Sami d'Ume
ubmejesámiengiälla  | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 100 (2023 ) |
| Autòcton de | Nordland |
| Estat | Noruega i Suècia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües sami llengües sami occidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | sju |
| Glottolog | umes1235 |
| Linguasphere | 41-AAB-ca |
| Ethnologue | sju |
| UNESCO | 419 |
| IETF | sju |
| Endangered languages | 3007 |
El sami d'Ume és una llengua sami parlada per unes desenes de persones a Suècia i a Noruega. Es tracta d'una llengua en perill d'extinció.[1][2]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]
|
|
Sistema d'escriptura
[modifica]Fins al 2010, el sami d'Ume no tenia un estàndard oficial d'escriptura, encara que fos la primera llengua sami que s'escrigué d'una manera corrent en una escola cristiana fundada a Lycksele el 1632, on el sami d'Ume era parlat. Es publicà el Nou Testament en sami d'Ume el 1755 i la primera Bíblia completa el 1811.
El grup de treball per al sami d'Ume s'encarrega de mantenir l'ortografia oficial, la seva publicació més recent és del 2016.
| Lletra | Fonema |
|---|---|
| A a | /ʌ/ |
| Á á | /ɑː/ |
| B b | /p/ |
| D d | /t/ |
| Đ đ | /ð/ |
| E e | /e/, /eː/ |
| F f | /f/ |
| G g | /k/ |
| H h | /h/ |
| I i | /i/ |
| Ï ï | /ɨ/ |
| J j | /j/ |
| K k | /hk/, /k/ |
| L l | /l/ |
| M m | /m/ |
| N n | /n/ |
| Ŋ ŋ | /ŋ/ |
| O o | /o/ (només en diftongs) |
| P p | /hp/, /p/ |
| R r | /r/ |
| S s | /s/ |
| T t | /ht/, /t/ |
| Ŧ ŧ | /θ/ |
| U u | /u/, /uː/ |
| Ü ü | /ʉ/, /ʉː/ |
| V v | /v/ |
| Y y | /y/ |
| Å å | /o/, /ɔː/ |
| Ä ä | /ɛː/ |
| Ö ö | /œ/ (només en diftongs) |
Remarques:
- La llargària vocàlica és ambigua per a les lletres ⟨u⟩, ⟨ü⟩ i ⟨å⟩. En obres de referència, la llargària és indicada per un màcron (⟨ū⟩, ⟨ǖ⟩, ⟨å̄⟩). En ortografies més antigues, la llargària es podia indicar escrivint dues vegades la vocal.
- No hi ha cap distinció entre consonants llargues i geminades, totes dues s'escriuen amb una doble consonant. En obres de referència, les geminades s'indiquen amb una línia vertical (⟨bˈb⟩, ⟨dˈd⟩ etc.).
Referències
[modifica]- ↑ Korhonen, Olavi. «Ume Saami language». The Saami: a cultural encyclopaedia p. 421–422, 2005.[Enllaç no actiu]
- ↑ Pekka Sammallahti, The Saami languages: an introduction, Kárášjohka, 1998
| Úgriques | |
|---|---|
| Pèrmiques | |
| Fino-Volgaiques | |
| Sami | |
| Baltofineses | |
† = llengua extingida | |
