Robert III de Flandes

Robert III de Flandes

Nom original	(fr) Robert de Béthune
Biografia
Naixement	1249 (Gregorià)
Mort	17 setembre 1322 (72/73 anys) Ieper (Bèlgica)
Sepultura	Saint Martin's Cathedral (en)
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Conflicte	Vuitena Croada
Altres
Títol	Comte
Família	Dampierre
Cònjuge	Blanca d'Anjou (1265 (Gregorià)–) Yolande de Bourgogne
Fills	Yolanda de Dampierre  () Robert III de FlandesYolande de Bourgogne Charles de Flandre  () Robert III de FlandesBlanca d'Anjou Robert de Cassel  () Robert III de FlandesYolande de Bourgogne Joana de Flandes  () Robert III de FlandesYolande de Bourgogne Lluís I de Nevers  () Robert III de FlandesYolande de Bourgogne Matilda de Flandre  () Robert III de FlandesYolande de Bourgogne
Pares	Guiu I de Flandes   i Matilda of Béthune
Germans	Beatrice of Flanders Philippa de Dampierre Margarita de Dampierre Beatrix of Flanders Isabelle of Flanders Margarida de Dampierre Marie of Dampierre Joan I de Namur Philip of Chieti William of Dendermonde Henry, Count of Lodi Guy of Namur Joan de Flandes

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

El 1266, Robert es va casar amb Blanca d'Anjou, filla de Carles I d'Anjou, comte d'Anjou i de Beatriu I, comtessa de Provença i de Forcalquier.

Robert de Béthune es va guanyar un cert renom militar a Itàlia, on va combatre (1265-1268) al costat del seu sogre, Carles I d'Anjou, contra Manfred I de Sicília al que el papa Climent IV acabava d'excomunicar. Aquest últim va morir en la batalla de Benevent, el 1266.

El 1270, Robert va participar amb el seu pare, a la vuitena croada, dirigida per Lluís IX de França. A la seva tornada, va continuar sostenint el seu pare en la seva lluita contra l'hegemonia de Felip IV de França que agradaria incorporar Flandes a la corona de França.

El 1272, Robert es va casar amb Violant de Borgonya, filla d'Eudes de Borgonya, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre i de Matilde II de Borbó. Vuit anys més tard, el 1280 va acusar a Violant d'haver enverinat el seu fill Carles, nascut del seu primer matrimoni, i la va fer escanyar.^[1]

El 20 de gener de 1297, Guiu de Dampierre va trencar tots els vincles feudals amb el rei de França. El comte de Flandes tenia 71 anys, edat considerable per a l'època, i de facto Robert era el verdader dirigent. El maig de 1300, mentre que la resistència contra França semblava desesperada, Robert va ser capturat amb el seu pare i el seu germà Guillem de Crèvecoeur. Tots tres foren tancats al castell de Chinon.

Felip de Dampierre, un altre germà, va agafar llavors la regència de Flandes. Aquest va vèncer en principi a Felip el Bell a la batalla dels Esperons d'Or o de Courtrai, l'11 de juliol de 1302. Però el rei de França va prendre la seva revenja a la batalla de Mons-en-Pévèle el 18 d'agost de 1304.

El 20 d'agost, Felip el Vell va avançar cap a Lilla, passant per Seclin, que va experimentar depredacions a causa de la seva fidelitat al comte. El setge de Lilla va durar un mes, després del qual la ciutat va capitular. Flandes, a poc a poc, es va trobar altre cop control reial. Les negociacions portaren, el juny de 1305, al tractat d'Athis-sur-Orge. El tractat organitzava el transport de Flandes, és a dir la transferència de sobirania de Flandes való (de parla romança) i imposava un rescat aclaparador.

El juliol, Guiu de Dampierre va morir en captivitat. Prometent avenir-se al tractat d'Athis-sur-Orge, Robert que va renunciar a les castellanies estratègiques de Lilla, Douai i Orchies fou autoritzat a tornar al seu comtat. Tanmateix, l'abril de 1310, amb el suport dels seus súbdits i la seva família, va començar a resistir als francesos. Diplomàticament i militarment, va aconseguir a poc a poc prendre posició contra el rei de França.

Sospitant que el seu segon fill, Lluís de Nevers, procedent del seu segon matrimoni, sostenia al rei de França i volia atemptar contra la seva pròpia vida, Robert el va fer arrestar i tancar a la presó a Rupelmonde, així com un monjo al que va acusar de complicitat^[2] Torturat, el monjo no va reconèixer res i l'acusació va caure. Però, Robert va intentar desheretar Lluís en benefici de Robert de Cassel el germà següent. A Gant, els partidaris de Lluís amenaçaven de revoltar-se. Feliçment els magistrats de la ciutat proposaren la seva mediació. Lluís fou alliberat i es va refugiar amb Felip V de França, prometent no entrar a Flandes abans de la mort del seu pare.

El 1319 Robert III va intentar reprendre Lilla. Però la milícia de Gant, que sostenia a Lluís de Nevers, protegit del rei de França, es va negar a seguir-lo i travessar el riu Lys. Robert va abandonar la batalla i va anar a París per restaurar els vincles feudals amb el rei francès. Però fins i tot després d'això, va continuar fent obstacle a l'execució del tractat d'Athis-sur-Orge.

Robert va morir el 17 de setembre de 1322. Havent desitjat explícitament ser enterrat a terra flamenca, fou en principi inhumat a Ypres a la catedral de Saint-Martin. Més tard, quan a Lilla i Douai foren de nou unides al comtat de Flandes, el seu cos fou transferit al costat de la seva primera esposa i del seu pare a l'abadia de Flines (prop de Lilla).

El seu fill Lluís I de Nevers el va precedir en dos mesos a la tomba, i fou el seu net, Lluís I, comte de Nevers i de Rethel (com a Lluís II) qui el va succeir.

Agafat entre la revolta dels flamencs i la seva fidelitat al rei de França, Robert no va aconseguir maniobrar prou hàbilment. Com a bon senyor feudal, es definia com a vassall fidel, però assumia per a ell les obligacions financeres i les vexacions enfront dels flamencs. Durant els períodes de pau (1309- 1312 i després 1317, Robert, com els seus predecessors, va afavorir el comerç i va protegir els venedors.

Del seu primer matrimoni el 1266 amb Blanca d'Anjou (1250 † 1269), filla de Carles I d'Anjou, rei de Sicília, comte d'Anjou i de Maine, i de Beatriu I de Provença:

1. Carles, mort jove

Del seu segon matrimoni el 1272 amb Violant de Borgonya († 1280), comtessa de Nevers 1265-1280:

1. Lluís I (1272-1322), comte de Nevers i de Rethel, pare de Lluís I de Flandes.

1. Robert († 1331), senyor de Marle i de Cassel, casat (1323) amb Joana de Bretanya (1294-1364), filla d'Artur II, duc de Bretanya, i de Iolanda o Violant, comtessa de Montfort, de la que va tenir a:

1. • Joan, senyor de Cassel († 1332)
   • Iolanda (1331-1395), esposa d'Enric IV de Bar.

1. Joana († 1333) casada (1288) amb Enguerrand IV de Guînes, senyor de Coucy († 1311).

1. Iolanda († 1313) casada (1287) amb Gautier II d'Enghien († 1310).

1. Matilde, casada (1314) amb Mateu de Lorena († 1330), senyor de Florennes i de Pesche, sense posteritat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert III de Flandes

• Histoire des Français, Volume 9, Par Jean-Charles-Léonard Simonde Sismondi, Amédée Renée, 1826
• Abrégé chronologique de l'histoire de Flandre, Par André-Joseph Panckoucke, 1762