STS-125

STS-125

Tipus de missió	manteniment del Telescopi espacial Hubble
Operador	NASA
Núm. SATCAT	34933
Durada de la missió	12 dies, 21 hores, 38 minuts i 19 segons
Distància viatjada	5.300.000 km
Propietats de la nau
Nau espacial	Transbordador espacial Atlantis
Fabricant	Rockwell International
Massa	13.104 kg
Tripulació
D'esquerra a dreta: Michael Massimino, Michael T. Good, Gregory C. Johnson, Scott Altman, K. Megan McArthur, John M. Grunsfeld, Andrew Feustel.
Membres Scott Douglas Altman (comandant) Gregory C. Johnson (pilot del transbordador espacial) Michael T. Good (especialista 1) K. Megan McArthur (especialista 2) John Grunsfeld (especialista 3) Michael J. Massimino (especialista 4) Andrew J. Feustel (especialista 5)
Inici de la missió
Llançament espacial Data 11 maig 2009 Lloc plataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Fi de la missió
Aterratge Data 24 maig 2009 Lloc Base de la Força Aèria Edwards (pista 22)
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa Periàpside 486 km Apoàpside 578 km Inclinació 28,5 ° Període 97 min Òrbites realitzades 251
Programa del transbordador espacial ← STS-119 STS-127 →

La STS-125, o HST-SM4 (Missió de prestació de serveis al Telescopi Espacial Hubble), va ser la cinquena i última missió de servei del Telescopi Espacial Hubble (HST). La missió es va dur a terme pel transbordador espacial Atlantis, Encara que al seu torn un altre transbordador, l'Endeavour, es trobava en la plataforma de llançament per si hagués calgut una missió de rescat.

Originalment, la missió estava programada per al 10 d'octubre del 2008, però a causa d'una avaria en el telescopi el 27 de setembre de 2008, la STS-125 es va retardar fins a l'11 maig 2009^[1] per preparar una segona unitat de maneig de dades per substituir la malmesa.

L'Atlantis va dur dos nous instruments per al HST, un reemplaçament del sensor d'orientació fina, i sis noves bateries i giroscopis per permetre que el telescopi segueixi funcionant almenys fins al 2013. La tripulació també instal·lar una nova capa de manta tèrmica per a proporcionar un millor aïllament, i un mecanisme de "soft-catcher" per a l'ajuda en la seguretat de l'òrbita del telescopi per a una nau espacial no tripulada al final de la seva vida útil.

La missió va ser el vol número 30 del transbordador espacial Atlantis, i l'última missió tripulada prevista per al telescopi espacial. La missió, al seu torn, va ser el primer vol de l'Atlantis des de la STS-122, i el seu primer vol en no visitar la ISS des de la STS-66 el 1994. També va ser la primera missió de llançadora no relacionada amb l'Estació Espacial Internacional des de la STS-107, que va acabar en l'accident del Columbia. A causa de la diferència entre l'òrbita de l'Estació Espacial Internacional, i la del HST, l'Atlantis no podia arribar al refugi de la ISS en el cas que el seu escut tèrmic es faci malbé en el seu llançament. Per tant, la missió va requerir que el Transbordador Endeavour estigués preparat en plataforma de llançament 39B, produint immediatament el vol STS-400 a la Atlantis: missió de rescat.^[2]

• 
  Scott Altman
• 
  Gregory C. Johnson
• 
  John M. Grunsfeld

• 
  K. Megan McArthur
• 
  Michael Massimino
• 
  Andrew Feustel
• 
  Michael T. Good

La tripulació de la STS-125 inclou tres astronautes que tenen experiència prèvia amb els serveis de Hubble. Altman va visitar Hubble com a comandant de la STS-109, la quarta missió de servei de Hubble, el 2002. Grunsfeld, ha prestat serveis en la realització d'un total de cinc passejos espacials en la STS-103 el 1999, i STS-109. Massimino amb Grunsfeld i Altman en la STS-109, van realitzar dos passejos espacials a servei del telescopi.

L'Atlantis, va portar a la missió el mecanisme de "soft-catcher" i el va instal·lar en el telescopi. Es tracta d'un mecanisme circular que conté les estructures i els objectius per ajudar l'acoblament d'una nau no tripulada que s'enviés al telescopi per ajudar en la seva assegurança orbital al final de la seva vida. A més, el transbordador va carregar amb dos nous instruments del Hubble. El primer instrument, l'espectrògraf d'Orígens Còsmic, serà el més sensible espectrògraf ultraviolat instal·lat al telescopi. La seva gran canal ultraviolada serà 30 vegades més sensible que els instruments anteriors i els ultraviolats propers seran dues vegades més sensibles. El segon instrument, la càmera de camp ample 3, és una pancromàtica de gran camp que pot gravar una àmplia gamma de longituds d'ones, inclosa la d'infrarojos, visible, i la llum ultraviolada. La infraestructura del telescopi va ser mantinguda i actualitzada per la substitució d'un "sensor de guia", que controla el sistema de direcció del telescopi, la instal·lació d'un conjunt de sis nous giroscopis, la substitució de les bateries (concretament són 6) i la instal·lació d'una nova capa exterior per proporcionar un millor aïllament.

STS-125 es va retardar des d'octubre de 2008 a causa de retards en la fabricació de tancs externs per a les futures missions de transbordador espacial. Lockheed Martin, va experimentar demores en la producció de canvis per fer nous tancs externs amb totes les millores recomanades per la Junta d'Investigació de l'Accident del Columbia, el que va fer impossible per a ells produir dos tancs per a la missió STS-125-un d'Atlantis, i un per l'Endeavour per a la missió de rescat d'emergència STS-400. STS-125 va ser originalment programada per al muntatge de la missió ISS-1J. La missió hauria de lliurar a la ISS, el mòdul experimental japonès anomenat Kibo (JEM) i el JEM especialitzat del Sistema Remot Manipulador de l'estació.

D'aquesta manera, el transbordador Discovery, en un viatge de 18 dies, i 13 h, va realitzar la STS-124 avançant la missió de Kibo (JEM), i postergada per l'Atlantis, La STS 125 el Vol ULF2 d'Assemblatge de la ISS: MPLM Leonardo. Quan va arribar el temps de complir la STS-125 a l'octubre de 2008, el Hubble pateix una anomalia, pel que la reparació del mateix la hi concedeix a la STS-125 per al 12 de maig de 2009. Per llavors, es compleix amb la tan retardada missió STS-125, la qual no solament va ser postergada 2 cops, sinó que també va ser el primer vol de l'Atlantis des de feia gairebé 2 anys, i el primer viatge d'un transbordador a un altre lloc que no sigui la ISS des de la destrucció del Columbia.

La tripulació de l'Atlantis es trobava al Centre Espacial Kennedy a la interfície de l'equip de proves des de principis de juliol de 2008. Això va permetre a la tripulació STS-125 familiaritzar-se amb el vehicle orbital i el maquinari que utilitzarà durant el vol.

Després que se sabés de l'error del Hubble, el 30 d'octubre de 2008, la NASA va anunciar que l'Atlantis estava llest per a la missió a la ISS, a l'espera d'un llançament dirigit a les 13:11 hora GMT del 12 de maig de 2009. Aquest va ser separat dels seus coets impulsors sòlids, del tanc extern i enviat de tornada a l'edifici d'assemblatge de la NASA. El tanc extern es va lliurar per ser utilitzats en la missió STS-119. El 23 de març de 2009 l'Atlantis va ser acoblat al seu nou tanc extern a l'edifici d'assemmblatge, començant el seu trasllat a la plataforma de llançament 39A, l'arribada va tenir lloc el 31 de març de 2009.

STS-400 és la designació del vol d'una tripulació de suport a la missió de l'Atlantis anomenada STS-125. A fi de preservar la capacitat del servei de rescat, la NASA ha implementat aquest servei de suport, establint una segona llançadora a la plataforma de llançament 39-B al moment de la del llançament del STS-125. Això va imposar una limitació per a la desactivació i la conversió de la coixinet per a les proves de vol de l'Ares IX. La NASA ha investigat si seria possible utilitzar la mateixa plataforma per llançar les dues STS. No obstant això es va decidir no prosseguir amb aquesta opció. Gran part de la conversió de treball en el LC-39B es va completar, mentre que la pastilla era encara disponible per al Servei, incloent la instal·lació de tres torres d'il·luminació, i l'eliminació de la grua i un equip de parallamps de la part superior de l'Estructura de Servei Fixa. A causa de la inclinació i altres paràmetres de l'òrbita de Hubble, Atlantis, en el pitjor dels casos seria incapaç d'utilitzar l'Estació Espacial Internacional com un "refugi segur" en cas de fallada mecànica o estructural.

La NASA ha tingut missions de rescat en espera dels nou vols realitzats entre el fatal vol del Columbia i la STS-125. Afortunadament, encara Atlantis va tenir danys de fissura de llosetes tèrmiques d'aproximadament 53 cm no va ser necessari llançar a Endeavour.

Les oportunitats d'aterratge previstes per al divendres 22 a les 10:01 EDT, 11:40 EDT, dissabte a les 9:16, 11:50 i les de diumenge 10:11, van ser cancel·lades per problemes climàtics com a tempesta elèctrica, i núvols baixos, van fer que l'Atlantis orbités sobre la Terra durant dos dies a l'espera d'un aterratge segur, produint-se el diumenge a les 11:48:05 EDT com Main gear Touchdown, i a les 11:48:15 EDT com Nose gear Touchdown.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: STS-125

• Programa del transbordador espacial
• Transbordador espacial Atlantis
• Telescopi espacial Hubble