Rodrigo Fernández-Carvajal González

Rodrigo Fernández-Carvajal González

Biografia
Naixement	27 juny 1924 Gijón (província d'Astúries)
Mort	28 juny 1997 (73 anys) Madrid
Formació	Universitat Central de Madrid
Es coneix per	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Activitat
Ocupació	Jurista i politòleg
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis
(1970)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros

Rodrigo Fernández-Carvajal González (Gijón, 27 de juny de 1924 - Madrid, 28 de juny de 1997) fou un jurista asturià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Era nebot de l'especialista en dret civil Jerónimo González, fundador de la Revista Crítica de Derecho Iomobiliario. Va cursar el batxillerat a Gijón i estudià Dret a Oviedo (els dos primers cursos) i a la Universitat Central de Madrid (els tres cursos restants). Es va llicenciar també en la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques a Madrid i va completar estudis a les universitats de Roma (1949), Frankfurt (1955) i Oxford (1958).

Va elaborar la seva tesi doctoral sota la direcció de Francisco Javier Conde García sobre el tema El historicismo jurídico en España (1700-1850), actualment extraviada, subsistint el capítol dedicat a "La historiografía constitucional de Sempere y Guarinos".

En 1950 va guanyar les oposicions al Cos Tècnic de l'Administració Civil del Ministeri d'Educació i Ciència, i fou destinat d'antuvi a la Secció de Recursos i, a partir de 1952, a la Prefectura del Servei de Publicacions, on fou Redactor-Cap de la Revista de Educación i Secretari del Centro de Orientación Didáctica fins a 1956.

Fou ajudant de la Càtedra de "Història de les idees i de les formes polítiques", amb titularitat de Luis Díez del Corral, i ajudant de "Dret Polític" en la Càtedra de Francisco Javier Conde García, així com professor a l'Instituto de Estudios Políticos. A finals de 1957 va guanyar la càtedra de Dret Polític a la Universitat de Múrcia, en la que va estar actiu fins a la seva jubilació el 1989, i Professor Emèrit d'aquesta disciplina des del curs 1989-1990 fins a la seva defunció.

El 16 de maig de 1986 va ingressar en la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Múrcia amb el discurs d'ingrés "Sobre la idea del Derecho en Federico de Castro", i el 18 de gener de 1994 fou escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, amb el discurs d'ingrés sobre "Sabiduría y ciencias del hombre". En 1996 fou finalista en l'apartat d'humanitats dels Premis Príncep d'Astúries.

Es considera com a la seva obra més important El lugar de la Ciencia Política (1981), qualificada per Federico de Castro com una aportació fonamental a la ciència del Dret i a la teoria política. El llibre defensa el caràcter de la ciència política com a ciència dirigida a algú i per a alguna cosa, en contrast amb la ciència “pseudo pura” de la Ciència Política. Adverteix sobre el perill derivat de qualsevol visió parcial i sobre la necessitat d'una intensa formació històrica. Conclou que la doctrina política ha equivocat el seu camí amb la jubilació del factor teleològic, sent aconsellable tornar a un punt anterior a l'escissió kantiana entre l'ésser i l'haver de ser. La figura del científic de la política tan sols pot néixer avui d'una socràtica reintegració del “teòric polític” i de l'“educador polític”.

• Los diálogos perdidos, Madrid, 1952.
• La Constitución española, Editora Nacional, Madrid, 1969.
• La sociedad y el Estado, Doncel, 1970.
• El lugar de la ciencia política, Universidad de Murcia, 1981.
• Sobre la idea de Derecho en Federico de Castro, Civitas, Madrid, 1986.
• Retorno de la Universidad a su esencia, Universidad de Murcia, 1994.
• El pensamiento español en el siglo XIX, Murcia, 2003.

• El derecho de sucesión real en España y el Principado de Asturias, RCDI, n.º 176, 1943.
• La historiografía constitucional de Sempere Guarinos, (Cap. I de su Tesis Doctoral), Revista de Estudios Políticos, n.º 82, 1955.
• Las constantes de Donoso Cortés, Instituto de Estudios Políticos, Madrid, 1957.
• La representación pública en la actualidad, Murcia, 1965.
• Razones y límites de la democracia, Universidad de Murcia, 1965.
• Los precedentes del pensamiento español contemporáneo, Historia general de las literaturas hispánicas, VI, Barcelona, 1968.
• La potestad normativa de las Leyes fundamentales de España, Instituto de Estudios Políticos, Madrid, 1970.
• El Gobierno, entre el Jefe del Estado y las Cortes. Instituto de Estudios Políticos, Madrid, 1974.
• Las Leyes fundamentales como instrumento de pedagogía nacional, Madrid, 1974.
• Problemas generales del primer año de Derecho, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1978.
• En torno al “Discurso preliminar” de Argüelles y la nueva colección “Clásicos del constitucionalismo español”, Revista Española de Derecho Constitucional, mayo-agosto, 1982.
• Reflexiones y variaciones sobre textos de don Federico de Castro, Real Academia de Legislación y Jurisprudencia de Murcia, 1986.
• Orígenes religiosos del Estado moderno, Saber Leer, n.º 7, 1987.
• La virtud intelectual del “sentido histórico”, raíz común de la historia y de la sociología: identidad fundamental entre ambas ciencias, Universidad de Murcia, 1987-1988.
• El sentido de los estudios de Derecho, Universidad de Murcia, 1987-1988.
• El Estado y sus instituciones en las dos Españas durante la Guerra Civil, Anales de Historia Contemporánea, 1988-1989.
• Notas sobre el Derecho Constitucional como nuevo “Derecho Común”, Anuario de Derecho Constitucional y Parlamentario, n.º 1, Universidad de Murcia, 1989.
• Dos libros españoles sobre Montesquieu, Saber Leer, n.º 33, 1990.
• Ideologías políticas y arquetipos morales en nuestro tiempo, Homenaje a Juan Velarde Fuertes, Universidad Complutense, Madrid, 1992.
• Tomás de Aquino o la Universidad como forma de vida, Universidad de Murcia, 1993.
• Franco y su España, Torre de los Lujanes, 1/1993.
• Más allá de la izquierda, la derecha y el centro, Razón Española, n.º 65, 1994.
• Sabiduría y ciencias del hombre, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, 1995.
• Entrevista con Manuel Aragón Reyes, Anuario de Derecho Constitucional y Parlamentario, n.º 8, Universidad de Murcia, 1996.
• Pidal y la escuela histórica, Razón Española, n.º 110, 2001.

• Pàgina sobre Rodrigo Fernández-Carvajal a filosofia.org
• In memòriam Arxivat 2016-09-14 a Wayback Machine., per Juan Velarde Fuertes, de la RACMYP.
• Biografia Arxivat 2014-09-22 a Wayback Machine. a asturianos ilustres

Premis i fites
Precedit per: Jesús Florentino Fueyo Álvarez	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 33 1994-1997	Succeït per: Antonio María Rouco Varela