'idioma hebreu
Lloc de treball	Roma Pàdua Càpua Lovaina
Ocupació	bisbe catòlic (1602–), prevere catòlic de ritu romà (1570–), bibliotecari, filòleg, escriptor, teòleg, hebraista, professor d'universitat
Ocupador	Pontifícia Universitat Gregoriana
Orde religiós	Jesuïtes
Consagració	Climent VIII
Bisbe, confessor; Doctor de l'Església (1931)
sant
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	St. Ignasi (Roma), Montepulciano
Festivitat	17 de setembre (fins al 1969, 13 de maig)
Iconografia	Hàbit jesuïta, o robes de cardenal, amb un llibre
Patró de	Canonistes, dret canònic, catequistes
Participà en
8 febrer 1621	conclave de 1621
8 maig 1605	conclave de 1605 (maig)
14 març 1605	conclave de 1605 (març)
Família
Pares	Vincenzo Bellarmini   i Cinzia Cervini

Roberto Bellarmino (Montepulciano, 4 d'octubre de 1542 - Roma, 17 de setembre de 1621) va ser un arquebisbe i cardenal de la Companyia de Jesús, que va defensar la fe i la doctrina catòliques durant la Reforma protestant. Va ser canonitzat i proclamat Doctor de l'Església.

Va néixer el 4 d'octubre de 1542 a Montepulciano (Toscana). Era nebot del papa Marcel II per part de mare. Des de nen, va destacar per la seva intel·ligència.

Volia seguir la vida religiosa, però volia evitar els honors del món: va optar, malgrat l'oposició del seu pare, per la Companyia de Jesús, ja que els seus membres, en principi, no podien ser anomenats bisbe ni cardenal. Va ingressar-hi el 1560, a Roma, i el 1570 fou ordenat sacerdot a Gant (Bèlgica).

Va estudiar a la universitat de Lovaina. Hi va aprendre hebreu i estudià a fons les Sagrades Escriptures i els escrits patrístics.

Va escriure moltes obres, entre elles dos catecismes (un de resumit i un detallat i explicat) i obres apologètiques. Alguns van tenir molt d'èxit entre sacerdots i catequistes: entre aquests va tenir com alumne a Giovanni Juvenal Ancina.^[1] Per la seva defensa de l'ortodòxia catòlica va ser anomenat Martell d'heretges.

Va ser nomenat arquebisbe de Càpua (1602) i, després, bisbe de Montepulciano i cardenal; va dedicar-se a l'evangelització de la seva diòcesi.

En 1599, va dirigir el procés de la Inquisició contra Giordano Bruno (que seria empresonat i mort a la foguera). El 1616 va dirigir el primer procés contra Galileo Galilei, on s'exigeix que presenti la teoria heliocèntrica com una mera hipòtesi.

Pau V li demanà que tornés a Roma, on es va fer càrrec de la Biblioteca Vaticana. Va morir a Roma el 17 de setembre del 1621.

Va ser beatificat i canonitzat per Pius XI el 1930. Fou declarat doctor de l'Església el 1931.

• 
  Gravat, ca. 1650
• 
  Pintura del s. XVIII
• 
  Monument de Gian Lorenzo Bernini (Roma, Il Gesù)
• 
  Cos del sant a Sant'Ignazio (Roma)

Les més important són:

Escrits polèmics:

• Disputationes de Controversiis Christianae Fidei adversus hujus temporis hereticos, amb moltes edicions, entre les quals: Ingolstadt (1586-89), Venècia (1596), revisades per l'autor; París, o "Triadelphi" (1608), Praga (1721), Roma (1832)
• De Exemptione clericorum, i De Indulgentiis et Jubilaeo, publicades conjuntament el 1599, incorporades després a De Controversiis
• De Transitu Romani Imperii a Graecis ad Francos (1584)
• Responsio ad praecipua capita Apologiae [...] pro successione Henrici Navarreni (1586)
• Judicium de Libro quem Lutherani vocant Concordiae (1585)
• quattro Risposte agli scritti a nome della Repubblica Veneziana di Giovanni Marsiglio e Paolo Sarpi (1606)
• Responsio Matthaei Torti ad librum inscriptum Triplici nodo triplex cuneus 1608
• Apologia Bellarmini pro responsi one sub ad librum Jacobi Magnae Britanniae Regis (1609)
• Tractatus de potestate Summi Pontificis in rebus temporalibus, adversus Gulielmum Barclay (1610).

Obres catequètiques i espirituals:

• Dottrina Cristiana Breve i Dichiarazione Più Copiosa Della Dottrina Cristiana (1598), traduïdes a moltes llengües i en ús continuat fins al segle xix.
• Dichiarazione del simbolo (1604), per als preveres.
• Admonitio ad Episcopum Theanensem nepotem suum quae sint necessaria episcopo (1612)
• Exhortationes Domesticae;
• Conciones habitae Lovanii (1615).

Obres espirituals escrites durant els retirs anuals:

• De Ascensione mentis in Deum (1615)
• De Aeterna felicitate sanctorum (1616);
• De gemitu columbae (1617)
• De septem verbis Christi (1618);
• De arte bene moriendi (1620).

Obres exegètiques i d'altres gèneres:

• De Scriptoribus ecclesiasticis (1615)
• De Editione Latinae Vulgatae, quo sensu a Concilio Tridentino definitum sit ut ea pro authenticae habeatur (1749)
• In omnes Psalmos dilucida expositio (1611).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Bellarmino

Precedit per: Bernardino Rossignoli	Rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana 1592 - 1594	Succeït per: Ludovico Mansoni
Precedit per: Silvio Savelli	Cardenal prevere de Santa Maria in Via Lata 17 de març de 1599 - 1 de juny de 1605	Succeït per: Carlo Rossetti
Precedit per: Cesare Costa	Arquebisbe de Càpua 18 de març de 1602 - 1605	Succeït per: Antonio Caetani
Precedit per: Charles de Hémard de Denonville	Cardenal prevere de San Matteo in Merulana 1 de juny de 1605 - 31 d'agost de 1621	Succeït per: Roberto Ubaldini
Precedit per: Domenico Toschi	Camarlenc del Col·legi Cardenalici 1617 - 1618	Succeït per: Domenico Ginnasi
Precedit per: Nicolás de Pellevé	Cardenal prevere de Santa Prassede 31 d'agost de 1621 – 17 de setembre de 1621	Succeït per: François d'Escoubleau de Sourdis