Rumex

Rumex

Agrella de galàpet
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Polygonaceae
Subfamília	Polygonoideae
Gènere	Rumex L., 1753
Tipus taxonòmic	Rumex patientia
Nomenclatura
Sinònims	Acetosa Emex Acetosella Lapathum Bucephalophora

Rumex és un gènere de plantes angiospermes de la família de les poligonàcies (Polygonaceae). És un gènere cosmopolita, present a gairebé tot el món.^[1]

El gènere inclou espècies molt comunes com ara a Rumex bucephalophorus i altres tan populars que reben el nom vernacle d'agrella^[2] o vinagrella (R. scutatus i R. induratus).

Creixen sobretot a l'hemisferi nord, però gràcies a les seues característiques genètiques que li atorguen un creixement ràpid en qualsevol tipus de sòl i d'ambient, s'ha estès per la major part del món. Formen part del gran grup d'herbes anomenades com a "males herbes" (plantes adventícies), però algunes d'aquestes s'arrepleguen per al consum, sobretot en amanides.

Les espècies de Rumex són part de l'alimentació de les larves de diverses espècies de lepidòpters.

Són plantes perennes, biennals o anuals, monoiques (Rumex subg. I Platypodium) o dioiques (subg. acetosa i acetosella), tenen arrel primària molt llarga i generalment un caudex curt, o de vegades, rizomatoses i/o estoloníferes. Les tiges són erectes, ascendents, glabres o pubescents papil·loses.

Les fulles basals (en algunes espècies) i les apicals són alternes i peciolades. L'òcrea és membranosa i persistent o parcialment caduca. Els pecíols estan present en les fulles basals, mancança d'aquests a les fulles apicals, i amb les bases no articulades. Les fulles poden tindre forma variable, però normalment les bassals (si estan presents) i les fulles caudals són marcadament ovades encara que poden ser des d'arrodonides a linears, com més es puja per la tija més menudes i més estretes distalment són. Els limbes són sencers (o lobulats basalment) encara que de tant en tant poden ser ondulats. Les fulles properes a la inflorescència poden ser diferents a les que es troben a la base. Aquestes poden tindre o no estípules.

Les inflorescències són terminals, a vegades terminals i axials, formen panícules o inflorescències paregudes, rarament senzilles. Tenen pedicels. Les flors són bisexuals o unisexuals, 1-30 per òcrea. El periant és verd, rosat o roig, campaniforme i glabre. Té 5-6 tèpals sepalòides i presenten dimorfisme. Exteriorment queden 3 tèpals xicotets, l'extern és generalment 3 vegades més menut que la resta, a vegades d'1 a 3 presenten una vena central transformada en tubercle. Tenen sis estams, filaments diferents, lliures i glabres. Pel que fa a les anteres van des del groc al groc obscur, tenen una forma ovada tirant a allargada. Posseeixen 3 estils desplegats o contrets i diferents entre aquests. Com que tenen 3 estils tindran 3 estigmes, aquests són o fibrats o plomosos.

Els fruits són aquenis, que estan inclosos en grans periants verinosos de color bronze a marró fosc, poden ser no alats o feblement alat. Presenten tres cares, a voltes amb forma piramidal o comprimits, i glabres. Dins les llavors l'embrió és recte. El nombre monoploide és X = 7, 8, 9, 10 (el gènere generalment sol ser poliploide).

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).^[3][4]

Dins del gènere Rumex es reconeixen les 193 espècies següents:^[1]

S'han descrit els següents híbrids naturals:^[1]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Rumex:^[1]

• 
  Rumex acetosa
• 
  Rumex alpestris
• 
  Rumex alpinus
• 
  Rumex bucephalophorus
• 
  Rumex conglomeratus
• 
  Rumex venosus
• 
  Rumex graminifolius
• 
  Rumex hydrolapathum
• 
  Rumex hymenosepalus
• 
  Rumex longifolius
• 
  Rumex lunaria
• 
  Rumex maritimus
• 
  Rumex obtusifolius
• 
  Rumex palustris
• 
  Rumex patientia
• 
  Rumex sagittatus
• 
  Rumex sanguineus
• 
  Rumex scutatus
• 
  Rumex thyrsiflorus
• 
  Rumex venosus

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rumex

• von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol.1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.