Sabeu
Tipus | llengua i llengua antiga |
---|---|
Ús | |
Parlants | Llengua morta |
Autòcton de | Aràbia |
Estat | Iemen Oman Aràbia Saudita |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet sud-aràbic |
Codis | |
ISO 639-3 | xsa |
Glottolog | saba1279 |
IETF | xsa |
El sabeu, que de vegades és incorrectament anomenat himyarita, fou un antic llenguatge del sud d'Aràbia parlat al Iemen des del segle 1000 aC fins al segle VI dC pels sabeus, i avui extingit. Forma part de la família del grup semític de les llengües afroasiàtiques.
Fou usat com a llenguatge escrit pels sabeus i altres pobles (hashidites, sirwahites, humlanites, ghaymanites, himyarites, radmanites, etc.) de l'antic Iemen i s'escrivia en l'antic alfabet sud-aràbic utilitzat també a Eritrea i Etiòpia des del segle viii aC, i que va evolucionar a l'alfabet amhàric, si bé aquest no era un derivat directe del sabeu, ja que se sap per diverses proves que llengües semítiques es parlaven a Eritrea i Etiòpia almenys des del 2000 aC.
Bibliografia
[modifica] Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Andrey Korotayev (1995). Ancient Yemen. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-922237-1.
- Weninger, Stefan "Ge'ez" a Encyclopaedia Aethiopica: D-Ha, pàg. 732.
- Stuart, Munro-Hay (1991). "Aksum: An African Civilization of Late Antiquity". Edinburgh: University Press.