Salvador Carvia y Caravaca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1871  València |
| Mort | 1946 (74/75 anys) |
 Ministre de Marina | |
| 30 gener 1930 – 18 febrer 1931 ← Mateo García de los Reyes – José Rivera y Álvarez-Camero → | |
| Activitat | |
| Ocupació | mariner, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | contraalmirall |
Salvador Carvia y Caravaca (València, 1871 - 1946) fou un mariner i militar espanyol.
El 1887 amb 16 anys, va ingressar com a aspirant a l'Escola Naval Militar. El 1889 hi va acabar els estudis i en 1894 va destacar amb el vaixell Reina Regente lluitant contra els marroquins del Rif. Després fou destinat al comandament del Reina Cristina, amb el que va lluitar a la Guerra hispano-estatunidenca.[1]
En juny de 1917 fou nomenat cap de la secretaria particular i política de Manuel de Flórez Carrió, aleshores ministre de Marina.[2] El 1922 fou destinat al Marqués de la Victoria i es va destacar en la Guerra del Rif, cosa que li va valer que el 1928 fos ascendit a contralmirall. Quan el general Dámaso Berenguer y Fusté va formar govern el 30 de gener de 1930 el va nomenar Ministre de Marina, càrrec que va ocupar fins a febrer de 1931. En 1925 fou nomenat director de l'Escola de Guerra Naval amb Enrique Pérez Fernández-Chao, tots dos comissionats per cursar els estudis preparatoris i elevar la proposta per a la seva creació.[3]
Obres
[modifica]- La defensa de las costas (1899)
Referències
[modifica]- ↑ Biografia a xtec.es
- ↑ Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p. 136. ISBN 9788495484802.
- ↑ Escuela de Guerra Naval al web del Ministeri de Defensa
