Xia

Aquest article tracta sobre la planta del gènere Salvia. Si cerqueu la dinastia xinesa, vegeu «Dinastia Xia».
Microbiologia dels Aliments   

#eduwiki · Universitat Autònoma de Barcelona · Coordinació: Xavi Dengra
Aquest article està sent editat per alumnes de 3r de Microbiologia de la UAB.


L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica.
S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.
Infotaula d'ésser viuXia
Salvia hispanica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dellavor de xia i oli de xia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
TribuMentheae
GènereSalvia
EspècieSalvia hispanica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753[1]

La xia (Salvia hispanica),[2] és una espècie de planta amb flors del gènere de Salvia dins la família de les lamiàcies.[3]

El Còdex Mendoza del segle xvi proporciona evidència que havia estat cultivada pels Asteques en època precolombina i que era un dels tres cultius més importants.[4] La xia és present en les nostres dietes des de fa més de 5.550 anys. Aquesta llavor era un dels components més importants en la dieta dels Maies i Asteques, ja que té un alt potencial nutricional.[5] S'utilitza en l'actualitat a Mèxic i Guatemala per a produir begudes nutritives i aliments.[6]

Es fa servir molt en aliments a Amèrica del Sud i a Amèrica del Nord. A partir de l'any 2013, la UE també n'ha autoritzat l'ús en pans i altres productes.[7]

Etimologia

[modifica]

La paraula xia deriva de la paraula nàhuatl chian, que significa «oleaginosa».[1] L'actual estat mexicà de Chiapas rep el nom del nàhuatl «riu de xia».

Taxonomia

[modifica]

Seguint la descripció i classificació taxonòmica de Salvia hispanica L. realitzada per Linnaeus (1753), aquesta espècie es classifica en:[8]

Regne: Plantae

Fílum: Magnoliophyta

Classe: Magnoliopsida

Ordre: Lamiales

Família: Lamiaceae

Gènere: Salvia

Espècie: Salvia hispanica L.

Tetranúcula

Dins el gènere Salvia, s'hi troben arbustos i plantes herbàcies, normalment aromàtiques. El que permet diferenciar Salvia hispanica L. de la resta d'espècies del mateix gènere són: les fulles lleugerament corbades, la superfície de les quals és completament llisa, i verticils florals agrupats en una inflorescència cilíndrica densa.[8]

La família Lamiaceae engloba herbes annuals o perennes i arbustos productors d'olis aromàtics. El que permet diferenciar aquesta família d'altres famílies properes, com per exemple, les Vervanaceas i les Acantaceas, és tenir quatre fruits lliures o, el que també s'anomena, tetranúcula.[8]

L'ordre Lamiales inclou 24 famílies, 1.059 gèneres i més de 23.000 espècies. Algunes de les característiques generals d'aquest ordre són: fulles oposades, pinnades i regulars, els lòbuls de la corol·la són zigomorfs (1 pla de simetria).[8]

Descripció

[modifica]

És una planta herbàcia anual que fa fins a 1 m d'alt amb les fulles oposades de 4 a 8 cm de llarg i de 3 a 5 cm d'ample. Les flors presenten ambdós òrgans sexuals, per tant es consideren hermafrodites. Solen tenir coloracions porpres o blanques, i es troben agrupades en inflorescències racemoses.[9] En realitat, moltes plantes cultivades considerades xia són altres espècies de sàlvies com S. lavandulifolia.[10] A finals d'estiu aquestes flors donen lloc al fruit. La llavor d'aquest fruit té unes dimensions reduïdes, mesurant 1 mil·límetre d'alçada, 2 mil·límetres de llargada i aproximadament 1 mil·límetre i mig d'amplada. A més, aquesta llavor és rica en mucílag i oli.[11]

Flors

[modifica]

Les flors es reuneixen en grups de sis o més en verticils sobre l'eix principal de la inflorescència. La flor té un pedúncle, un calze persistent i bilabiat, i corol·la monopètala, bilabiada i de color blau o morat.[8]

Diferències entre Xia salvatge i cultivada:

[modifica]

Aquelles plantes de Xia que han estat cultivades per l'humà, solen tenir unes flors de major tamany respecte les plantes salvatges o que han crescut sense la influència directa de l'home. Aquestes també tenen les inflorescències més compactes, com a conseqüència de tenir més verticils i menys distància entre ells. Tanmateix, el tamany de les plantes no cultivades, és lleugerament més gran.[12]

Una altra característica important que diferencia aquestes 2 maneres de creixement de la planta, és la indehiscència que pateixen aquelles plantes que han estat "domesticades": depenen tant del cultiu de l'ésser humà per sobreviure, que han perdut aquesta capacitat de dispersió de les llavors un cop el fruit ha madurat.[12]

Distribució

[modifica]

La xia, per naturalesa, creix en climes tropicals i subtropicals, però, en l'actualitat, a causa de l'augment del consum, es cultiva a una gran quantitat de països, sobretot en països d'Amèrica del sud.[3] Ja que el consum s'ha globalitzat, a Europa es cultiva en hivernacles, per a abastir la gran demanda. Salvia Hispanica creix en regions muntanyoses, sobretot en aquelles on es troba terra franca. Aquesta conté una gran quantitat de nutrients i hi ha una millor filtració de l'aigua.[13]

Actualment, arreu del món s'estan donant episodis prolongats de sequera, provocant una reducció de la disponibilitat d'aigua. La transició cap a cultius que utilitzen l'aigua de manera eficient, pot ser vital per fer front a l'absència d'aigua. La xia, podria ser útil com a cultiu en països i regions en estat de sequera. En un estudi que ha utilitzat informació de satèl·lits que han estat recollint informació durant anys, s'ha pogut observar que la xia consumeix entre un 13-38% menys d'aigua que l'alfals, el blat i la soja. A més a més, un altre gran benefici del cultiu de Salvia hispanica, és l'assimilació de 14-20% més carboni per litre d'aigua consumida, és a dir, més producció de biomassa. Tot el que s'ha anomenat anteriorment, farien a la xia com la planta que utilitza l'aigua de manera més eficient que l'alfals, el blat i la soja.[14]

Encara s'ha d'investigar més sobre aquest aspecte, tant a escala econòmica, social i mediambiental, ja que la substitució de l'alfals per la xia podria ser vital per disminuir el consum d'aigua en sòls agrícoles o pel seu ús en regions en sequera. Portant a terme aquesta substitució, s'aconseguiria una millor gestió i administració de l'aigua, promovent una agricultura més sostenible.[15]

Agronomia

[modifica]

Degut a les reduïdes dimensions de la llavor de la Salvia Hispanica, no requereix una gran profunditat en la seva sembra, únicament necessita quedar completament recoberta dins del sòl, i amb un màxim aproximat de 10 mil·límetres, no més. Això és perquè prèviament a la seva germinació, necessita humitat. És un planta adaptada a climes i ambients àrids, pel que un cop s'ha produït la seva germinació, no requereix tanta humitat; consumeix molt poca aigua, pel que pot sobreviure amb baixes quantitats d'aigua al medi. Un dels requisits és el correcte drenatge del sòl que l'envolta, ja que no tolera sòls inundats o anegats.[16]

El sòl ideal pel cultiu de la Xia, a part de drenat i no excessivament profund, té idealment un ph oscil·lant entre 6.5 i 7.5, és a dir, un ph neutre. Un altre factor a considerar: la salinitat. Tot i tenir certa tolerància a la salinitat, sobretot abans de la germinació quan encara parlem de llavor, una elevada i excessiva salinitat pot reduir el tamany de la planta resultant, alhora que disminueix el percentatge de germinació de les llavors sembrades.[16]

Plagues i malalties

[modifica]

Tot i que, les plagues i malalties relacionades amb la xia no s'han estudiat gaire, s'han pogut descriure alguns casos de conreus que presenten formigues, llimacs o fongs no beneficiosos per a la planta. Actualment, no s'han especificat els seus mecanismes d'actuació, però s'ha pogut comprovar que les formigues i llimacs afecten a les etapes inicials de creixement dels cultius, reduïnt fins a un 80% la producció de les llavors de xia.[8][17]

En relació a les malalties, els fongs Sclerotinia sp. i Cercospora sp., són els responsables de l'alentiment del període de collita i de la formació de taques necròtiques a les fulles.[8]

Degut a aquestes espècies que afecten directament i indirectament a la producció de llavors de xia, s'han elaborat programes per el seu control.[8]

Hi ha altres microorganismes que podem trobar com a patògens de la Xia, com Fusarium oxysporum i Rhizoctonia solani. La presència i acció d'aquests patògens resulta en arrels podrides i talls també afectats. Sense fer distincions en la longevitat de les plantes; tant Fusarium com Rhizoctonia afecten tant a plantes adultes com a plàntules, i les malalties tant destructives que causen en les plantes, estan molt influenciades per un mal drenatge del sòl. Aquestes microorganismes es troben àmpliament distribuits arreu del món, i només difereixen, i lleugerament en els efectes que causen, deixant de banda el podriment de les arrels: Fusarium oxysporum també s'associa amb la descomposició del tall, mentre que Rhizoctonia solani causa també pansiment generalitzat.[17]

Llavors

[modifica]
Llavors de xia
Flor de xia

La xia es cultiva comercialment per les seves llavors, que són ovals amb un diàmetre del voltant d'un mil·límetre de color marró a blanc. Les llavors de xia tenen un contingut d'oli vegetal del 25-30%, que inclou àcid alfa linolènic (ALA). La presència d'ALA fa que es considerin riques en omega-3, tot i que en contenen nivells inferiors que d'altres llavors com ara les de lli.[cal citació]

Les llavors de xia es consumeixen a Mèxic i el sud-oest dels Estats Units però no gaire a Europa, especialment a la zona mediterrània on el lli és una alternativa autòctona més rica en greixos omega-3. L'any 2008 Austràlia n'era el principal productor del món.[18] L'espècie similar Salvia columbariae també es fa servir, però no es comercialitza per alimentació.

Preparació

[modifica]

L'any 2008 la Unió Europea aprovà la xia com a nou aliment i en permet l'addició d'un màxim del 5% en la producció de pa.[19]

Les llavors de xia es poden menjar crues i proporcionen proteïnes, greixos i fibra.[20] La xia fresca és la remullada en aigua o sucs de fruita. Les llavors remullades es poden utilitzar en diversos aliments.

Els brots germinats de xia s'afegeixen per exemple a amanides i entrepans. De vegades es fan germinar en recipients porosos d'argila que als Estats Units són populars sota el nom de Chia Pet.

Extracció d'oli de les llavors xia

[modifica]

Les llavors de xia es valoren principalment pel seu oli, el qual és molt nutritiu i beneficiós per la salut. Els diferents mètodes d'extracció comporten una variació en la qualitat i contingut d'àcids gràssos, i també en el contingut d'antioxidants. A continuació es mencionen les 3 tècniques d'extracció més utilitzats actualment:[21]

  1. Compressió de les llavors: premsatge i posterior emmagatzament en fred.
    • Avantatge: el contingut d'antioxidants es conserva millor que en les dos altres tècniques
    • Desavantatge: rendiment baix ja que només es recupera una part de tot l'oli produït.[21]
  2. Extracció mitjançant un solvent: normalment s'utilitza l'hexà.
    • Avantatge: afavoreix les característiques funcionals de l'oli, com per exemple, la capacitat de retenció i absorció, i l'estabilitat d'emulsió.
    • Desavantatge: causa una pèrdua del contingut antioxidant i pot provocar problemes de salut i seguretat alimentària degut a l'ús de l'hexà.[21]
  3. Extracció mitjançant fluids supercrítics: s'utilitzen substàncies que es troben en condicions de pressió i temperatura superiors al seu punt crític. En aquest cas, s'utilitza el diòxid de carboni.
    • Avantatge: et permet obtenir l'oli de xia amb una major puresa i major contingut d'ALA.[21]

Usos

[modifica]

Actualment, per el que més s'utilitza la llavor de xia és per el consum humà. Les llavors no necessiten ser mòltes pel consum i es poden afegir a qualsevol menjar, com per exemple, a les amanides, a la sopa i als batuts. Aquesta addició ja suposa l'augment del valor nutritiu del producte.[22]

Aquestes llavors remullades alliberen una mena de mucílag que és pràcticament insípid i, és per això, que a Mèxic es barregen amb sucs de fruites i es consumeix com a beguda refrescant. Les llavors també es poden assecar i moldre per preparar una farina de gust intens, anomenada "pinole", que es consumeix principalment com a postres.[22]

Els brots tendres de la planta també es poden consumir com a verdura i poden ser utilitzats per posar-los a les amanides.[22]

Malgrat que la xia és cultivada principalment pel consum humà, s'ha observat que també pot ser utilitzada com a suplement nutritiu per a l'alimentació d'animals. A més a més, s'ha observat una millora en la qualitat dels ous i la carn en avirams i en la producció de llet en vaques. La fulla i la tija de la planta, també es pot utilitzar com a aliment alt en nutrients per al bestiar.[14]

Beneficis

[modifica]

El nutrient que es troba en majors quantitats en les llavors de la xia és l'omega-3[5], que és un tipus d'àcid gras poliinsaturat, però aquest aliment també presenta altres components que proporcionen diverses propietats funcionals:[23]

També presenta altes concentracions d'àcids grassos, fibra dietètica, vitamines i minerals[26]i, a causa de l'absència de gluten, pot ser utilitzat en dietes per persones celíaques.[27]

Aquesta composició otorga a la xia efectes antimicrobians, antitumorals i antiinflamatoris. S'ha observat un increment a nivell mundial del consum d'aquesta llavor, ja que s'ha demostrat que presenten molts beneficis per la salut, com:

  1. Prevenir malalties cardiovasculars: les fibres d'aquesta planta fan que tan les molècules de colesterol, com altres sucres, es quedin retingudes en aquestes estructures, impedint així una possible reabsorció. Aquesta acció ajuda a disminuir els nivells de colesterol i sucres, com podria ésser la glucosa, en sang.[28]
  2. Evitar la constipació del ventre o restrenyiment: el mucílag present en la xia promou el moviment peristàltic de la zona dels intestins. Així augmenta tant volum com consistència de les femtes, permetent una millor circulació d'aquestes a través del sistema digestiu.[28]
  3. Beneficis per la salut de la microbiota: les pròpies fibres de la xia també serveixen com aliment per bacteris i microorganismes residents al còlon. Això aporta salut i benestar a la microbiota intestinal, i acaba beneficiant a l'organisme sencer.[28]

Per tal de veure els beneficis que presenta la xia, a continuació es mostren algunes comparacions amb altres aliments quotidians:[29]

Efectes negatius

[modifica]

El consum de les llavors de Xia té múltiples beneficis, però un consum excessiu també pot tenir conseqüències negatives:

  • Degut a l'alt contingut de fibres: malestar estomacal i problemes digestius, com diarrees.[30]
  • Tot i ser petites, les llavors són molt denses en calories. Això pot comportar un excés en la ingesta calòrica diària. Aquest factor és especialment important per la gent que busca controlar el seu pes corporal.[30]
  • Un excés en la ingesta de llavors de Xia, és sinònim d'un excés en la ingesta d'àcids grassos omega-3: interferència en la coagulació sanguínia. Molt perillós en persones que de forma regular prenen medicaments anti-coagulants.[30]
  • Les llavors tenen un alt contingut d'antinutrients: els fitats, els oxalats o el gluten en són alguns exemples. En el cas de Xia hi predominen els fitats. Aquests poden dificultar molt l'absorció de minerals com el ferro o el zinc.[30] [31]

Història

[modifica]

Orígens i ús en les civilitzacions antigues

[modifica]

Aquesta planta es va conèixer al 3500 aC i és originària de regions de Mèxic i Guatemala.[32]

Els asteques, una de les civilitzacions més poderoses de Mesoamèrica, considerava la xia com un dels quatre cultius més importants, juntament amb el blat de moro, els fesols i l'amarant. No només era essencial en la dieta d'aquests indígenes i per l'elaboració de medicines, sinó que també tenia un important valor religiós. De fet, les llavors de xia s'utilitzaven com a ofrenes als déus i en cerimònies rituals. A més a més, aquestes llavors van ser consumides pels guerrers asteques, ja que proporcionaven energia i resistència durant llargs períodes gràcies a tenir alts nivells d'àcids grassos essencials, proteïnes i fibra.[33]

La paraula "xia" prové del maia que significa "força",[34] reflectint el seu alt valor com a font d'energia. Aquesta societat també utilitzaven aquesta planta en el camp de la medicina i com a moneda d'intercanvi.[32]

Arribada dels espanyols

[modifica]

Amb la conquesta espanyola en el segle XVI, el cultiu i l'ús de la xia va quasi desaparèixer. Els colonitzadors van imposar nous cultius europeus, com el blat i l'ordi, i van expulsar els cultius tradicionals de les civilitzacions mesoamericanes, incloses la xia i l'amarant. De fet, van considerar que el seu significat religiós en les cerimònies indígenes eren un símbol pagà i van prohibir el seu ús.[32]Com a resultat, la xia va quedar oblidada durant molts segles i només va sobreviure en petites regions rurals.[33]

Redescobriment

[modifica]

A partir de la segona meitat del segle XX, i sobretot en el segle XXI, aquest cultiu va començar a guanyar popularitat i reconeixement mundial a causa dels estudis científics que mostren els seus beneficis nutricionals.[32] Aquest cultiu també ha tingut implicacions econòmiques, creant una nova font d'ingressos per agricultors d'Amèrica del Sud.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Salvia hispanica L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 19-04-2000. [Consulta: 4 gener 2010].
  2. ↑ «xia». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 16 maig 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Salvia hispanica» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 maig 2022].
  4. ↑ Cahill, Joseph P. «Ethnobotany of Chia, Salvia hispanica L. (Lamiaceae)». Economic Botany, 57, 4, 2003, pàg. 604–618. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0604:EOCSHL]2.0.CO;2.
  5. ↑ 5,0 5,1 Marcinek, Katarzyna; Krejpcio, Zbigniew «Chia seeds (Salvia hispanica): health promoting properties and therapeutic applications – a review». Roczniki Panstwowego Zakladu Higieny, 68, 2, 2017, pàg. 123–129. ISSN: 0035-7715. PMID: 28646829.
  6. ↑ Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 17. ISBN 9789058230058. 
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.agrodigital.com 03 de desembre de 2013
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Julio Zúñiga Sáez, Hector MONOGRAFÍA: BIOLOGÍA DE LA CHÍA (Salvia hispanica L.), 2014, pàg. 65.
  9. ↑ Anderson, A.J.O. and Dibble, C.E. "An Ethnobiography of the Nahuatl", The Florentine Codex, (translation of the work by Fr. Bernardino de Sahagún), Books 10-11, from the Period 1558-1569
  10. ↑ Mark Griffiths, Editor. Index of Garden Plants. (Portland, Oregon: Timber Press, 2nd American Edition, 1995.) ISBN 0-88192-246-3
  11. ↑ «Chía (Salvia hispanica)» (en castellà). [Consulta: 11 octubre 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 Hernández Gómez, José Alfonso; Miranda Colín, Salvador «Caracterización morfológica de chía (Salvia hispanica)». Caracterización morfológica de chía (Salvia hispanica). Revista Fitotecnia Mexicana [México], 31, 2, abril-junio, 2008, pp. 105-113. ISSN: 0187-7380.
  13. ↑ Kulczyński, Bartosz; Kobus-Cisowska, Joanna; Taczanowski, Maciej; Kmiecik, Dominik; Gramza-Michałowska, Anna «The Chemical Composition and Nutritional Value of Chia Seeds—Current State of Knowledge». Nutrients, 11, 6, 31-05-2019, pàg. 1242. DOI: 10.3390/nu11061242. ISSN: 2072-6643. PMC: 6627181. PMID: 31159190.
  14. ↑ 14,0 14,1 Kirsch, Brian; Fisher, Joshua B.; Piechota, Thomas; Hassani, Mohammad; Suardiaz, Diego C. «Satellite observations indicate that chia uses less water than other crops in warm climates» (en anglès). Communications Biology, 7, 1, 30-09-2024, pàg. 1–10. DOI: 10.1038/s42003-024-06841-y. ISSN: 2399-3642.
  15. ↑ Kirsch, Brian; Fisher, Joshua B.; Piechota, Thomas; Hassani, Mohammad; Suardiaz, Diego C. «Satellite observations indicate that chia uses less water than other crops in warm climates» (en anglès). Communications Biology, 7, 1, 30-09-2024, pàg. 1–10. DOI: 10.1038/s42003-024-06841-y. ISSN: 2399-3642.
  16. ↑ 16,0 16,1 Xingú López, Andrés; González Huerta, Andrés; Cruz Torrez, Eulogio de la; Sangerman-Jarquín, Dora Ma; Orozco de Rosas, Guillermo «Chía (Salvia hispanica L.) situación actual y tendencias futuras» (en castellà). Revista mexicana de ciencias agrícolas, 8, 7, 11-2017, pàg. 1619–1631. ISSN: 2007-0934.
  17. ↑ 17,0 17,1 Villalobos Arámbula, Víctor Manuel. «[https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/847748/Ficha_T_cnica_Pudrici_n_de_la_ra_z_y_del_tallo_Ch_a.pdf Fusarium oxysporum, Rhizoctonia solani y Sclerotinia sclerotiorum: Pudrición de la raíz y del tallo en el cultivo de chía]» (PDF) (en espanyol). Dirección General de Sanidad Vegetal (DGSV). [Consulta: 7 novembre 2024].
  18. ↑ Chia: The Ord Valley's new super crop
  19. ↑ The European Union, "Commission Decision of 13 October 2009 authorising the placing on the market of Chia seed(Salvia hispanica) as a novel food ingredient under Regulation (EC) No 268/97 of the European Parliament and of the Council" (L294/14) 2009/827/EC pp. 14-15 (November 11, 2009)
  20. ↑ USDA SR-21 Nutrient Data. «Nutrition Facts for Seeds, chia seeds, dried». Nutrition Data, 2010. [Consulta: 29 novembre 2010].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Mohd Ali, Norlaily; Yeap, Swee Keong; Ho, Wan Yong; Beh, Boon Kee; Tan, Sheau Wei «The Promising Future of Chia, Salvia hispanica L.» (en anglès). Journal of Biomedicine and Biotechnology, 2012, 2012, pàg. 1–9. DOI: 10.1155/2012/171956. ISSN: 1110-7243. PMC: PMC3518271. PMID: 23251075.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Ficha y usos de chía o salvia Chía (Salvia hispanica)» (en castellà). [Consulta: 12 octubre 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Agarwal, Aparna; Rizwana; Tripathi, Abhishek Dutt; Kumar, Tarika; Sharma, Kanti Prakash «Nutritional and Functional New Perspectives and Potential Health Benefits of Quinoa and Chia Seeds» (en anglès). Antioxidants, 12, 7, 12-07-2023, pàg. 1413. DOI: 10.3390/antiox12071413. ISSN: 2076-3921. PMC: PMC10376479. PMID: 37507952.
  24. ↑ «Phenolic Compound - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 5 novembre 2024].
  25. ↑ FEC. «Fitoesteroles y Fitoestanoles» (en espanyol europeu). [Consulta: 5 novembre 2024].
  26. ↑ Amtaghri, Smail; Eddouks, Mohamed «Ethnopharmacology, Nutritional Value, Therapeutic Effects, Phytochemistry, and Toxicology of Salvia hispanica L.: A Review». Current Topics in Medicinal Chemistry, 23, 28, 2023, pàg. 2621–2639. DOI: 10.2174/0115680266248117230922095003. ISSN: 1873-4294. PMID: 37855294.
  27. ↑ Melo, Diana; Machado, Thelma B.; Oliveira, M. Beatriz P. P. «Chia seeds: an ancient grain trending in modern human diets». Food & Function, 10, 6, 19-06-2019, pàg. 3068–3089. DOI: 10.1039/c9fo00239a. ISSN: 2042-650X. PMID: 31086922.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Rodrigáñez, Pilar. «La Xia». El Rebost, 28-03-2018. [Consulta: 8 octubre 2024].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 Compartido, Fideicomiso de Riesgo. «La chía, como Cultivo Alternativo» (en castellà). [Consulta: 12 octubre 2024].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 «No es tan sano: médicos y estudios advierten sobre el consumo de semillas de chía en exceso | Canariasenred - Noticias de Canarias» (en castellà), 28-06-2023. [Consulta: 7 novembre 2024].
  31. ↑ «¿Qué son los antinutrientes? ¿En qué alimentos están presentes?» (en castellà). quirónsalud. [Consulta: 7 novembre 2024].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Sosa Anacleto; Ibarra, Guadalupe Ruiz; Torre, Raul Rene Robles De La; Montufár, Aurora «LA CHIA (Salvia hispanica L.): PASADO, PRESENTE Y FUTURO DE UN CULTIVO ANCESTRAL MEXICANO». Chía (Salvia hispanica L.) situación actual y tendencias futuras, 2017. DOI: 10.13140/RG.2.2.10086.11847.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Xingú López, Andrés; González Huerta, Andrés; Cruz Torrez, Eulogio de la; Sangerman-Jarquín, Dora Ma; Orozco de Rosas, Guillermo «Chía (Salvia hispanica L.) situación actual y tendencias futuras» (en castellà). Revista mexicana de ciencias agrícolas, 8, 7, 11-2017, pàg. 1619–1631. ISSN: 2007-0934.
  34. ↑ Rural, Secretaría de Agricultura y Desarrollo. «Cinco cosas para conocer más sobre la chía» (en castellà). [Consulta: 12 octubre 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Heinrich, M. (1992) Economic botany of American Labiatae. IN: R.M. Harley and T. Reynolds, eds. Advances in Labiatae Science. Richmond. Kew Botanical Gardens, pp. 475-488.
  • Ayerza, R; W Coates. Chia: rediscovering a forgotten crop of the Aztecs. The University of Arizona Press, 2005. ISBN 9780816524884. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xia&oldid=34210152»