Gitanos

Infotaula grup humàGitanos
Bandera gitana
lang=
Gitanos a Istanbul Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i grups itinerants a Europa Modifica el valor a Wikidata
Població total8 a 10 milions
LlenguaRomaní, llengües de les regions on s'han establert
ReligióCristianisme, Islamisme
Epònimarameus Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsdoms, domba, lyuli, europeus i indoaris
Regions amb poblacions significatives
(per ordre quantitatiu)
 Estats Units1.000.000 estimats amb ancestres romanís[n 1][1][2]
 Brasil800.000 (0.4%)[3]
 Espanya750.000–1.500.000 (1.9–3.7%)[4][5][6][7][8]
 Romania569.500–1.850.000 (3.4–8.32%)[9][10]
 Turquia500.000–2.750.000 (3.8%)[5][11][12][13]
 França500.000–1.200.000[14][15]
 Bulgària325.343[n 2]–750.000 (4.9–10.3%)[16][17]
 Hongria309.632[n 3]–870.000 (3.21–8.8%)[18][19]
 Argentina300.000[n 4][20]
 República Txeca250.000[21][22]
 Regne Unit225.000 (0.4%)[23][5][24]
 Rússia205.007[n 5]–825.000 (0.6%)[5]
 Sèrbia147.604[n 6]–600.000 (2.1–8.2%)[25][26][5]
 Itàlia120.000–180.000 (0.3%)[27][5]
 Grècia111.000–300.000 (2.7%)[28][29]
 Alemanya105.000 (0.1%)[5][30]
 Eslovàquia105.738[n 7]–490.000 (2.1–9.0%)[31][32][33]
 Iran2.000–110.000[34][35]
 Macedònia53.879[n 8]–197.000 (9.6%)[5][36]
 Suècia50.000–100.000[5][37]
 Ucraïna47.587[n 9]–260.000 (0.6%)[5][38]
 Portugal40.000–52.000 (0.5%)[5]
 Àustria40.000–50.000 (0.6%)[39]
 Kosovo36.000[n 10] (2%)[5][40]
 Països Baixos32.000–40.000 (0.2%)[5]
 Polònia17.049[n 5]–32.500 (0.1%)[5][41]
 Croàcia16.975[n 5]–35.000 (0.8%)[5][42]
 Mèxic15.850[43]
 Xile15.000–20.000[44]
 Moldàvia12.778[n 5]–107.100 (3.0%)[5][45]

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina. Es creu que la major part prové de les regions índies de Panjab[46] i el Rajasthan. Van emigrar cap a Europa i el nord d'Àfrica per l'Iran, al voltant de l'any 1050.[47] A l'estat espanyol es fa servir sovint el terme calé per a referir-se a la persona i caló per a referir-se a la llengua pròpia d'aquesta ètnia.

Com que el nom de gitano pot tenir connotacions pejoratives, hi ha la proposta recent de dir-ne romaní o simplement rom (en romaní: home o marit). R-rom tant per al poble com per a l'idioma, si bé no hi ha encara acord sobre l'existència o no del doble fonema "r-r" a les llengües gitanes centreeuropees.

Etimologia

[modifica]
Noia romaní a Gujarat, Índia, el 2017

La paraula «gitano» procedeix del llatí vulgar aegyptano,[48][49] perquè al segle xv es pensava que els gitanos venien d'Egipte o de l'Egipte Menor, una regió de l'Àsia Menor, hui entre el Peloponès i Turquia. Quan van arribar a Europa, molts grups de gitanos es presentaven a si mateixos com a "nobles egipcians". Més tard, el mot va evolucionar en castellà a l'actual "gitano", del qual n'hi ha mostres documentals a partir de finals del segle xvi.[50] Abans, però, els gitanos eren majoritàriament coneguts com a «bohemis» o «bomians» tant a la Corona d'Aragó com a la de Castella i només en algunes publicacions esporàdiques apareixen referenciats com a «egipcians» (egipcianos en castellà), com ara per exemple en la pragmàtica dels Reis Catòlics promulgada a Medina del Campo el 1499 (i recollida en peticions de Corts de 1525, 1528 i 1534):

« [..]als egipcians que caminen vagant pels nostres regnes i senyorius amb les seves dones i fills, que del dia que aquesta llei sigui notificada i pregonada d'aquesta nostra cort, i en les viles, llocs i ciutats que són cap de partits fins a setanta dies següents[..] »

El mot gitano va passar al francès (gitan), al turc (Kipti) i, referint-se al poble dels faraons, a l'hongarès (fáraók népe). La paraula caló pareix procedir de l'indostànic kâlâ, que vol dir "negre".[51]

Etnònims

[modifica]

Atès que se'n poden trobar en molts països de tot el món, hi ha una gran varietat d'etnònims. Els principals són els següents:

  • Zíngars: Terme derivat probablement del grec Ατσίνγανος (literalment, intocable), nom atribuït a una secta maniquea procedent de Frígia. Encara que hi ha lingüistes que la consideren una falsa etimologia, una altra etimologia fa derivar la paraula Cangar o Zingar d'un poble que vivia antigament a la vora del riu Indus. D'aquest terme, provenen els derivats en alemany (Zigeuner), en hongarès (cigány), en italià (zingaro), en turc (cingene) i en portuguès (cigano). En francès, s'usa amb doble ortografia (tzigane o tsigane). Els romanís prefereixen la forma sense z, perquè aquesta lletra els recorda el tatuatge emprat pels nazis als camps de concentració per a identificar-los. Malgrat això, la forma amb z és la que recomana l'Acadèmia Francesa.
  • Bohemis (o Bohemians): Terme utilitzat en català,[52] en francès (bohémiens) i en occità (bomians, boemians o boèmis) per haver entrat els gitanos europeus en el segle xv mitjançant un salconduit del rei de Bohèmia.
  • Lulis (lülis) va ser un dels nom donats a Pèrsia als gitanos. També foren anomenats lüris i löris i han estat de vegades confosos amb els luris (de Luristan), que són de pell més clara i sense cap influència índia al seu llenguatge. El nombre de gitanos a l'Iran no es coneix. Segons la tradició el seu origen són 4.000 músics enviats al rei sassànida Bahram Gor pel rei indi Shangal. Són citats sovint per poetes i historiadors perses i es diu que la seva pell és fosca (sovint s'assimilen a negres). El nom de lulis derivaria de la ciutat d'Alor o Aror (de l'àrab al-Rur) al Sind que hauria derivat en Alori > Luri > Luli, i que podrien ser músics com assegura la tradició però als que s'hauria donat el nom de la ciutat principal índia coneguda pels perses en aquell temps.
  • Altres noms dels gitanos a Pèrsia foren kirishmals (al Khorasan), jugis (a Astarabad), gaodaris (Mazanderan), karachis (Azerbaidjan), i kaolis o kabulis (Fars). Modernament tenen un terme general a tot l'Iran, kawlis o kavlis, però localment es conserven els noms antics i altres: alvats, ghurbates, gilanis, haramis, kulilanis, lavands, tushmals, yuts, zanganes.[53]

Grups i subgrups

[modifica]

Els mateixos romanins s'agrupen[54] en funció de diferències territorials, dialectals i culturals. Les quatre grans famílies gitanes són:

  1. Kalderash: propis dels Balcans, i que van nodrir els grups d'emigrants a Amèrica del Nord i Sud-amèrica.
  2. Calé o gitanos, estesos al nord d'Àfrica, la península Ibèrica i el sud de França.
  3. Manuches (Manuix) o sintis, que es desplacen per les fronteres francoalemanyes, i especialment per Alsàcia.
  4. Romanichels, a Anglaterra i als Estats Units.

Cada una d'aquestes famílies pot subdividir-se en dos o més subgrups en virtut de la seva ocupació o el territori d'origen. Així, trobem els termes següents: machvaya (machwaya), lovari, churari, sinti, rudari, boyash, ludar, luri, xoraxai, ungaritza, bashaldé, ursari i romungro.

Història

[modifica]
Article principal: Història dels gitanos

Encara és difícil, per a l'antropologia, la història i la sociologia, explicar els orígens, l'evolució i les seves estratègies de supervivència, en les societats on sempre són minoritaris. S'accepta, generalment, que els primers gitanos foren portats a Pèrsia des de l'Índia pel rei sassànida Bahram V (420-438). Firdawsi i Hamza al-Isfahani els deien Luli o Zott. A Síria, els van dir Nawar i, a Síria-Palestina, Pèrsia, Egipte i altres llocs els van dir Ghurbat o Kurbat. A Egipte, se'ls diu Ghadjar, però ells mateixos es fan dir Baramika (descendents dels barmàquides). Molts dels zott foren instal·lats en zones d'aiguamolls, especialment al Baix Iraq i després a Cilícia.

Migracions històriques dels gitanos

L'opinió més estesa afirma, a partir d'anàlisis genètiques i lingüístiques i a la vista dels documents conservats, que procedeixen del Panjab o Gujarat, d'una zona entre l'Índia i el Pakistan. Es desconeix si abans havien vingut d'un altre lloc encara més remot. També es desconeixen les causes exactes de la seva migració cap a l'oest, que va ser entorn del segle x. Després d'una estada a Pèrsia, van anar cap a l'Àsia Menor, on es van establir durant el segle xiv. La inestabilitat política va provocar el primer èxode fidelment documentat cap a l'oest: una branca del poble gitano va anar a l'Europa central i una altra va anar-se'n al nord d'Àfrica. L'entrada dels gitanos a Europa es documenta a partir dels primers anys del segle xv. A finals d'aquest segle, la ruta del sud i la del nord ja s'haurien unit en algun punt del sud d'Europa.

Les relacions entre la població local i els gitanos van ser, en general, bones durant el segle xv, però es van fer malbé progressivament, de manera que, al segle xvi, pràcticament tots els estats n'havien fet ordres d'expulsió, repressió o assimilació. Són tantes les lleis i pragmàtiques arreu del món que és impossible enumerar-les. Aquesta situació de persecució, unida al seu escàs interès per l'agricultura o per les professions liberals, va accentuar el caràcter itinerant dels gitanos.

El caràcter típic "nòmada" i "de resistència" dels gitanos, ja que diverses lleis els "obliguen" a deixar els seus treballs, com poguessin ser la cavalleria o els objectes que tots els regnats sol·licitaven per a la guerra (calders, arreus, munició, cavalleria, etc., entre d'altres), i que per llei els deixaven (obligaven) treballar en l'agricultura, els deixava sense cap possibilitat de treballar en la diversitat d'oficis del país. També cal destacar que totes les característiques nòmades i les característiques sedentàries en tot el món estan abocades a enfrontar-se, segons el que diu el Moviment contra la Intolerància. Durant els segles següents, i especialment durant el segle xix, hi va haver una segona migració massiva de gitanos cap a Europa i també a Amèrica, aprofitant les rutes europees cap al nou continent.

Els gitanos es van veure severament perseguits, i fins i tot exterminats durant el segle xx. La inestabilitat política i econòmica de l'est d'Europa va provocar, especialment a la fi del segle, una nova mobilització en massa de la comunitat gitana, que encara continua, aquesta vegada en direcció a l'Europa central i occidental. Tot i així, en ple segle xxi hi ha països, com a Espanya, on s'han aconseguit avanços importants gràcies al reconeixement d'aquest col·lectiu pel Congrés dels Diputats.[55]

La persecució ètnica

[modifica]
Manifestació antigitana a Sofia el 2011

La història de persecució dels gitanos, especialment a Europa, és quasi tan antiga com la de la seva presència. L'acollida inicial durant el segle xv va ser relativament bona si la comparem amb la seva situació els segles posteriors. Els gitanos van ser rebuts amb curiositat i, fins i tot, amb respecte, i alguns prínceps i senyors oferien escorta a les seves comitives, que es presentaven com a pelegrins cristians. Tanmateix, el desacord amb les comunitats receptores era quasi total al començament del segle xvi, quan ja havien estat expulsats o perseguits en quasi tot Europa.

La imatge social negativa dels gitanos es pot veure en molts idiomes. En anglès la paraula gyp (de gypsie, "gitano") significa estafa o engany, i una etimologia popular alemanya fa creure que Zigeuner ("gitano") procedeix de Ziehende Gauner ("lladre itinerant"). El mateix passa en l'hongarès, on la creença popular relaciona cigány amb la paraula szegény ("pobre"). Fins i tot, en l'actual diccionari de la RAE, s'arreplega la següent accepció col·loquial per a gitano: "Qui estafa o obra amb engany".

El nombre de lleis, pragmàtiques, decrets, reglaments i mesures d'excepció específiques contra els gitanos a tot arreu és tan alt que seria impossible enumerar-les. Només a Espanya es van promulgar, des de l'any 1499, més de 280 pragmàtiques contra el poble gitano.[56] El mateix va passar als altres estats. Per exemple, el 1998, es va derogar l'última llei que a l'estat de Nova Jersey (Estats Units) "preveia vigilància especial sobre la població gitana".[56]

Cal dir que les mesures per a homogeneïtzar-los i assimilar-los fracassen contínuament. No sols no desapareixen ni s'"assimilen", sinó que s'han escampat constantment i, a més, han mantingut els trets propis amb una certa fidelitat, un fenomen que alguns estudiosos han denominat "resistència ètnica".

Causes

[modifica]

Per a entendre una causa fonamental i decisiva de la persecució o marginació dels gitanos i de les altres minories ètniques, cal mirar els processos de centralització estatal a Europa a partir del segle xvi, fonamentats en una homogeneïtzació cultural, lingüística i religiosa. Els primers decrets d'expulsió i assimilació a Espanya van coincidir amb els de l'expulsió dels jueus el 1492 i els de persecució o conversió dels musulmans espanyols.

L'historiador Raul Hilberg recorda que la destrucció dels jueus europeus és el centre de la modernitat europea i de la civilització occidental.[57] Teresa San Román[58] explica la persecució contra els gitanos des d'aquesta mateixa perspectiva: la construcció dels estats centralistes, primer, i de les identitats nacionals, després.

Estereotips i assetjament a Espanya

[modifica]
Una gitana a Madrid el 1902

A l'estat espanyol, tots els aspectes negatius associats històricament al poble gitano han estat arreplegats i fomentats en molts mitjans.

La literatura ha contribuït a arreplegar i engrandir el mite de la personalitat gitana. Cervantes escriu en la seva novel·la La gitanilla:

« Sembla que els gitanos i gitanes només van nàixer per a ser lladres: naixen de pares lladres, es crien amb lladres, estudien per a lladres i, finalment, ixen de ser lladres corrents, i les ganes del furtar i el furtar són en ells com a accidents inseparables, que no es lleven sinó amb la mort »

Algunes administracions estatals o locals també n'han dit:

« El gitano, que amb naturalitat mostra un absolut passotisme davant de la llei escrita, que incideix en una situació de clandestinitat i il·legalitat, alhora que comporta un grau de delinqüència quasi permanent, per la incitació al robatori i al furt... No és menys cert que, en alguns casos de tímids intents d'integració, els membres de la comunitat gitana, quasi sempre ho van fer d'una forma diferent d'allò que s'ha exigit pels principis més elementals d'aquesta ètica social.[59] »

Fins i tot la criminologia, una disciplina en principi exempta de valors, en repeteix els mateixos tòpics. Cesare Lombroso, pare del positivisme criminològic, deia que els gitanos són "la imatge viva d'una raça sencera de delinqüents que reprodueixen totes les passions i vicis". I un document de l'administració penitenciària espanyola de l'any 1951 deia:

« Jo parlo ací del gitano errant i lladre, enemic de la propietat; d'aqueix gitano que es creu amb el dret de robar. L'altre gitano, el gitano emancipat, el gitano elevat a la jerarquia de ciutadà per haver entrat dins de la llei, aquest gitano ja no és gitano, ha perdut la seva gitanalla.[60] »

D'acord amb tot açò, s'han aprovat lleis dissenyades per reforçar el tòpic més que per a una fi o una solució als propis problemes de marginalitat i pobresa. Per exemple 'anomenada Ley de vagos i maleantes fou una llei franquista que permetia la detenció discrecional, que s'aplicava a qualsevol que no complís els estàndards del règim, i que afectà de forma molt particular als gitanos, que patien presumpció de culpabilitat en els delictes. Altrament, fins al 1978, el reglament de la Guàrdia Civil tenia els articles següents:

  • Article 4. Es vigilarà escrupolosament els gitanos, especialment tots els documents que tinguin; es confrontaran els seus senyals particulars, s'observaran els seus vestits, s'esbrinarà la seva forma de vida i tot allò que condueixi a fer-se una idea exacta dels seus moviments i ocupacions, indagant el lloc i el motiu del seu viatge.
  • Article 5. Com que aquesta classe de gent no té generalment residència fixa, es trasllada amb molta freqüència d'un lloc a un altre, on no són coneguts. Convé prendre totes les mesures necessàries per a impedir que cometen robatoris de cavalleria o d'una altra espècie.
  • Article 6. Està manat que els gitanos i ramblers porten, a més de la seva cèdula personal, la patent d'hisenda que els autoritzi per fer de tractants de cavalleries. Per a cada una d'aquestes, portaran una guia amb la classe, procedència, edat, ferro i senyals, la qual s'entregarà al comprador (...) Els que no vagin proveïts d'aquests documents o els que, del seu examen o comprovació, resulti que no estan en regla, seran detinguts per la Guàrdia Civil i posats a disposició de l'autoritat competent com a infractors de la llei.
Gitanos a Sevilla el 1927

Com mostren alguns estudis, la criminalització o encasellament (conegut en criminologia com a targeting) ha sigut, en tots els estats, el primer pas per a desacreditar la comunitat gitana a fi de legitimar-ne la marginació i la persecució:

« [La pobresa i l'exclusió] incideixen en la representació social que tendeix a associar el gitano amb els pitjors trets de la marginalitat (drogues, delinqüència), perjudicant molts d'ells i les famílies que, encara que tenen precarietat social, mai no han fet cap acte delictiu.[61] »

Estudis recents han desvelat aquest procés de criminalització i han denunciat «allò més habitual que resulta aquest fenomen en tots els països, que porta a la gent a dir-hi l'estereotip "per alguna cosa serà", és a dir, que segurament tindrà alguna base real". Tanmateix, aquestes mateixes persones mai no dirien que l'antisemitisme, que prenia formes molt semblants, és el resultat de les mateixes actituds dels jueus».[62]

Es denuncia així que la criminalitat atribuïda als gitanos no real sinó una forma de perpetuar el racisme: «l'existència de prejudicis arrelats i d'una profunda discriminació cap a la comunitat gitana en la nostra societat… (i) …la negació de la importància i gravetat d'aquests prejudicis, encara més quan es tracta de reconèixer els propis».[63]

Mesures de control

[modifica]

Les formes de repressió de les autoritats i de la societat han estat molt variades, des de la simple marginació i criminalització fins a la mort, passant per la sedentarització forçosa, la deportació i el desterrament, el càstig corporal i la mutilació, l'esclavitud, els treballs forçats a les galeres, la presó o reclusió en barris: ghettos. Per a cada modalitat de persecució, les comunitats gitanes de tot el món han generat i continuen generant mecanismes i estratègies específiques de supervivència, d'ocultament, d'adaptació o fugida.

Deportació de gitanos a Alemanya durant el nazisme (1940)
  • Expulsió. Pràcticament tots els estats europeus van promulgar-hi, sense èxit, decrets d'expulsió.
  • Esclavització. Els gitanos van ser esclavitzats a Romania i Hongria. L'abolició de l'esclavitud gitana va tindre lloc a la segona meitat del segle xix.
  • Assimilació. La legislació antigitana espanyola, per exemple, ha estat -per èpoques- assimilacionista. Carles III, el 1783, nacionalitza els gitanos mitjançant una pragmàtica que els declara ciutadans espanyols i, per tant, el deure i dret dels xiquets a l'escolarització als 4 anys, lliures de fixar la seva residència, o de treballar en qualsevol activitat, penalitzant-se els gremis que impedeixin l'entrada o s'oposin a la residència dels gitanos. Tot això a canvi que els gitanos abandonessin la seva realitat ètnica, com la forma de vestir, no usar el caló, assentar-se i abandonar la vida errant. En aquesta mateixa pragmàtica, s'il·legalitzarà la paraula gitano.
  • Reclusió. Un dels més negres i oblidats episodis de la història dels gitanos espanyols va ser "La Gran Batuda" o Presó General dels gitanos, de 1749.[64] Durant el regnat de Ferran VI, i mitjançant un pla secret del Marqués de la Ensenada, es va decidir "agafar tots els gitanos veïns i vagants d'aquests regnes, sense excepció de sexe, estat ni edat, sense reservar cap refugi a què s'hagen acollit". Van ser detinguts quasi tots els gitanos espanyols, uns 9.000 (altres 3.000 ja estaven a la presó), els hòmens enviats als arsenals de la marina i les dones i els xiquets empresonats. Només serien indultats 14 anys després pel rei Carles III, i alguns no seran alliberats definitivament fins al 1783.
  • Extermini. Durant la Segona Guerra Mundial, com unes altres ètnies o minories, van ser objectes de persecució i discriminació. En van morir milers als camps d'extermini. El nombre de romanins europeus assassinats és encara desconegut. Aquest fet es coneix com a porrajmós. Pel que fa a l'Espanya franquista aliada de l'Eix, tot i que no consta documentació i es desconeix si era un fet accidental o biopolítica planificada, hi ha testimoni de vagons de gitanos espanyols amb destinació els camps de concentració nazis.[65]

Cultura

[modifica]
Acordionista gitano a l'aplec de les Santes Maries de la Mar el 2000

Els gitanos han tingut, des de sempre, un estil de vida parcialment nòmada que els ha influït notablement, i des del començament han destacat per una important aportació característica a l'art i a la cultura popular, especialment la música. Segueixen zelosament els seus costums, però també s'han adaptat i evolucionat als països on s'han establert, especialment a Andalusia, on els gitanos es van fer seus el cant i el ball flamencs, enriquint-los i aportant infinitat de cantaors o bailaors o guitarristes a la cultura andalusa i espanyola.

Una mostra de la seva identitat és la paraula paio, amb la qual designen els que no són gitanos. Alguns gitanos fan servir aquest apel·latiu amb connotacions pejoratives. Segons el periodista i comunicòleg Sergi Rodríguez, el nom ve de pagès, perquè els pagesos catalans van ser els primers no gitanos que el poble gitano va trobar quan va arribar. Segons l'acadèmia espanyola, ve de Pelayo.

Segons Juan de Dios Ramírez Heredia, un altre terme estès entre els gitanos per a denominar els no gitanos és gadyè. La seua forma escrita centreeuropea és gaže o gadjè. D'aquest terme, deriva gachó, paraula molt utilitzada en castellà a Espanya per a referir-se a un individu qualsevol (equivalent a "bandarra"), i gachí (per a referir-se a una dona). Gadyè és el substantiu masculí plural, gadyò és masculí singular i gadyì és femení singular.[66] A Espanya, els gitanos també poden referir-se als no gitanos com busnó i lacró.

L'any 2011, el llibre Gitanidad proposava una innovadora visió de la qüestió: ser gitano està més vinculat a formes de pensar, de comportar-se i d'expressar-se pròpies de l'Índia que no al manteniment de determinats costums, estructures i rols de poder, com tradicionalment ha sostingut l'antropologia social. Aquesta teoria convertiria els gitanos en una porció de l'Orient al bell mig de l'Occident, tot i la lògica adaptació al context espaitemps.[67]

També cal destacar el Moviment contra la Intolerància, amb el seu president Esteban Ibarra, que diu:

« (castellà) En efecto, un análisis sociológico y antropológico minucioso permite definir al grupo gitano como un colectivo culturalmente diferenciado (...). Este sistema cultural incorpora como principales elementos una estructura social interna (que incluye determinados mecanismos de organización, participación y representación), un sistema de valores (de "raíz oriental", inspirado en la lógica simbólica y en una concepción peculiar de los fenómenos naturales y que se desarrolla mediante un rico panorama de costumbres, rituales y tradiciones), y el idioma gitano (de raíz milenaria, derivado del sánscrito).[68] »

I també hi cal recalcar Sandor Abraham que, amb el seu estudi d'aquesta "raiz oriental"', desgrana els seus costums, els seus rituals i tradicions, i hi descobreix la Llei romaní.[69][70][71]

Llengua romaní

[modifica]
Article principal: Romaní (llengua)

La llengua pròpia dels gitanos és el romaní, una llengua d'origen indoari, derivada del sànscrit.

Un estudi de l'any 1859, publicat per la revista Nature,[72] suggereix que el romaní estava relacionat amb el singalès, que encara es parla avui dia a Sri Lanka.

El nomadisme

[modifica]
Gitanos en trànsit a Moldàvia (Auguste Raffet, 1837)

Una de les causes que es relacionen amb l'exclusió i inadaptació dels gitanos és la seva tendència a la itinerància, però els moderns estudis gitanològics l'han desmitificada. La professora Teresa San Román[73] n'ha estudiat les lleis i ha comprovat que, des del començament, hi va haver una contradicció: "la tendència a l'assimilació durant el segle xvii i la primera meitat del xviii és creixent, però es limitaven els llocs on poder establir-se, es restringeixen els oficis…". Els legalment veïns eren expulsats un cop i un altre, i la sedentarització forçosa seguida d'expulsió passarà en tots els estats i en totes les èpoques.

La sociòloga María Helena Sánchez[74] recorda que els càstigs cap a la comunitat gitana queien tradicionalment sobre les poblacions sedentaritzades. Alhora, la discriminació en nombrosos oficis comporta l'exercici de professions itinerants i estacionals.

Educació

[modifica]

El projecte WORKALÓ Project. The creation of new occupational patterns for cultural minorities: the Gypsy Case, recerca finançada pel 5è Programa Marc de Recerca de la Comissió Europea, ha identificat actuacions educatives que estan promovent l'accés del poble gitano a l'educació obligatòria i a l'educació superior.[75][76]

Població

[modifica]
Població estimada a Europa

Són una comunitat molt diversificada, a nivell internacional, sense territori propi definit, i sense institucions polítiques o socials pròpies fins a l'últim segle. Idealment, es coneix el país gitano com Romanestan, concepte semblant en certa manera al d'uns altres pobles sense país, com el poble jueu abans de la creació d'Israel.

La llengua romaní tampoc no té l'homogeneïtat que permeti parlar d'un únic idioma transnacional gitano, perquè les comunitats romanins acostumen a adoptar o adaptar la llengua dominant del territori on són. Els romanins de tot el món tenen diferents característiques antropomètriques, culturals i socials que dificulten la seua categorització sota una sola família ètnica.

Se suposa que, en tot el món, en viuen entre 10 i 12 milions, repartits per quatre continents. Són una gran minoria ètnica a la Unió Europea, i es preveu un augment de la seva importància percentual tant per futures ampliacions anunciades de països europeus de l'est (on hi ha la població de romanins més gran del continent), com per la seva estructura familiar (amb altes taxes de natalitat).

Internacional

[modifica]
Vegeu també: Gitanos de Romania
Campament de bohémiens a la Camarga a començaments del segle xx

La població mundial de romanins i la seua localització geogràfica es desconeix amb exactitud. La xifra més acceptada[77] podria voltar els 12 milions de persones, dels quals 10 són a Europa. Algunes fonts (molt escasses) donen un total de 40 milions,[78] perquè hi afegeixen la suposada població gitana de l'Índia.

Hi ha diverses causes que expliquen la falta de dades sobre la quantitat exacta de gitanos. Alguns estats no tenen cap cens fiable d'aquesta comunitat. Això es deu a la desconfiança dels gitanos cap a les institucions governamentals, a la seua mobilitat territorial, al recompte deficient i problemàtic,[79] a la simple desídia de l'administració (per exemple, l'any 2003, encara no existia cap cens fiable de gitanos de La Rioja),[80] o a les condicions socioeconòmiques de cada estat, que té dificultats també per a empadronar la població no gitana.

És revelador que l'últim cens oficial complet de gitanos fet a l'estat espanyol continuï sent de final del segle xviii, de l'any 1783.[81] Pel que fa a França, el novembre del 2014 es va presentar una tesi doctoral escrita per Eugeni Casanova que demostrava que arreu de l'estat hi ha dotzenes de milers de gitanos catalanoparlants dels quals aquest autor en va localitzar unes 160 comunitats. Van començar a emigrar des de Catalunya a final del segle xviii i van mantenir aquest procés durant tot el XIX i fins a la guerra civil espanyola. La majoria parlen una barreja del dialecte central i el del Rosselló, però també n'hi ha que parlen lleidatà amb aportacions aragoneses.[82]

L'estat amb el nombre més gran de gitanos del món és Turquia, on en viurien entre 2 i 5 milions. El juliol del 2006, l'estat amb el nombre més gran de gitanos de l'actual Unió Europea és Espanya, on en viuen uns 600.000. A l'antiga Unió Soviètica, els gitanos declarats el 1926 eren 61.294, però se sap que n'eren molts més. Després de la II Guerra Mundial (quan molts van ser exterminats) no es van fer estadístiques.

Als Països Catalans

[modifica]
Vegeu també: Gitanos catalans de França

Tradicionalment, s'han agrupat importants comunitats de gitanos als Països Catalans. Catalunya i el País Valencià concentren la població de gitanos més gran, amb 80.000 i 50.000 respectivament. D'altra banda, es calcula que, a les Illes Balears i Pitiüses, hi ha prop de 6.500 gitanos. A la Catalunya del Nord arribarien per sota dels 10.000.

Dades estadístiques als Països Catalans
Territori Població
Catalunya 80.000
País Valencià 50.000
Illes Balears i Pitiüses 6.500 (?)
Total[83] 136.500

La difícil inclusió social del poble gitano roman un problema endèmic. Tanmateix, l'esforç de l'Església catòlica des de 1956 va donar peu a la creació, l'any 1965, del Secretariat Gitano de Barcelona, primera entitat dels Països Catalans dedicada específicament al poble gitano. La seva metodologia (implicació dels mateixos gitanos, independència davant les administracions i foment del voluntariat) ben aviat va ésser adoptada i van aparèixer entitats semblants a més ciutats. Avui dia, fruit de gairebé 50 anys de feina, hi ha el Centre García-Díe de Cultura Gitana, amb seu a Barcelona.

Concert de Sabor de Gràcia a Barcelona el 2018

Després de la mort del dictador Franco, sota el mandat del qual van ser perseguits i assetjats, els successius governs democràtics han anat adoptant diverses mesures integradores amb més o menys succés, especialment a les àrees de serveis socials i de benestar, temptant especialment de fomentar la seva integració i superar els problemes derivats de la pobresa i discriminació. Des del 1983, per exemple, es va engegar un programa especial per a promoure el dret a l'ensenyament, que incloïa les comunitats gitanes.

Alguns s'han organitzat a la Unió Romaní, una federació d'associacions dedicada a la defensa de la comunitat gitana, que vol el reconeixement de la cultura i el desenvolupament social del poble gitano.

El caló català, com també els altres dialectes gitanos de la península Ibèrica, es troba en clar retrocés: la llengua materna dels gitanos catalans és el català; el caló ha passat a ser una llengua emprada només en certes situacions, sobretot com a instrument de defensa. Les noves generacions la utilitzen cada vegada menys. Reduït el caló a un ús molt limitat, allò que dona identitat lingüística als gitanos catalans és ara la forma de parlar català (català 'agitanat'). Aquest fenomen ha assolit una enorme importància a la Catalunya del Nord, com ha demostrat brillantment Jean-Paul Escudero: mentre que el català viu una situació de diglòssia davant del francès, els gitanos rossellonesos el consideren un tret fonamental de la seva identitat i fins i tot anomenen parlar gitano el fet de parlar català.[84]

A Catalunya han deixat petja en alguns topònims com la Font dels Gitanos a Sabadell (Llista de fonts i mines de Sabadell) i el carrer dels Gitanos a Navarcles.

Gitano també és el sobrenom o malnom col·lectiu que es dona als habitants d'algunes poblacions, com Durro, Santa Maria de Meià, Caldes de Montbui, Sabadell i Rafelcofer.

Representacions en l'art

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 5.400 s. cens del 2000.
  2. ↑ Es tracta d'una xifra del cens. 736.981 enquestats (10% de la població) no van declarar cap etnicitat. No hi havia cap opció de declarar etinicitats múltiples. En un report Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine. els autors del cens n'identifiquen els resultats ètnics com a "gross manipulation".
  3. ↑ Es tracta d'una xifra del cens. Hi havia opció de declarar etnicitats múltiples, per tant, aquesta xifra inclou romanís de diverses procedències.
  4. ↑ Estimació aproximada
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Es tracta d'una xifra del cens.
  6. ↑ Es tracta d'una xifra del cens. 368.136 enquestats (5.1% de la població) no van declarar cap etnicitat. No hi havia cap opció de declarar etinicitats múltiples.
  7. ↑ Es tracta d'una xifra del cens. 408.777 enquestats (7.5% de la població) no van declarar cap etnicitat. No hi havia cap opció de declarar etinicitats múltiples.
  8. ↑ Es tracta d'una xifra del cens. Menys d'un 1% dels enquestats no van declarar cap etnicitat. No hi havia cap opció de declarar etinicitats múltiples.
  9. ↑ Es tracta d'una xifra del cens. Mens d'un 1% dels enquestats no van declarar cap etnicitat.
  10. ↑ Es tracta d'una xifra del cens que inclou romanís, ashkali i egipcians balcànics.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Smith, J. (2008). The marginalization of shadow minorities (Roma) and its impact on opportunities (Doctoral dissertation, Purdue University).
  2. ↑ Kayla Webley «Hounded in Europe, Roma in the U.S. Keep a Low Profile». Time, 13-10-2010 [Consulta: 3 octubre 2015]. «Today, estimates put the number of Roma in the U.S. at about one million.»
  3. ↑ «Falta de políticas públicas para ciganos é desafio para o governo» (en portuguès). R7, 2011. Arxivat de l'original el 11/1/2012. [Consulta: 22 gener 2012]. «The Special Secretariat for the Promotion of Racial Equality estimates the number of "ciganos" (Romanis) in Brazil at 800.000 (2011). The 2010 IBGE Brazilian National Census encountered Romani camps in 291 of Brazil's 5.565 municipalities.»
  4. ↑ «Roma integration in Spain» (en anglès). European Commission. [Consulta: 18 abril 2022].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 «Roma and Travellers Team. Tools and Texts of Reference. Estimates on Roma population in European countries (excel spreadsheet)». rm.coe.int Council of Europe Roma and Travellers Division.
  6. ↑ «Estimated by the Society for Threatened Peoples». Society for Threatened Peoples, 17-05-2007.
  7. ↑ «The Situation of Roma in Spain». Open Society Institute, 2002. Arxivat de l'original el 1/12/2007. [Consulta: 15 setembre 2010]. «The Spanish government estimates the number of Gitanosto be a maximum of 650.000.»
  8. ↑ «Diagnóstico social de la comunidad gitana en España : Un análisis contrastado de la Encuesta del CIS a Hogares de Población Gitana 2007». mscbs.gob.es, 2007. Arxivat de l'original el 8/8/2019. [Consulta: 8 març 2019]. «Tabla 1. La comunidad gitana de España en el contexto de la población romaní de la Unión Europea. Población Romaní: 750.000 [...] Por 100 habitantes: 1.87% [...] se podrían llegar a barajar cifras [...] de 1.100.000 personas»
  9. ↑ «Primele rezultate ale Recensamântului 2022: Popula?ia României a scazut la 19.053.815 locuitori» (en romanès). HotNews, 30-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-02-04. [Consulta: 4 febrer 2023].
  10. ↑ «Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania».
  11. ↑ Schleifer, Yigal. «Roma rights organizations work to ease prejudice in Turkey», 22-07-2005. Arxivat de l'original el 10/10/2012. [Consulta: 17 juny 2014].
  12. ↑ «Türkiye'deki Kürtlerin sayisi!» (en turc), 06-06-2008. [Consulta: 2 gener 2016].
  13. ↑ «Türkiye'deki Çingene nüfusu tam bilinmiyor. 2, hatta 5 milyon gibi rakamlar dolasiyor Çingenelerin arasinda» (en turc). Hurriyet, 08-05-2005. Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 2 gener 2016].
  14. ↑ «Situation of Roma in France at crisis proportions». EurActiv Network, 07-12-2005. [Consulta: 21 octubre 2015]. «According to the report, the settled Gypsy population in France is officially estimated at around 500.000, although other estimates say that the actual figure is much closer to 1.2 million.»
  15. ↑ Gorce, Bernard «Roms, gens du voyage, deux réalités différentes». , 22-07-2010 [Consulta: 21 octubre 2016]. «[Manual Trans.] The ban prevents statistics on ethnicity to give a precise figure of French Roma, but we often quote the number 350.000. For travellers, the administration counted 160.000 circulation títols in 2006 issued to people aged 16 to 80 years. Among the travellers, some have chosen to buy a family plot where they dock their caravans around a local section (autorized since the Besson Act of 1990).»
  16. ↑ «Population by place of residence, age and ethnic group» (en búlgar). Bulgarian National Statistical Institute. Arxivat de l'original el 2/6/2012. [Consulta: 22 juny 2015]. Self declared
  17. ↑ «Roma Integration – 2014 Commission Assessment: Questions and Answers». European Commission [Brussels], 04-04-2014 [Consulta: 28 abril 2016]. EU and Council of Europe estimates
  18. ↑ Vukovich, Gabriella. Mikrocenzus 2016 – 12. Nemzetiségi adatok (en hongarès), 2018. ISBN 978-963-235-542-9 [Consulta: 9 gener 2019]. 
  19. ↑ János, Pénzes; Patrik, Tátrai; Zoltán, Pásztor István «A roma népesség területi megoszlásának változása Magyarországon az elmúlt évtizedekben» (en hongarès). Területi Statisztika, 58, 1, 2018, pàg. 3–26. DOI: 10.15196/TS580101. ISSN: 0018-7828.
  20. ↑ «Emerging Romani Voices from Latin America». European Roma Rights Centre. [Consulta: 3 març 2021].
  21. ↑ «The History and Origin of the Roma». Romove.radio.cz. Arxivat de l'original el 25/4/2010. [Consulta: 25 abril 2010].
  22. ↑ Green, Peter S. «British Immigration Aides Accused of Bias by Gypsies». The New York Times, 05-08-2001 [Consulta: 25 abril 2010].
  23. ↑ «Roma integration in the United Kingdom» (en anglès). European Commission – European Commission.
  24. ↑ Ethnologue. «RME» 
  25. ↑ «Census of population. Households and apartments in 2011 in the Republic of Serbia: Ethnicity» (en serbi) p. 8. State Statistical Service of the Republic of Serbia, 29-11-2012. Arxivat de l'original el 8/7/2018. [Consulta: 17 juliol 2017].
  26. ↑ «Serbia: Country Profile 2011–2012». European Roma Rights Centre p. 7. [Consulta: 17 juliol 2017].
  27. ↑ «Giornata Internazionale dei rom e sinti: presentato il Rapporto Annuale 2014 (PDF)». Arxivat de l'original el 3/2/2017. [Consulta: 23 desembre 2015].
  28. ↑ «Premier Tsipras Hosts Roma Delegation for International Romani Day». greekreporter – place. Nick Kampouris, 09-04-2019.
  29. ↑ «Greece NGO». Greek Helsinki Monitor. Minelres.
  30. ↑ [29/4/2017] Berlin-Institut für Bevölkerung und Entwicklung. Regionale Dynamik. Berlin-Institut für Bevölkerung und Entwicklung [Consulta: 21 febrer 2013]. «Roma in Deutschland» 
  31. ↑ «Roma integration in Slovakia» (en anglès). European Commission – European Commission.
  32. ↑ «Population and Housing Census. Resident population by nationality». Statistics. Arxivat de l'original el 15/7/2007.
  33. ↑ «Po deviatich rokoch spocítali Rómov, na Slovensku ich žije viac ako 400-tisíc» (en eslovac). SME. SITA, 25-09-2013. [Consulta: 25 setembre 2013].
  34. ↑ «Gypsy». www.iranian.com. Arxivat de l'original el 15/5/2017.
  35. ↑ «GYPSY i. Gypsies of Persia». Encyclopædia Iranica, 12-12-2002.
  36. ↑ «The 2002-census reported 53.879 Roma and 3.843 'Egyptians'». Republic of Macedonia, State Statistical Office. Arxivat de l'original el 21/6/2004. [Consulta: 17 setembre 2010].
  37. ↑ [26/3/2017] IMCMS. Minoritet (en suec). IMCMS [Consulta: 30 març 2013]. «Sametingen. Information about minorities in Sweden» 
  38. ↑ «Ukrainian Census, 2001: Distribution of population by nationality and mother tongue» (en ucraïnès). State Statistics Service of Ukraine, 2003. [Consulta: 15 setembre 2017].
  39. ↑ «Etwa 40.000 Roma und Sinti leben in Österreich». Arxivat de l'original el 4/3/2016. [Consulta: 17 agost 2022].
  40. ↑ Kenrick, Donald. Historical Dictionary of the Gypsies (Romanies). 2nd. Scarecrow Press, 2007, p. 142. ISBN 978-0-8108-6440-5. 
  41. ↑ «Poland – Gypsies». Country studies. [Consulta: 28 agost 2015].
  42. ↑ «Population by Ethnicity – Delailed Classification, 2011 Census». Croatian Bureau of Statistics. [Consulta: 21 juny 2015].
  43. ↑ Emilio Godoy. «Gypsies, or How to Be Invisible in Mexico». Inter Press Service, 12-10-2010. [Consulta: 30 juliol 2016].
  44. ↑ Hazel Marsh. «The Roma Gypsies of Latin America». www.latinolife.co.uk. Arxivat de l'original el 23/4/2021. [Consulta: 27 novembre 2017].
  45. ↑ cens del 2004
  46. ↑ Prats, Joan de Déu. Llegendes històriques de Barcelona. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 71. ISBN 8498830648. 
  47. ↑ Kenrick Donald. Historical Dictionary of the Gypsies (Romanies). Scarecrow Press, 1998. ISBN 0-8108-3444-8
  48. ↑ López, Pedro Manuel. «El término de “gitano”». A: Asociación Histórico-Cultural Maimona. Introducción a la historia y cultura gitana en España (PDF) (en castellà), 3/1/2019, p. 3. «La palabra gitano viene del latín vulgar aegyptano (egiptano), porque en el siglo XIV se creía que habían llegado a Europa desde Egipto» 
  49. ↑ Senato della Repubblica. «4.5 Il caso della Spagna». A: Rapporto conclusivo dell'indagine sulla condizione di Rom, Sinti e Caminanti in Italia (PDF) (en italià), 9/2/2011, p. 95. «La parola "gitano" deriva dal latino volgare "aegyptano", modo in cui venivano chiamati i Rom spagnoli tra il XIV° e il XVIII° Secolo, in quanto erroneamente erano considerati provenienti dall'Egitto.» 
  50. ↑ Casanova, 2016, p. 66.
  51. ↑ DDAA «La llarga història del poble gitano». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 26-52. ISSN: 1695-2014.
  52. ↑ DCVB:, Entraren en la present ciutat un duch e un comte ab gran multitud de egipcians e boemians, gent trista e de mala farga, doc. a. 1447 (Ardits, ii, 17)
  53. ↑ Enciclopèdia de l'Islam, V, 822 a 825
  54. ↑ Vegeu: «Myths and Facts about Roma».
  55. ↑ «Political recognition of Roma People in Spain. (Social Impact). WORKALÓ. The creation of new occupational patterns for cultural minorities: the Gypsy Case (2001-2004). Framework Programme 5 (FP5)». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].
  56. ↑ 56,0 56,1 Vegeu: «Proyecto Barañí. Capitulo 2». Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 22 novembre 2006].
  57. ↑ Raul Hilberg, 'La destrucción de los judíos europeos Madrid, 2005
  58. ↑ San Román, 1997, p. 51.
  59. ↑ Document del Servei d'Assistència Administrativa i Població de la Secretaria General de Política Interior, 1986, citat a Los Gitanos ante la Ley y la Administración, ed. Presencia Gitana, 1991
  60. ↑ El mito del gitano/criminal en la criminología, «Proyecto Barañí. Capitulo 2». Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 22 novembre 2006].
  61. ↑ Asociación Secretariado General Gitano, seminari Adalí Calí, octubre 1999
  62. ↑ Proyecto Barañí:, nota 10 Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.
  63. ↑ Proyecto Barañí: nota 15 Arxivat 2006-12-07 a Wayback Machine.
  64. ↑ Vegeu: «LA AVENTURA DE LA HISTORIA»., «Proyecto Barañí. Capitulo 2». Arxivat de l'original el 2012-03-25. [Consulta: 22 novembre 2006].
  65. ↑ Llaudó Avila, Eduard. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a. Manresa: Parcir, 2021. ISBN 9788418849107. 
  66. ↑ «Unió Romaní». Arxivat de l'original el 2007-07-26. [Consulta: 22 novembre 2006].
  67. ↑ Fuente «"Els gitanos tenen molts valors que hauríem de recuperar"».
  68. ↑ Pag. 23 http://www.movimientocontralaintolerancia.com/download/didacticos/numero1.pdf
  69. ↑ [enllaç sense format] ttp://www.imninalu.net/Rom-gitanos.htm
  70. ↑ [enllaç sense format] http://www.imninalu.net/Zakono_sp.htm
  71. ↑ [enllaç sense format] http://www.imninalu.net/tradicionesRom.htm
  72. ↑ Gray, RD; Atkinson, QD, "Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin"
  73. ↑ San Román, 1997, p. 21.
  74. ↑ Evolución y contexto histórico de los gitanos españoles, 1986
  75. ↑ «Promotion of Roma’s access to Education. (Social Impact). WORKALÓ. The creation of new occupational patterns for cultural minorities: the Gypsy Case (2001-2004). Framework Programme 5 (FP5).». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].
  76. ↑ «Promotion of Roma’s access to Higher Education. (Social Impact). WORKALÓ. The creation of new occupational patterns for cultural minorities: the Gypsy Case (2001-2004). Framework Programme 5 (FP5)». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].
  77. ↑ Font: Unión Romaní
  78. ↑ Vegeu: article de Premsa Lliure Arxivat 2007-08-27 a Wayback Machine., Juliol 2005
  79. ↑ Vegeu: «Radio Praga - Gobierno checo pretende realizar un censo de los gitanos».
  80. ↑ Fuente: Informe de la població gitana a La Rioja[Enllaç no actiu], en formato PDF
  81. ↑ San Román, 1997, p. 47.
  82. ↑ Font-Tarrés, Albert. «El mapa dels gitanos que parlen català a França». ara.cat. Ara, 19-06-2015. [Consulta: 20 juny 2015].
  83. ↑ Font: Fundació Secretariat Gitano
  84. ↑ «Els gitanos catalans, el català dels gitanos i les llengües dels gitanos catalans». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: agost 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Achim, Viorel. The Roma in Romanian History (en anglès). Budapest: Central European University Press, 2004. ISBN 963-9241-84-9. 
  • Auzias, Claire. Les Funambules de l'Histoire. Les Tziganes entre préhistoire et modernité (en francès). Éditions La digitale, 2002. 
  • Casanova, Eugeni. Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors, 2016. D.L. L-1457-2016. ISBN 978-84-9975-805-3. 
  • De Soto, Hermine. Roma and Egyptians in Albania: From Social Exclusion to Social Inclusion (en anglès). Washington DC: World Bank Publications, 2005. 
  • Gómez Alfaro, Antonio. La gran redada de gitanos: España, prisión general de gitanos en 1749. Madrid: Ed. Presencia gitana, 1993. ISBN 84-87347-09-6. 
  • Gray, R.D.; Atkinson, QD «Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin» (en anglès). Nature, 2003.
  • Fraser, Angus. The Gypsies (en anglès). Oxford: Blackwell Publishers, 1992. ISBN 0-631-15967-3. 
  • Fraser, Angus. Los gitanos. Barcelona: Ed. Ariel, 2005. ISBN 84-344-6780-1. 
  • San Román, Teresa. La diferencia inquietante (en castellà). Madrid: Ed. Siglo XXI, 1997. ISBN 84-323-0951-6. 
  • Sigot, J. Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945. Bordeus: Éditions Wallada, 1983. «D'aquest llibre n'existeix una edició revisada i ampliada: Ces barbelés oubliés par l'histoire. Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945, 1994. » 
  • «Germany Reaches Deal to Deport Thousands of Gypsies to Romania». Migration World Magazine, Novembre-Desembre, 1992.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gitanos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gitanos&oldid=33975015»