Sahaptin

Sahaptin

ichishkíin sínwit
Tipus	llengua
Ús
Parlants	1.073 (2000)[1]
Autòcton de	Oregon
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües penutianes llengües penutianes de l'altiplà llengües shahaptianes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
SIL	nez
Glottolog	saha1240
Linguist List	qot
UNESCO	823
Endangered languages	3368

El sahaptin o shahaptin (derivat de l'exònim salish: Sħáptənəxw 'estranger') és una llengua penutiana dels turons pertanyent al grup shahaptià parlat en una part de l'altiplà nord-oest al llarg del riu Columbia i els seus afluents al sud de l'estat de Washington, nord d'Oregon i sud-est d'Idaho.

El programa de Recursos Culturals de la tribu yakama està promovent l'ús del nom tradicional de la llengua, ichishkíin sínwit, en lloc del terme "sahaptin" que significa 'estranger [a la terra]'^[2]

El sahaptin està format per quatre llengües que formen un continu dialectal :^[3]

• Grup sahaptin septentrional
  • Continu dialectal sahaptin del nord-oest: Klickitat (Klikitat), Tainapam (Taidnapam, Upper Cowlitz), Upper Nisqually (Mishalpam), Yakama (Yakama), Pshwanpawam
  • Continu dialectal sahaptin del nord-est: Wanapam (Wanapum), Palouse (Palus), Lower Snake (Chamnapam, Wauyukma, and Naxiyampam), walla walla (Waluulapan)
• Grup sahaptin meridional (continu del riu Columbia): Umatilla, Rock Creek, Tenino (John Day, Celilo (Wayampam), Tygh Valley)

Hi ha gramàtiques publicades,^[4][5] un diccionari actual,^[6] i un corpus de texts.^[7][8] El sahaptin té una sintaxi ergativa amb sonoritat directament inversa i diverses construccions aplicatives.^[9]

El cas ergatiu inflecta la tercera persona nominal persona només quan l'objecte directe és la primera o segona persona (els exemples a continuació són del dialecte Umatilla).

1) i-q̓ínu-šana yáka paanáy

3nom-see-asp bear 3acc.sg

‘l'os el va veure’

2) i-q̓ínu-šana=aš yáka-nɨm

3nom-see-asp=1sg bear-erg

‘l'os em va veure’

El contrast directe-invers pot ser suscitat amb exemples com el següent. En l'invers el transitiu directe objecte és correferencial amb el subjecte en la clàusula precedent.

Directe:

3) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku i-ʔíƛ̓iyawi-ya paanáy

man 3nom-see-asp grizzly-acc and :3nom-kill-pst 3acc.sg

‘l'home va veure l'os i el va matar’

Invers:

4) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku pá-ʔiƛ̓iyawi-ya

man 3nom-see-asp grizzly-acc and inv-kill-pst

‘l'home va veure l'os, i l'os el va matar’

• Beavert, Virginia, and Sharon Hargus (2010). Ichishkiin Sɨ́nwit Yakama/Yakima Sahaptin Dictionary. Toppenish and Seattle: Heritage University and University of Washington Press.
• Hargus, Sharon, and Virginia Beavert. (2002). Yakima Sahaptin clusters and epenthetic [ɨ]. Anthropological Linguistics, 44.1-47.
• Jacobs, Melville (1929). Northwest Sahaptin Texts, 1. University of Washington Publications in Anthropology 2:6:175-244. Seattle: University of Washington Press.
• Jacobs, Melville (1931). A Sketch of Northern Sahaptin Grammar. University of Washington Publications in Anthropology 4:2:85-292. Seattle: University of Washington Press.
• Jacobs, Melville (1934). Northwest Sahaptin Texts. English language only. Columbia University Contributions to Anthropology 19, Part 1. Nova York: Columbia University Press.
• Jacobs, Melville (1937). Northwest Sahaptin Texts. Sahaptin language only. Columbia University Contributions to Anthropology 19, Part 2. Nova York: Columbia University Press.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Rigsby, Bruce, and Noel Rude. (1996). Sketch of Sahaptin, a Sahaptian Language. In Languages, ed. by Ives Goddard, pp. 666-692. Handbook of North American Indians, Volume 17. Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• Rude, Noel. (1988). Pronominal prefixes in Klikitat Sahaptin. In Papers from the 1988 Hokan-Penutian Languages Workshop: Held at the University of Oregon, June 16–18, 1988, compiled by Scott DeLancey, pp. 181–197. Eugene, Oregon: University of Oregon Papers in Linguistics.
• Rude, Noel. (1994). Direct, inverse and passive in Northwest Sahaptin. In Voice and Inversion, ed. by T. Givón. Typological Studies in Language, Vol. 28:101-119. Amsterdam: John Benjamins.
• Rude, Noel. (2009). Transitivity in Sahaptin. Northwest Journal of Linguistics, Vol. 3, Issue 3, pp. 1–37.