Sabater

Per a altres significats, vegeu «Sabater (desambiguació)».

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Sabater

Tipus d'ocupació	shoemakers and related workers (en) , personalitat del món de la moda i leatherworker (en)
Camp de treball	industria del calzado

Un sabater (també llinyoler o nyinyoler al Rosselló) és una persona que té per ofici de fer, reparar i vendre sabates. L'ataconador, taconaire, sabater de pega (també sabater pegot o simplement pegot) i, despectivament, tiranyinyol, és el qui adoba les sabates però no les fabrica pas. La remunta és l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calçat, sobretot a unes botes.

A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.^[1]

Entre els primers sabaters documentats a Catalunya, l'any 1110, un sabater —i alhora sastre— s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya, hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175.

El 1203, a Barcelona ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels oficis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle xv, n'hi havia almenys 66.

A Mallorca, el col·legi dels sabaters va ser fundat el 1370, però ben aviat s'escindí en dos: els de la vila d'amunt i els de la vila d'avall. Les diferències entre els dos bandos s'igualaren el 1397, quan els 35 sabaters de la vila d'amunt i els 40 de la vila d'avall acordaren reunificar-se en un sol col·legi. El 1543, el col·legi acordà crear tres seccions diferents: els mestres d'obra grossa, els mestres d'obra prima i els tapiners (sabates per dones). Pel que fa als patrons, inicialment el col·legi venerava per igual sant Marc, antic patró del col·legi de la vila d'amunt, a l'església de Santa Eulàlia, i sant Pere Màrtir, antic patró del col·legi de la vila d'avall, a l'església de Sant Domingo. Més endavant, el segle xv consta com a sant patró sant Martí, venerat a l'església de Sant Martí (actualment de Sant Gaietà), però, amb motiu de l'arribada el 1587 d'unes relíquies dels sants Crispí i Crispinià, màrtirs sabaters del segle iii, els sabaters els declararen patrons oficials del col·legi, i celebraven la seva festa el 25 d'octubre a l'església de Sant Domingo. Pel que fa a la sala de juntes, era situada a la plaça de Can Tagamanent. L'escut del col·legi consistia en un tallador damunt una forma i dues alenes sobre una àguila bicèfala, malgrat que a l'exterior de l'església de Santa Eulàlia figura un escut del col·legi format simplement per una forma, i que deu datar del segle xv. Pel que fa a la Part Forana, els sabaters d'Inca s'escindí el segle xv, i honrava com a patró Sant Marc a l'església de Sant Francesc.^[2]

Eines de sabater: són moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboració de les sabates, així com per a la reparació o l’adob del calçat.

Vet-ne aquí un petit recull:

• falcilla, ganiveta corba pròpia dels sabaters
• martells, amb diferents tipus de cabota segons la necessitat, d'assentar, Lluis XV
• trepant, per a fer forats a la pell
• alenes, amb diferents tipus de punta, per a cosir
• mànecs de fusta per a les alenes
• ruleta, dentada, per gravar pell i marcar punts figurats
• cola de contacte, pega, cautxú, engrut
• pedra d'esmolar, de gres abrasiu
• agulles per a cosir
• fil de cànem
• pega de sabater, mesclada amb cera, per enfortir els fils
• cerres de porc, per a cosir
• tenalles
• alicates
• broques
• tisores
• peu de ferro, amb forma de coll de cigne, enclusa
• trespeus
• reblons
• ullets
• cordons
• claus de diferents gruixos i mides
• xinxa, o xinxes
• tacs de fusta
• punxons
• embarrat de finisatge, amb raspalls, paper de vidre i altres recanvis acoblats al motor
• formó, motlles dels peus
• tints
• raspalls
• enformador, per a fer canaletes per a cosir les soles
• raspes, llimes
• tornavís
• cisell d'embotir
• tirapeu, corretja que serveix per a tenir subjecte el calçat al genoll quan es cus
• tenalla de muntar
• compàs
• imant
• picador i marcador de punts
• joc de ferros per a polir i llustrar les soles i els seus cantons i l'enfranc
• brunyidor, per a donar llustre
• llevaformes
• tenalles per a col·locar botons
• formes per a eixamplar

• Enllustrador

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
• Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
• Diccionari.cat de l'Enciclopèdia.cat