Roy Ellis

Plantilla:Infotaula personaRoy Ellis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Activitat
Camp de treballMúsica, cant, reggae, ska, trombó i trombone performance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómúsic, cantant, trombonista Modifica el valor a Wikidata

Lloc webroy-ellis.ch Modifica el valor a Wikidata

Roy Ellis (1946) és un cantant de ska i reggae jamaicà. És considerat un gran artista en directe sovint comparat amb James Brown i Barry White. Des de 1980 ha viscut a Suïssa, on va obtenir la nacionalitat el 1988.[1][2]

Biografia

[modifica]

Roy Ellis és fill de mare jamaicana i pare estatunidenc. A l'edat de 10 anys ja destacava com a cantant al Children Gospel Choir de la l'església baptista de Kingston.[3] En els seus dies d'escola va entaular una forta amistat amb Jimmy Cliff i Bob Marley estava dins del seu cercle d'amistats.

A la dècada del 1960, Ellis es va fer un lloc en el panorama internacional amb la seva poderosa veu, i va ser el cantant de Symarip. El grup va gravar un dels discos més venuts en la història del reggae titulat Skinhead Moonstomp (més de 7.000.000 de còpies venudes).[3]

El 1966 va ser descobert pel «Padrí de l'ska», Laurel Aitken, amb qui va escriure 2 cançons, «Jesse James rides again» i «Because I love you». El 1968 va arribar a les llistes d'èxit amb els temes «Train tour to rainbow city» i «All change on the Bakerloo Line», ambdós escrits per Eddie Grant, i «Mexiko moonlight» i «Moonstamp», escrites per Roy Ellis i Monty Neysmith. El 1970 va participar en el documental Regge gravat al Wembley Stadium interpretant el seu estil ska i reggae amb el seu particular toc gòspel.[1]

Roy Ellis va participar amb les seves composicions a «See you later», i «To father», a la pel·lícula A war december protagonitzada per l'actor Sidney Poitier. La dècada del 1990 va significar per a Roy Ellis la consolidació dins de la música a Suïssa essent habituals les seves aparicions a la televisió i la col·laboració amb artistes internacionals com Celine Dion, Tina Turner o Phil Collins.[3] Després de dues dècades d'èxits amb la seva carrera de gòspel i soul a Suïssa, Ellis va tornar a l'escena reggae amb The Skinheads Dem A Come.[4]

Discografia

[modifica]

Amb Symarip

[modifica]
  • 1969: The Pyramids
  • 1969: Skinhead Moonstomp

En soliatari

[modifica]
  • 1993: Different Faces
  • 1994: It Is No Secret
  • 1996: Good News
  • 1993: You Got To Move
  • 2008: The Skinheads Dem A Come
  • 2024: Roy Ellis And Friends

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Reggae.es » Roy Ellis y Transilvanians. Barcelona» (en castellà). [Consulta: 5 setembre 2024].
  2. «Roy Ellis» (en castellà). Levante, 06-07-2024. [Consulta: 5 setembre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Sánchez, Miguel Ángel. «Pasión por el ska» (en castellà). Mondo Sonoro, 28-06-2011. [Consulta: 5 setembre 2024].
  4. «ROY ELLIS, el imbatible. – Ovejas Negrax» (en castellà), 18-04-2023. [Consulta: 5 setembre 2024].